Obre el menú principal

Canvis

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
El '''''Zvezdà''''' (en rus:'' Звезда'', que vol dir "estrella"), [[Saliut | DOS-8]], també conegut com a ''Mòdul de Servei Zvezdà'', és un component de l'[[Estació Espacial Internacional]] (EEI). Aquest mòdul va ser el tercer llançat a l'estació, i proporciona alguns dels [[sistema de suport de vida | sistemes de suport de vida]] de l'estació, així com allotjament per a dos tripulants. És el centre funcional i estructural de la part [[Rússia | russa]] de l'estació - el [[segment orbital rus]].
 
El mòdul va ser fabricat per [[S.P. Korolev Rocket and Space Corporation Energia]] i actualment és l'únic mòdul de construcció russa i finançat per Rússia a més del'' [[Cambra Pirs | Pirs]]'' (el'' [[Zarià]]'' va ser construït per Rússia, però va ser finançat i és propietat dels [[Estats Units]]). El ''Zvezdà'' va ser llançat en un [[Protó (coet) | coet Protó]] el 12 de juliol de 2000, i s'acoblà al'' Zarià'' el 26 de juliol. El coet utilitzat per al llançament va ser un dels primer a portar [[publicitat espacial | publicitat]], va ser adornat amb el [[logotip]] de la cadena de [[menjar ràpid]] [[Pizza Hut]],<ref name = "pizza-hut"> Space.com, 30 September 1999. [http://web.archive.org/web/20010526174828/http://www.space.com/businesstechnology/business/pizza_hut_990930_wg.html Pizza Hut Puts Peu in the Sky with Rocket Logo]. Accessed 27 June 2006. </ref> pel qual la companyia va informar haver de pagar més d'un milió de [[Dòlar nord-americà | dòlars]].<ref> {{ref-web | url = http://query.nytimes.com/gst/fullpage.html?res=9B0CE1DB123EF932A35753C1A96F958260 | títol = THE MEDIA BUSINESS; Rocket to Carry Pizza Hut Logo | fechaacceso consulta= 21 gener 2009 | data = 1 octubre 1999 | obra = New York Times}} </ref>
 
== Orígens ==
 
== Connexió a l'EEI ==
El 26 de juliol de 2000, el ''Zvezdà'' es va convertir en el tercer component de l'EEI quan es va acoblar al port de popa del ''Zarià''. (El ''Zarià'' ja estava connectat al mòdul [[Unity (mòdul ISS) | mòdul'' Unity'']].) Després, al juliol, l'ordinador de bord del ''Zarià'' transferir les funcions de comandament de l'EEI a les computadores del ''Zvezdà''.<ref> {{ref-web | url = http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/missions/sts-106/mission-sts-106.html | títol = STS-106 | editorial editor= NASA}} </ref>
 
L'11 de setembre de 2000, dos tripulants del [[transbordador espacial]] durant la missió [[STS-106]] van completar les últimes connexions entre el ''Zvezdà'' i el ''Zarià'': durant unes 6 hores, 14 minuts d'[[activitat extravehicular]] (EVA), l'astronauta Ed Lu i el cosmonauta Yuri Malenchenko connectar nou cables entre el ''Zvezdà'' i el ''Zarià'', incloent quatre cables d'energia, quatre de vídeo i dades i un cable de [[fibra òptica]] per telemetria.<ref> {{ref-web | url = http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/missions/sts-106/news/sts-106-MCC-07.txt | títol = STS-106 Report#07 | editorial editor= NASA}} </ref> L'endemà, els tripulants de la STS-106 surar dins el'' Zvezdà'' per primera vegada a les 12: 20 am CDT, el 12 de setembre de 2000.<ref> {{ref-web | url = http://science.ksc.nasa.gov/shuttle/missions/sts-106/news/sts-106-mcc-09.txt | títol = STS-106 Report#10 | editorial editor= NASA}} </ref>
 
El ''Zvezdà'' proporciona allotjament bàsic, un sistema de suport de vida, un sistema de comunicacions (El ''Zvezdà'' va introduir una xarxa Ethernet de 10 Mbit/s a l'EEI<ref> [http://gltrs.grc. nasa.gov/reports/2002/TM-2002-211310.pdf ISS and STS Commercial Off-The-Shelf Router Testing], Ivancic, Bell and Shell, NASA Technical Memòria TM-2002-211.310 </ref>), la distribució de potència elèctrica, un sistema de processament de dades, un sistema de control de vol, i un sistema de propulsió. Des de llavors aquests sistemes i l'allotjament han estat complementats amb components addicionals de l'EEI.
 
Els dos motors principals del ''Zvezdà'' es poden utilitzar per elevar l'altitud de l'estació. Això va succeir el 25 d'abril de 2007. Aquesta va ser la primera vegada que els motors s'han fet servir des que el ''Zvezdà'' va arribar el 2000.<ref> {{ref-web | url = http://www.nasa.gov/home/hqnews/2007/apr/HQ_SS0723_station_status.html | títol = International Space Station Status Report: SS07-23 | editorial editor= NASA}} </ref>
 
== Riscos del llançament ==
351.501

modificacions