|
== La batalla ==
Les fonts medievals que al·ludeixen a aquest combat difereixen en la informació que sobre ell aporten. [[Jean Froissart]] ([[1337]]-[[1404]]), cronista caracteritzat per la seva anglofília, esmenta una superioritat numèrica castellana. No obstant això, el contrast amb altres fonts indica que segurament la situació era la contrària. S'estimen, com a dades més probables, 20<ref name="Chronique Valois"> ''Chronique des quatre premiers Valois'', anònima). Citada per Fernández Duro (veurevegeu bibliografia).</ref> o 22<ref name="Crónica Belga"> ''Recueil des Chroniques de Flandre. Corpus Chronicorum Flandriae. Citada per Fernández Duro (veure bibliografia). </ref> vaixells castellans (fonamentalment [[galera|galeres]] i unes poques [[nau (vaixell)|naus]]) i 36<ref name="Crónica Enrique 01">[[Pero López de Ayala]], '' Crònica de Don Enrique'' cap. X.</ref> naus angleses (més 14 embarcacions de càrrega i transport).
Probablement va ser l'esquadra anglesa la que va arribar primer a La Rochelle. El dia 21 va ser vista per la castellana, entre els capitans de la qual es trobaven, a més de l'almirall, [[Fernán Ruiz Cabeza de Vaca]], [[Fernando de Peón]] i [[Ruy Díaz de Rojas]] ([[Adelantado]] Major de [[Guipúscoa]] i cap de les naus). Després de tenir una escaramussa sense importància amb l'enemic i haver estudiat la situació, Bocanegra decideixdecidí de retirar-se.
El que els marins anglesos van atribuir a una covardia del genovès (com així ho pregonenpregonaven) va ser en realitat una estratagema. SabedorConeixedor de les condicions naturals del lloc i de les característiques de les naus dels dos bàndols, l'almirall va preferir esperar elal dia següent. Va ser en aquesta jornada quan, durant la [[baixamar]], les naus angleses van quedar encallades, i abans que pugés la marea i poguessin surar, es va acostar a elles l'esquadra castellana, traient avantatgeaprofitant-se de la major lleugeresa i menor calat delsde les seusseves galeres.
AprofitantMercès laa sevaaquesta immobilitat, els castellans van llançar sobre els anglesos artificis de foc (segurament amb [[Bombarda (arma)|bombardes]]) que aquests no van poder esquivar, produint-i es produí entre ells una gran mortaldat. La derrota anglosaxonaanglesa va ser total: Totes les seves naus van ser cremades, enfonsades o capturades per l'enemic; Pembroke va ser capturat, juntament amb 400 cavallers (per elal seu rescat es podien demanar elevades sumes de diners) i 8.000 soldats, i la capacitat de mantenir la possessió de la ciutat, i fins i tot de tota la Guiena, es va reduir dràsticament. Com a colofó, durant el viatge de tornada amb destinació a [[Santander]], Bocanegra va capturar, a l'alçada de [[Bordeus]], quatre vaixells anglesos.
En fer presoners l'almirall de Castella va tenir amb els vençuts en aquesta batalla un gest humanitari inusual en aquells temps, ja que era costum aleshores degollar o llançar a l'aigua a tots els adversaris, encara que s'haguessin rendit. Pembroke i setanta cavallers «''d'esperons daurats ''»<ref name="Crónica Enrique 02"> '' Crònica de Don Enrique'' ([[Pero López de Ayala]]).</ref> van ser enviats a [[Burgos]], a la presència del rei Enric, qui va fer entrega al [[Conestableconestable]] francès [[Bertrand du Guesclin]] del comte ostatge, que va morir més tard durant el captiveri.
== Conseqüències ==
|
