Lavrenti Béria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→La postguerra: correccions |
Cap resum de modificació |
||
Línia 29:
|signature=
}}
'''Lavrenti
▲'''Lavrenti Pavlovitx Bèria''' ([[georgià]]: ლავრენტი პავლეს ძე ბერია, transliterat:''Lavrenti Pavles dze Beria''; [[rus]]: Лаврентий Павлович Берия; [[28 de març]] de [[1899]] – [[23 de desembre]] de [[1953]]) va ser un polític [[Unió Soviètica|soviètic]], cap de la Seguretat soviètica i de l'aparell de la policia secreta sota [[Stalin]]. Va ser el segon al comandament del [[NKVD]] durant la [[Gran Purga]], sent responsable de milions d'empresonaments i morts. Al final de la Purga, esdevingué cap del NKVD i portà a terme una purga del propi cos. Beria va ser el polític del cercle de Stalin més influent sobre el dictador durant i després de la [[Segona Guerra Mundial]], i immediatament després de la mort de Stalin el [[1953]]; així com durant el període immediat a la seva mort, quan va exercir d'adjunt al Primer Ministre i portà a terme una efímera campanya de liberalització. No obstant això, va ser detingut aquell mateix any i executat per ordre dels seus rivals polítics. D'acord amb [[Viatxeslav Mólotov|Mólotov]], va ser acusat d'enverinar a Stalin usant warfarin, un potent raticida.
== Biografia ==
Linha 44 ⟶ 43:
El 1926, Bèria esdevingué cap de l'OGPU Georgià i va conèixer al també georgià [[Ióssif Stalin]], convertint-se en un aliat de Stalin en el seu ascens del poder dins del [[Partit Comunista de la Unió Soviètica|Partit Comunista]] i del règim soviètic. El 1931 Bèria esdevingué Secretari del Partit Comunista de Geòrgia, i a l'any següent, de tota la regió transcaucàsica, fins a arribar a ser membre del [[Comitè Central del PCUS|Comitè Central]] del Partit Comunista el 1934. En aquests moments començà a atacar els seus companys del Partit Comunista de Geòrgia, dirigint-se en particular cap a [[Gaioz Devdariani]], Ministre d'Educació de l'RSS de Geòrgia. Bèria ordenà la mort dels germans de Devdariani, George i Xalva, que ocupaven càrrecs importants a la Txeka i al Partit Comunista, respectivament. Gaioz Devdariani va ser acusat de violar l'Article 58, a l'haver portat a terme activitats contra-revolucionàries; sent executat el 1938. Fins i tot quan va abandonar Geòrgia, Bèria va controlar el Partit Comunista de la república fins al moment de la seva eliminació el [[1953]].
El 1935, Bèria era un dels subordinats de Stalin en qui aquest confiava més. Cimentà el seu lloc al costat de Stalin amb un llibret titulat ''Sobre la història de les organitzacions bolxevics al Transcaucas'', on emfasitzava el paper de Stalin. Quan el 1934 Stalin inicià la [[Gran Purga|purga]] del Partit Comunista i del govern, després de l'assassinat de [[
{{cita|''Que els nostres enemics sàpiguen que qualsevol que provi d'aixecar una mà contra la voluntat del nostre poble, contra la voluntat del Partit de [[Vladímir Lenin|Lenin]] i [[Stalin]], serà esclafat i destruït sense pietat.|Lavrenti Bèria, juny de 1937}}
=== Bèria i
A l'agost de 1938, Stalin va fer anar Bèria cap a Moscou com a adjunt al Cap del Comissariat del Poble d'Afers Interns, el [[NKVD]], el ministeri que controlava la seguretat de l'estat i les forces de policia. Sota [[Nikolai Iejov]], el NKVD havia portat a terme la [[Gran Purga]], amb l'empresonament i l'execució de milers de persones de tota la Unió Soviètica sota l'acusació de ser ''enemics del poble''. Però el 1938 l'opressió havia arribat a ser tan extensa que estava danyant la infraestructura, l'economia i les pròpies Forces Armades de l'estat soviètic, la qual cosa va fer que Stalin aturés de cop la purga. Al setembre, Bèria va ser nomenat cap de l'Administració Principal de la Seguretat de l'Estat (GUGB) del NKVD, i al novembre va succeir Iejov com a cap del NKVD (el propi Iejov va ser executat el 1940). El mateix NKVD va ser purgat, i la meitat del seu personal fou substituït per gent lleial a Bèria.
| |||