Georges Brassens: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Corregit: anys 70's > anys 70 |
||
Línia 28:
Va arribar a la fama gràcies a les melodies de les seves cançons, senzilles i elegants; i a les seves lletres, variades i elaborades. Se'l considera un dels millors [[poeta|poetes]] francesos de la postguerra (va guanyar el premi nacional de poesia). Va posar música a poemes de molts altres escriptors, com [[Louis Aragon]], [[Victor Hugo]], [[Jean Richepin]] i altres. L'any [[1957]] va apadrinar al malaurat cantant i també compositor [[René-Louis Lafforgue]], el qual degut al mal moment que passava, restà vivint un cert temps a casa de Brassens, i en aquest temps Lafforgue va escriure la seva cançó més inspirada, ''Julie la Rousse''. No solia actuar fora del seu país.
En català són famoses les versions de Brassens que en va fer [[Josep Maria Espinàs]]; altres cantants catalans que han cantat Brassens són [[Quico Pi de la Serra]], [[Joan Manuel Serrat]] o [[Rafael Subirachs]]. Qui més ha dedicat la seva carrera musical a versionar Brassens és, però, el [[terrassa|terrassenc]] [[Miquel Pujadó]], que li ha dedicat tres discos sencers i n'ha traduït la seva novel·la ''La torre dels miracles'' (Pòrtic, 1989). ''[[La Mauvaise Réputation (cançó)|La mauvaise réputation]]'' («La mala reputació»), una de les cançons més famoses de Brassens, va ser adaptada a l'[[castellà|espanyol]] per [[Paco Ibáñez]] (recordeu el seu concert a l'Olympia de París els anys 70
[[Jean Ferrat]] té una cançó amb el títol ''[[À Brassens]]'' on en descriu el seu físic i la seva manera de ser. Per la seva banda, [[José Antonio Labordeta]] també té una cançó dedicada amb el títol: ''A Georges Brassens''.
| |||