Monestir de Sant Hilarió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Text generat de pat.mapa i llistes de monuments |
m Corregit: fins l'any > fins a l'any |
||
Línia 25:
La construcció del Desert de Sant Hilarió va respondre a la determinació presa per l'Ordre del Carme, reformada l'any 1592, d'aixecar llocs apartats on els religiosos que ho volguessin, poguessin retirar-se durant un temps, o tota la vida, i dedicar-se a la vida eremítica. El lloc va ser escollit pels dos frares, als quals l'Ordre de la Província de Sant Josep (València, Catalunya i Aragó) va encomanar l'obra: Fray Jerónimo de la Asunción i Fray Pablo de Cristo. Les gestions per a la construcció del monestir van començar l'any 1604 quan D. Josep Simó, canonge de Tortosa i propietari d'una part de la vall, i els monjos del monestir de Benifassà, propietaris de la baronia de Cardó i Sellent, van concedir el permís de construcció. La primera capella va ser consagrada el 6 de maig de 1606. Cap a l'any 1617 la comunitat ja estava establerta oficialment a l'edifici.<ref name="patmapa"/>
L'any 1835, degut a la llei de desamortització de Mendizábal, el monestir va ser abandonat. El saqueig per part de la companyia "Franquet" de Reus i el posterior abandonament suposaren la destrucció progressiva de l'edifici. Fins l'any 1866, quan els tortosins Barberà, Cento i Abarcat reedificaren i restauraren el monestir, donant-li una nova funcionalitat: balneari, aprofitant les aigües curatives. Va tenir altres propietaris, entre ells D. Salvador Cabestant Gasol, qui va comprar les terres a l'Estat i va fer construir noves i millors dependències. Ha servit com a balneari fins a l'any 1967. Als anys 80 del segle XX, el propietari era D. Enrique Nomen i les aigües s'envasen a una instal·lació moderna situada a la vall de Cardó.<ref name="patmapa"/>
== Referències ==
| |||