Maria-Rosa Wennberg Ball-llovera: diferència entre les revisions

“Em vaig desil·lusionar en arribar aquí. Em semblava que no hi havia res. Hi havia més vida a la vila de la Segarra. Fins que vam enganxar el començament del turisme i el poble va començar a evolucionar”, recorda la Maria-Rosa en una entrevista per un diari torrenc <ref>{{Ref-web|url = http://salvat.blogspot.com.es/2013/03/maria-rosa-wennberg-o-la-vitalitat-mes.html|títol = «Maria Rosa Wennberg o la vitalitat més enllà dels noranta»|consulta = 28 juliol 2014|llengua = català|editor = Jordi Salvat|data = 1 març 2001}}</ref>. Ja havia viscut una república, dues dictadures i una guerra. Sempre ha escrit i ha estat interessada per les arts. Quan tenia les filles petites treia temps d’on no n’hi havia per escriure poesia o contes per la canalla, que també il·lustrava. Tot i que la seva sogra -a qui s’estimava molt i que vivia amb ells a la casa-, li deia que era perdre el temps.

 

D’ençà que les filles van ser una mica més grans, es va poder implicar en el món del teatre, una passió compartida amb el seu marit i que ha tingut continuïtat en la família. A Guissona el seu marit ja hi havia muntat un elenc, però ella no hi havia participat perquè la seva canalla encara era molt petita. Ha anat a veure moltes representacions d’obres de teatre arreu, especialment d’ençà que totes les filles ja havien volat del niu i el matrimoni es va traslladar a viure a Barcelona, on el seu marit va exercir de notari el 1979. En aquell temps tots els caps de setmana tornaven a Torredembarra. Després, quan en Crehuet es va jubilar, van tornar a fixar la residència a la Torre, i durant una llarga època, cada dimecres anava a Barcelona a veure teatre. Aquest bagatge li permet escriure la ressenya de les obres de teatre que va a veure el Nus Escènic amb molt bon criteri. Va ser fundadora i secretària del Nus escènic, a partir de la lectura “Programa de Festa Major” de Folch i Camarasa, on hi van intervenir tots els actors de l’elenc, i quasi no cabien a l’escenari. També ha dirigit algunes obres de teatre i nombroses lectures dramatitzades amb el Grup d’Aficionats a l’art i d’altres grups, com el Canticontes. Aquest últim projecte neix el 2010 i s'hi ha implicat a fons. Es tracta d’un grup de persones de diferent edat que adapten contes i els expliquen a la residència d'avis Fundació Pere Badia. L’obra “Una caputxeta torrenca” <ref>{{Ref-web|url = http://www.naciodigital.cat/delcamp/baixgaiadiari/noticia/270/versio/torrenca/conte/caputxeta/vermella|títol = Una versió torrenca del conte de la Caputxeta vermella|consulta = 28 juliol 2014|llengua = català|editor = Baix Gaià Diari|data = 23 octubre 2012}}</ref>, ambientada a la vila, va tenir molt d’èxit, i el 2013 estrenen “El drac de la costa”, escrita per l’Iris Figuerola, primera Torrenca de l’any (2013).

 

La poesia i el teatre van molt de la mà en el seu cas. Va assistir al naixement del grup d’escriptura i lectura poètica Rates de biblioteca (el 1999)<ref>{{Ref-web|url = http://ratesdebiblioteca.blogspot.com.es|títol = Rates de biblioteca|consulta = 28 juliol 2014|llengua = català|editor = Rates de biblioteca|data = 2009}}</ref>, del qual actualment n’és la directora artística, en col·laboració amb la seva filla Elisa Crehuet (també escriptora vinculada al món del teatre). Maria-Rosa és la correctora del llibre que cada any ha anat editant la Biblioteca Mestra Maria Antònia, en una sèrie de 14 volums fins al 2013 i després en format electrònic. Amb les Rates de Biblioteca també ha col·laborat en la celebració d’actes del Correllengua i el Dia Mundial de la Poesia, llegint pomes d’autors catalans els anys 2012 i 2013. Té diversos poemaris molt interessants, que si bé són inèdits en el sentit estricte del mot, n'ha repartit exemplars autoeditats a amics i familiars:

* Del llindar ençà.

* Roba estesa.

* El Joan Petit’s show. Aquest espectacle de titelles es va presentar al públic de l'Ateneu de Barcelona a la dècada del vuitanta. L'arxiu de l'Institut del Teatre en guarda un exemplar.

Ha escrit diversos reculls de narratives curtes, també inèdites i també repartides entre amics i familiars.

* Ella i els altres (consta de deu contes).

De jove va dibuixar molt, després de casada menys, però a les filles petites també els il·lustrava els contes que inventava. "D'amor i naturalesa" és un poemari que van autoeditar el 1937, i que inclou tretze poesies escrites pel que seria el seu marit, Manuel Crehuet, i il·lustrat per ella, on signava amb el pseudònim de Manica. L'estil de la il·lustració reflexa molt l'època. Durant la guerra publicaven quinzenalment una revista titulada "Estels", amb escrits de Manuel Crehuet i de son pare, il·lustrats per Maria-Rosa Wennberg. Escrits a màquina i amb còpies de paper de carbó, aconseguien fer 15 o 20 exemplars de cada número, i ella repetia els dibuixos. Recorda les tardes de la guerra entretinguts amb aquestes activitats, donat que no podia fer res més, no podien anar al teatre, ni al cinema. Durant els bombardejos, o quan tallaven la llum, seguien llegint a la llum d'una espelma.

 

Als seus 95 anys continua escrivint i participant en moltes activitats culturals. Gran comunicadora, ja va fer una ponència per a les Jornadas notariales de Poblet el 1962, titulada “La esposa del notario ante el deber de residencia<ref>{{Ref-llibre|cognom = Wennberg Ball-llovera|nom = Maria-Rosa|títol = Jornadas Notariales de Poblet (Días 12,13 y 14 de octubre de 1962)|url = |edició = Colegio Notarial de Barcelona. Número extraordinario de La Notaría.|llengua = castellà|data = desembre 1962|editorial = Colegio Notarial|lloc = Barcelona|pàgines = 46|isbn = }}</ref>”. Va ser presidenta de la primera junta del Centre d’Estudis Sinibald de Mas (que funciona ininterrompudament des de 1983<ref>{{Ref-web|url = http://www.sinibald.cat/index.php|títol = Centre d’Estudis Sinibald de Mas|consulta = 28 juliol 2014|llengua = català|editor = Centre d’Estudis Sinibald de Mas|data = 2007}}</ref>). Ha presentat dos llibres d’autors locals: “La geografia de les veus”, de [[David Nel·lo i Colom|David Nel·lo]], editat a València per Tres i Quatre, el 2006, i “Conversaciones con una teta”, de Lola Galvan, amb traducció de Carlos Lagarriga, editat a Barcelona per Océano Ámbar el 2009. Amb el seu testimoni ens demostra que la vitalitat no està renyida amb l’edat. La Maria-Rosa forma part del Club de Lectura de la Bibilioteca Mestra Maria Antònia, activitat que li permet «obligar-se» a llegir un llibre al mes, i amb qui ha compartit més de 118 tertúlies. Està a l’ordre del dia de les noves tecnologies de la informació i utilitza les xarxes socials i el correu electrònic amb normalitat, desafiant la fractura digital, participant en els blocs i grups de Facebook i Google amb les Rates de biblioteca. El seu llegat cultural continua en la seva família i en totes aquelles persones amb les que hi ha col·laborat, fent estimar la llengua i contagiant el respecte pel jovent. Les seves filles Maria, Isabel i Elisa s'han dedicat professionalment al món de la cultura i han escrit diversos llibres.