Roca ígnia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 24:
Les seves edats absolutes es poden obtenir per diversos sistemes d'datat radiomètric, i així pot ser comparades amb estrats geològics adjacents, permetent una seqüència de temps dels esdeveniments; <br>
Les seves característiques es corresponen usualment amb característiques d'un ambient tectònic específic, permetent reconstitucions esdeveniments tectònics (veure tectònica de plaques); <br>
<nowiki> </nowiki>En algunes circumstàncies especials, contenen importants dipòsits minerals, com tungstè, estany i urani, comunament associats a granits, crom i platí, comunament associats a gabros.
Roques ígnies segons el seu origen
Segons com i on es refreda el magma es distingeixen dos grans tipus de roques ígnies, les plutòniques o intrusives i les volcàniques o extrusivas.1
Roques plutòniques o intrusives
Article principal: Roca plutònica
Granit, la roca plutònica més comú.
Les roques plutòniques o intrusives es formen a partir de magma solidificat en grans masses a l'interior de l'escorça terrestre. El magma, envoltat de roques preexistents (conegudes com roques caixa), es refreda lentament, el que permet que els minerals formen cristalls grans, visibles a simple vista, pel que són roques de "gra gruixut". Tal és el cas del granit o el pòrfir.
Les intrusions magmàtiques a partir de les quals es formen les roques plutòniques es denominen plutons, com ara els batòlits, els lacòlits, els sills i els dics.
Les roques plutòniques només són visibles quan l'escorça puja i l'erosió elimina les roques que cobreixen la intrusió. Quan la massa de roques queda exposada s'anomena aflorament. El cor de les principals serralades està format per roques plutòniques que quan afloren, poden recobrir enormes àrees de la superfície terrestre.
{{Autoritat}}
{{Esborrany de geologia}}
{{Enllaç AD|sl}}
| |||