Revisió del 17:15, 25 gen 2014 modifica Bocachete (discussió \| contribucions) Autopatrullats 61.673 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 12:57, 19 ago 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: A mitjan els anys > A mitjans dels anys Edició següent →
Línia 45: El 1946, a l'Apol·lo va tenir lloc la primera representació teatral en català autoritzada de la postguerra (sense tenir en compte les de teatre d'aficionats): va ser ''El ferrer de tall'' de [[Frederic Soler]], a càrrec de la companyia de Jaume Borràs. El 15 de novembre de 1948, [[Maria Vila]] hi estrena el drama en tres actes ''Ocells i llops'' de [[Josep Maria de Sagarra]]. A ~~mitjan~~mitjans ~~els~~dels anys cinquanta del segle XX se'n va fer càrrec l'empresari [[Matías Colsada]], que era propietari, a més, dels teatres Monumental i La Latina de [[Madrid]]. En aquests teatres va fer actuar nous artistes com [[Lina Morgan]], [[Concha Velasco]] o [[Tania Doris]]. Els anys cinquanta i seixanta van ser-ne els de l'apogeu del teatre, dedicat sobretot a la revista musical: la cançó ''Las alegres chicas de Colsada'' va fer-se popular i va esdevenir una mena d'himne de l'empresa. El 1958 s'hi estrena la sarsuela-revista ''Bésame'' de [[Domingo de Laurentiis]], amb llibret de Luis Cuenca, Pedro Peña, Matías Yánez. A la vora del teatre hi havia la '''Bodega Apolo''' (popular lloc de trobada de preus barats que presentava actuacions de velles glòries de l'escena) i un petit parc d'atraccions: '''Atraccions Apolo'''. El terreny va ser venut i totes les instal·lacions van ser enderrocades el 1991. S'hi van construir un aparcament i un hotel (Tryp Apolo), reservant-ne part del terreny i la planta baixa de l'edifici per a construir-hi un nou teatre, que és el que continua funcionant. Aquest teatre té 997 seients.

Teatre Apolo (Barcelona): diferència entre les revisions