Diferència entre revisions de la pàgina «Fèlix Torres i Amat de Palou»

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
Durant el [[Trienni Liberal]] fou membre de la [[junta de govern]] de [[Barcelona]] en [[1820]] i de la de [[Censura]] de la mateixa ciutat. També en aquest mateix any va col·laborar en el ''Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes'' (Barcelona, [[1821]]). [[Roma]] s'oposà al seu nomenament de [[bisbe de Barcelona]]. En [[1823]] va treure la primera edició de la seva ''Bíblia''; però en [[1824]] es van posar en l'''Índex'' inquisitorial les ''Observacions pacífiques'' del seu oncle [[Fèlix Amat de Palou i Pont|Fèlix Amat de Palou]], la qual cosa va motivar la fama de jansenista que es va guanyar Torres i Amat en acudir a la seva defensa. En [[1831]] es va retirar al [[Monestir de Sant Jeroni de la Murtra]]. Aquest suposat [[jansenisme]] no li va impedir ser nomenat [[bisbat d'Astorga|bisbe d'Astorga]] (1833-1847), consagrat a Barcelona l'[[1 de maig]] de [[1835]], sent al mateix temps [[prelat]] domèstic.
 
La ''[[Bible Society]]'' de Londres li encarregà la traducció al [[català]] de la [[Bíblia]], però la prostració d'aquesta llengua va fer que la traducció no reeixís.<ref>{{citar ref-llibre |cognom= Pladevall |nom= Antoni |títol= Història de l'Església a Catalunya|editorial= Claret |lloc= Barcelona |data= 2007|isbn= 84-9846-002-5 }} </ref>
 
[[Senador]] per Barcelona, va jurar el [[5 de setembre]] de [[1837]]. Fou nomenat membre de la comissió encarregada d'estudiar les relacions d'Espanya amb la [[cúria romana]] en [[1839]]; i, fidel a les seves idees, va publicar una biografia del seu oncle i la seva ''Apología católica... de las Observaciones pacíficas del Arzobispo de Palmira'', Madrid, 1843, el que li valgué la prohibició per part del [[Vaticà]] d'aquesta obra, el [[13 de gener]] de [[1845]]. Està enterrat a l'[[Hospital de la Corona d'Aragó]], a Madrid. Un retrat seu forma part de la [[Galeria de Catalans Il·lustres]] de l'[[Ajuntament de Barcelona]].<ref>[[Agustí Duran i Sanpere]]: ''La galeria de catalans il·lustres'', dins ''Barcelona i la seva història. L'art i la cultura''. Barcelona: Curial, 1975 p. 458-461</ref>
392.203

modificacions