Diferència entre revisions de la pàgina «Setge de Saragossa (1808)»

Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
m (Bot: enllaç no actiu)
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
La [[Revolució Francesa]] de [[1789]] va marcar el començament d'una llarga sèrie de guerres a Europa en què Espanya no va deixar d'intervenir. Prevalent inicialment els vincles dinàstics entre els reis d'Espanya i els reis deposats francesos, Espanya va participar en les Coalicions Antirevolucionàries, que es van estavellar militarment contra el geni bèl·lic de [[Napoleó Bonaparte]]. El primer ministre, [[Manuel Godoy]], va iniciar llavors una política d'aliança amb França, una vegada convençut de la inutilitat d'oposar-se a la nova potència continental. Després de la derrota que l'Armada de Napoleón va sofrir en la [[Batalla de Trafalgar]] el [[1805]], l'emperador francès va decretar el [[Bloqueig Continental]], pel que cap país d'[[Europa]] no podia comerciar amb el [[Regne Unit]]. No obstant això, [[Portugal]] va transgredir la llei imposada per Napoleón en firmar el [[Tractat de Tilsit]] el juliol de [[1807]].
 
A [[París]], la reacció del govern napoleònic no es va fer esperar. Les forces franceses van intentar capturar a la flota reial del [[Llista de reis de Portugal|rei]] [[Joan VI de Portugal|Joan VI]], qui va fugir a la colònia portuguesa del [[Brasil]]. L'única alternativa que li quedava a Bonaparte era entrar en territori portuguès via Espanya. Manuel Godoy, primer ministre del [[rei espanyol]] [[Carles IV de Castella|Carles IV]], va firmar un pacte amb els francesos pel que se li permetria a l'exèrcit napoleònic entrar a Espanya per planejar la invasió a Portugal. El [[18 d'octubre]] de [[1807]], les hosts de Napoleón van arribar a [[Barcelona]] i al cap de poc van ocupar [[València]].<ref>{{citar ref-web|url = http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2465.htm
|url = http://www.artehistoria.jcyl.es/historia/contextos/2465.htm
|títol = ''"Guerra de la Independencia Española, antes y después"''
|consulta = 18-12-2007
Després d'aquest inesperat fracàs inicial, els francesos van sotmetre la ciutat a un intens bombardeig, mentre procuraven tallar les seves línies d'avituallament i organitzar un setge ordenat, malgrat que el nombre de tropes de què disposaven era clarament insuficient per a aquesta fi. Els saragossans, per la seva part, es van ocupar en diverses obres de fortificació: parapets, espitlleres, barricades etc. de les que no s'havien ocupat abans, comandats pel ja esmentat [[Antonio Sangenis]]. Durant els dies següents es van produir diversos atacs puntuals francesos que varen ser rebutjats.
 
El [[23 de juny]] es va [[batalla d'Épila|lliurar a Épila]] una altra escaramussa entre tropes franceses i la forces que havia anat reunint Palafox des de la seva sortida de la ciutat. Els francesos van aconseguir interrompre les comunicacions entre Madrid i Saragossa durant tot el primer setge de Saragossa i aïllar-los dels molins de pólvora de [[Villafeliche]], que proveïa els defensors.<ref name="elperiodicodearagon">{{cita publicaciónref-publicació|url=http://www.elperiodicodearagon.com/noticias/noticia.asp?pkid=103577|títulotítol=Pólvora de contrabando|editorial=[[El Periódico de Aragón]]|fechadata= 22 de febrerofebrer de 2004}}</ref>
 
El [[25 de juny]] el general de divisió [[Jean Antoine Verdier]], de major rang que Lefèvbre, va arribar amb nombrosos reforços i es fa càrrec del setge. Els dies 26, 27 i 28, els bombardeigs es fan especialment intensos. El polvorí on s'emmagatzemaven les municions de la ciutat, situat al Seminari de San Carlos, va esclatar per culpa d'un cigar el dia 27, causant greus danys al [[barri de la Magdalena]] i un caos que els francesos van intentar aprofitar per entrar a la ciutat. Després d'una dura lluita, els defensors aconsegiren resistir a la ciutat, encara que els francesos van ocupar amb èxit el barri exterior de [[Torrero]] i alguns altres llocs extramurs. Des de les seves noves posicions amenaçaran les posicions espanyoles del [[Palau de l'Aljaferia|Aljafería]] durant els dies següents, encara que sense aconseguir avenços.
==Fonts==
*{{ref llibre|cognom=ALCAIDE IBIECA|nom=Agustín |títol=Historia de los dos sitios que pusieron a Zaragoza las tropas de Napoleón en 1808 y 1809|url=http://books.google.cat/books?id=68phYfoA3jMC|consulta=12 febrer 2011|any=1831|editorial=D.M.de Burgos.|llengua=castellà|ref=alcaide}}
*{{Citar ref-publicació |cognom=Latas Fuertes |nom=Jaime |enllaçautor= |coautors= |article=El Ebro en los sitios de Zaragoza |url=http://www.asociacionlossitios.com/XXI_Premio_Los_Sitios.pdf |format=PDF |llengua= |consulta= 12 febrer 2011|publicació= |editorial= Asociación Cultural "Los Sitios de Zaragoza" |lloc= |volum= |exemplar= |data=2006 |pàgines= |issn= |citació= |ref=sitios }}
{{Viquitexts|codi=es|Zaragoza|Episodios Nacionales: ''Zaragoza'' de Benito Pérez Galdós}}
 
392.876

modificacions