Llista de soldans de Zanzíbar: diferència entre les revisions

 

* {{note label|Note1|A|A}} galleda Majid Deia, el fill més jove de Deia Soldà de galleda, convenia al [[Llista de governants d'Oman|Soldà D'oman]] després de la mort del seu pare 19 d'octubre de 1856. Tanmateix, el germà més vell de Majid, [[Thuwaini Bin Said]], disputava l'accessió per alimentar. Després d'una lluita sobre la posició, es decidia que Zanzíbar i Oman es dividirien en dos principalities separats. Majid governaria com el Soldà de Zanzíbar mentre Thuwaini governaria com el Soldà d'Oman.<ref>. {{Harvnb|Keane|1907|p=483}} </ref>

 

* {{note label|Note1|C|C}} [[Hamoud Bin Mohammed de Zanzíbar|Hamoud bin Mohammed]], gendre de Majid bin Said, se suposava que seria el Soldà de Zanzíbar després de la mort de Hamid bin Thuwayni. Tanmateix, Khalid bin Bhargash, fill de Bargash bin Said, ocupà el palau del Soldà i s'autoproclamà líder de Zanzíbar. Els britànics, que havien donat suport a Hamoud, respongueren 26 d'agost amb un ultimàtum a Khalid i els seus homes per marxar del palau en una hora. Després que el rebutgés, la [[Royal Navy]] començà a bombardejar el palau i d'altres emplaçaments a la Ciutat de Pedra. Khalid reuní un exèrcit de 2.800 homes, i els situà tots al voltant de la ciutat. Trenta-vuit minuts més tard, Khalid es retirà al [[cònsol (diplomàcia)|consolat]] alemany, on se li donà. Aquest conflicte, conegut com la [[Guerra anglozanzibaresa]], fou el més curt en la història documentada. Khalid més tard marxà a l'exili a [[Dar es Salaam]] fins que fou capturat pels britànics el 1916.<ref>{{Harvnb|Ingrams|1967|pp=174–175}}</ref><ref>{{Harvnb|Owens|2007|pp=1–5}}</ref>