Instador del poble i del bé comú

L'instador del poble i del bé comú o, senzillament, l'instador, va ser el nom que es donava durant la revolta agermanada a Mallorca als caps de la Germania, tant a nivell general com local.

El 1473 en els capítols atorgats als forans per Joan II s'anomena un càrrec elet pel Consell de la part forana per fer instància en la revisió dels dits comptes universals e fer en aquells les oportunes impugnations que li aparra per lo interès de la dita Part Forana. Sembla que la política de redreç de Ferran el Catòlic va anar dirigida en part a defensar els interessos dels menestrals i pagesos front a la totpoderosa oligarquia ciutadana. Aquesta va ser la política de Vicenç Escriva de Romaní, Joan Eimeric i Miguel de Gurrea. És per això que tenia sentit una figura representativa que defensàs els interessos populars. La potenciació dels instadors va anar lligada a la sentència arbitral de 1512, en la qual s'ordenava la confecció del primer cadastre de l'illa, condició necessària per a poder valorar els béns sobre els quals s'havia de tributar.

L'instador podia oir les reclamacions que es feien sobre la valoració dels béns efectuades pels taxadors i la posterior distribució de les talles. Aquesta funció de l'instador va provocar l'ira de l'aristocràcia terratinent que sovint va boicotejar la seva actuació o, a vegades, en va voler controlar l'elecció.