Txad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: enllaç no actiu
m Bot: enllaç no actiu
Línia 122:
Més del 80% de població del Txad viu de l'agricultura de subsistència i de la ramaderia per la seva sustentació. Els cultius i la ubicació dels ramats és determinat pel clima local. A la zona més austral del territori es troben el 10% de les terres agrícoles més fèrtils del país, amb rics cultius de [[sorgo]] i [[mill]]. En el Sahel creixen només les varietats més dures de mill, encara que en menor quantitat que en el sud. D'altra banda, el Sahel és ideal per al pasturatge de grans ramats com [[cabres]], [[ovelles]], [[ruc]]s i [[cavall]]s. Els [[oasis]] dispersos pel desert de Sahara només produeixen [[dàtil]]s i algunes [[llegum]]s. Abans del desenvolupament de l'indústria del petroli, la indústria del cotó dominava el mercat de treball i representava aproximadament el 80% dels guanys de les exportacions. El [[cotó]] segueix sent la principal exportació del país, encara que no es disposa de xifres exactes. La rehabilitació de Cotontchad, la companyia de cotó més important del país que va sofrir un declivi en els preus del cotó a nivell mundial, és finançada per [[França]], els [[Països Baixos]], la [[Unió Europea]] i el Banc Internacional de Reconstrucció i Foment (BIRF), per la qual cosa s'espera que l'empresa paraestatal passi al sector privat.
 
[[ExxonMobil]] lidera un consorci entre [[Chevron Corporation|Chevron]] i [[Petronas]] que ha invertit 3,7 milions de [[Dòlar nord-americà|dòlars]] per a l'explotació de les reserves de petroli del sud del Txad, estimades en mil milions de barrils. La producció de petroli va començar el 2003 amb la realització d'un [[oleoducte]] (finançat en part pel [[Banc Mundial]]) que uneix els jaciments del sud a terminals de la costa atlàntica del Camerun. Com a condició per a la seva assistència, el Banc Mundial va insistir que el 80% dels ingressos del petroli es gastessin en projectes de desenvolupament humà. Al gener de 2006, el Banc Mundial va suspendre el seu projecte de préstec quan el govern del Txad va aprovar lleis per reduir els diners invertits en aquests programes. El 14 de juliol de 2006, el Banc Mundial i el Txad van signar un memoràndum d'enteniment en virtut del qual el govern del Txad es compromet a atorgar el 70% dels seus ingressos a programes de reducció de pobresa.<ref>cita web |url= http://web.archive.org/web/20071012184831/http://web.worldbank.org/wbsite/external/news/0,,contentmdk:20994138~pagePK:34370~piPK:34424~theSitePK:4607,00.html|títol= News & Broadcast - World Bank, Govt. of Txad Sign Memorandum of Understanding on Poverty Reduction|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= Banc Mundial|data= 2006|obra= World Bank.org|idioma= anglès|cita=</ref>
 
[[Fitxer:Rebuilt bridge on Bragoto River.jpg|thumb|260px|Un pont sobre el riu Bragoto.]]
 
La guerra civil va frenar el desenvolupament de l'infraestructura de transport; el 1987 al Txad hi havia només 30 [[quilòmetre]]s de carreteres asfaltades. Posteriors projectes de rehabilitació de carreteres van ampliar la xarxa<ref>cita web |url= http://www-wds.worldbank.org/servlet/wdscontentserver/wdsp/ib/1997/10/21/000009265_3971229180948/rendered/pdf/multi_page.pdf|títol= Txad Poverty Assessment: Constraints to Rural Development|dataaccés=
desembre de 2009 |autor= Human Development|data= 1997|obra= World Bank.org|idioma= anglès|cita= </ref> a 550 quilòmetres el 2004.<ref>cita web |url= http://www.deltcd.ec.europa.eu/fr/item2_info_docs/lettre3_a4x10p.pdf|títol= Lettre d'information|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= Délégation de la Comission Européenne au Tchad|data= 2004|obra= |iioma= anglès|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20071024234020/http://www.deltcd.ec.europa.eu/fr/item2_info_docs/lettre3_a4x10p.pdf|dataarxiu= 2007|cita=</ref> No obstant això, la xarxa de carreteres és limitada, ja que sovint no es pot utilitzar durant diversos mesos de l'any. Sense cap ferrocarril de la seva propietat, el Txad depèn fortament del sistema de ferrocarril del Camerun per al transport de les exportacions del país i les importacions cap a i des del port de [[Douala]].<ref>cita web |url= http://www0.un.org/special-rep/ohrlls/ohrlls/unohrlls/new/userfiles/file/publications/lldc/05-33151_geography_sm.pdf|títol= Geography Against Develpoment|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= A. Chowdhury i S. Erdenbileg|data= 2006|obra= Un.org|idioma= anglès|cita= </ref> Existeix un aeroport internacional a la capital, el qual ofereix vols directes regulars a [[París]] i a diverses ciutats africanes. El sistema de telecomunicacions és senzill i costós, el servei de telefonia fixa ho proporciona la companyia de telèfon d'estat SotelTchad. Existeixen només 14.000 línies telefòniques fixes al Txad, un dels més baixos índexs de densitat de línies telefòniques del món. El sector d'energia del Txad ha sofert d'anys de mala gestió de la paraestatal Societat d'Electricitat i Aigua del Txad (STEE), que proporciona energia pel 15% dels ciutadans de la capital i cobreix només la demanda de l'1,5% de la població nacional,<ref>cita web |url= http://strategis.ic.gc.ca/epic/site/imr-ri.nsf/en/gr126314e.html|títol= Txad Country Commercial Guide -- FY 2005|dataaccés=4 de setembre de 2009 |autor= Spera, Vincent|data= 2005|obra= |idioma= anglès|urlarxiu= http://web.archive.org/web/20071015073734/http://strategis.ic.gc.ca/epic/site/imr-ri.nsf/en/gr126314e.html|dataarxiu= 2007|cita= </ref> el que obliga a molts txadians a utilitzar combustibles com el fem animal i la fusta.<ref>cita web |url= http://web.archive.org/web/20070103005844/http://www.eia.doe.gov/emeu/cabs/chad_cameroon/full.html|títol= Txad and Cameroon|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= Energy Information Administration|data= 2007|obra= Country Analisis Brief|idioma= anglès|cita= </ref> Les ciutats del Txad enfronten greus dificultats quant a la infraestructura municipal: només el 48% dels residents urbans tenen accés a aigua potable i només el 2% a condicions de sanejament bàsic.
 
L'audiència televisiva del país es limita a Yamena. L'única estació de televisió que posseeix el govern és TeleTchad. La ràdio té un abast molt major, amb tretze estacions de ràdio privada. Els periòdics estan limitats en quantitat i distribució i les xifres de circulació són petites a causa dels costos de transport, les taxes d'alfabetització baixes i la pobresa. Mentre la constitució defensa la llibertat d'expressió, el govern ha restringit regularment aquest dret i a la fi de 2006 va començar a promulgar un sistema de censura prèvia sobre els mitjans de comunicació.<ref>cita web |url= http://www.freemedia.at/cms/ipi/freedom_detail.html?country=/kw0001/kw0004/kw0090/&year=2006|títol= World Press Fredom Review 2006 - Txad|dataaccés=3 de setembre de 2009 |autor= IPI|data= 2006|obra= Free Media.at|idioma= anglès|urlarchivo=http://web.archive.org/web/20070929091646/http://www.freemedia.at/cms/ipi/freedom_detail.html?country=/kw0001/kw0004/kw0090/&year=2006|dataarxiu= 2007|cita= </ref>