Imperi Alemany: diferència entre les revisions

Encara autoritari en molts aspectes, l'imperi va permetre el desenvolupament de partits polítics. Bismarck va tenir la intenció de crear una façana constitucional de màscara per a la continuació de polítiques autoritàries. En el procés, va crear un sistema amb un greu defecte. Hi havia una disparitat significativa entre els sistemes electorals de [[Prússia]] i d'Alemanya. Prússia va utilitzar un sistema de votació molt restrictiu en tres classes en què la tercera part més rica de la població podia triar el 85% de la legislatura, el que assegurava una majoria conservadora. Com es va esmentar anteriorment, el rei (amb dues excepcions) i el primer ministre de [[Prússia]] també eren l'emperador i el canceller de l'imperi, el que significava que els mateixos governants van haver de buscar les majories de les legislatures elegides completament en diferents franquícies.

 

Sota el lideratge de [[Prússia]] i de Bismarck, Alemanya s'havia convertit en una nació i una potència mundial. El [[1871]] 39 estats independents es van unir. Els reis de [[Saxònia]] i [[Baviera]], els prínceps, ducs i electors de Ducat de Brunswick, [[Gran Ducat de Baden|Baden]], [[Hannover]], [[Mecklemburg]], Wurttemberg, Oldenburg, van jurar lleialtat al rei de Prússia, el [[kaiser]]. Amb la unitat es va produir un període extraordinari d'energia i expansió econòmica.