Diferència entre revisions de la pàgina «Anticòs»

59 bytes afegits ,  fa 5 anys
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
L'anticòs típic està constituït per unitats estructurals bàsiques, cadascuna d'elles amb dues grans cadenes pesants i dues cadenes lleugeres de menor mida, que formen [[monòmer]]s amb una unitat, [[dímer]]s amb dues unitats, tetràmers amb quatre unitats o pentàmers amb cinc unitats. Els anticossos són sintetitzats per un tipus de [[leucòcits]] anomenats [[limfòcits B]]. N'existeixen diferents tipus, anomenats [[isotip]]s, que es diferencien per la forma de les cadenes pesants que tenen. Es coneixen cinc tipus diferents d'isotipus en els [[mamífers]], que desenvolupen funcions diferents, contribuint a dirigir la resposta immunitària adequada per cada tipus de cos estrany que troben.<ref name=Market>Eleonora Market, F. Nina Papavasiliou (2003) [http://biology.plosjournals.org/perlserv/?request=get-document&doi=10.1371/journal.pbio.0000016 ''V(D)J Recombination and the Evolution of the Adaptive Immune System''] PLoS Biology, 1(1): e16.</ref>
 
Tot i que l'estructura general de tots els anticossos és molt similar, una petita regió de l'àpex de la [[proteïna]] és extremadament variable, cosa que possibilita l'existència de milions d'anticossos diferents, cadascun amb un extrem lleugerament diferent. Aquesta part de la proteïna és coneguda com a regió hipervariable. Cadascuna d'aquestes variants es pot unir a una "diana" diferent, coneguda com a [[antigen]].<ref name=Janeway5>{{ref-llibre | autor= Janeway, C.A. |coautors=et al | títol= Immunobiology. | edició= 5a edició ed.| editorial= Garland Publishing | any= 2001 | url= http://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/bv.fcgi?call=bv.View..ShowTOC&rid=imm.TOC&depth=10 | isbn= 0-8153-3642-X }}</ref><ref>Vegeu també {{ref-llibre| autor =Janeway, CA; Staff, VV. |altres=Eva Sanz (trad.) | títol =Inmunobiología: el sistema inmunitario en condiciones de salud y enfermedad | any =2003 |editorial = Elsevier España | isbn = 978-84-458-1176-4 }}</ref> Aquesta enorme diversitat d'anticossos permet al sistema immunitari reconèixer una diversitat igualment elevada d'antígens. L'única part de l'antigen recognoscible per l'anticòs es denomina [[epítop]]. Aquests epítops s'uneixen amb el seu anticòs corresponent en una interacció molt específica que es denomina [[enzim#Model d'acoblament induït|acoblament induït]], que permet als anticossos identificar i unir-se només al seu antigen entre tots els milions de molècules diferents que componen un [[organisme]].
 
El reconeixement d'un antigen per part d'un anticòs el "marca" per ser atacat per altres parts del [[sistema immunitari]]. Els anticossos també poden neutralitzar directament els seus objectius, per exemple, mitjançant la unió a una part d'un [[patogen]] necessària perquè aquest provoqui una [[infecció]].
 
== Història ==
El 1890 començà l'estudi dels anticossos quan [[Emil Adolf von Behring]] i [[Shibasaburo Kitasato]] van descriure l'activitat dels anticossos contra la [[diftèria]] i la [[tetanoespasmina|toxina tetànica]]. Behring i Kitasato van proposar la teoria de la [[immunitat humoral]], que establia l'existència d'un mediador en el [[sèrum sanguini]] que podia reaccionar amb un antigen estrany, donant-li el nom d'anticòs.<ref>{{citar ref-web| url = http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1901/behring-bio.html|títol= nobelprize.org
| url = http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1901/behring-bio.html|títol= nobelprize.org
}}</ref><ref>{{ref-publicació | autor= AGN | article= The Late Baron Shibasaburo Kitasato | publicació= Canadian Medical Association Journal | any= 1931 | pàgines= 206 | url = http://www.pubmedcentral.nih.gov/articlerender.fcgi?artid=382621_prizes/medicine/laureates/1901/behring-bio.html }}</ref> El 1897, la seva idea conduí [[Paul Ehrlich]] a proposar la [[teoria de la cadena lateral]] de la interacció entre l'antigen i l'anticòs, i postular la hipòtesi que existeixen receptors (descrits amb "cadenes laterals") a la superfície de les cèl·lules que es poden unir específicament a [[toxines]] en una interacció de tipus "pany i clau", i que aquesta reacció d'acoblament era el desencadenant de la producció d'anticossos.<ref>{{ref-publicació |autor=Winau F, Westphal O, Winau R |article=Paul Ehrlich--in search of the magic bullet |publicació=Microbes Infect. |volum=6 |exemplar=8 |pàgines=786–9 |any=2004 |pmid=15207826 |doi=10.1016/j.micinf.2004.04.003}}</ref>
 
[[Fitxer:Rockefeller University.JPG|thumb|300px|Actual Universitat Rockefeller (antic Institut), on es van produir molts avenços en l'estudi dels anticossos.]]
 
A finals de la dècada del 1930, [[John Marrack]] va examinar les propietats bioquímiques de les unions antigen-anticòs.<ref>{{ref-llibre |cognom= Marrack | nom = JR | títol = Chemistry of antigens and antibodies | edició = 2a ed. | any = 1938 | editorial = His Majesty's Stationery Office | lloc = Londres | isbn= | oclc=3220539}}</ref> Després, a la dècada del 1940 tingué lloc un gran avenç, quan [[Linus Pauling]] va confirmar la teoria de pany i clau proposada per Ehrlich en què es mostrava que les interaccions entre els anticossos i els antígens depenien més de la seva forma que de la seva composició química.<ref>{{citar ref-web| url = http://profiles.nlm.nih.gov/MM/Views/Exhibit/narrative/specificity.html| títol= profiles.nlm.nih.gov}}</ref> El 1948, [[Astrid Fagreaus]] va descobrir que els limfòcits B en la seva forma de [[plasmòcit]] eren els responsables de la producció d'anticossos.<ref>{{ref-publicació | autor= Silverstein AM | article= Labeled antigens and antibodies: the evolution of magic markers and magic bullets | publicació= Nat. Immunol. | volum= 5 | exemplar= 12 | pàgines= 1211–7 | any= 2004 | pmid = 15549122 | url = http://users.path.ox.ac.uk/~seminars/halelibrary/Paper%2018.pdf | doi = 10.1038/ni1140}}</ref>
| url = http://profiles.nlm.nih.gov/MM/Views/Exhibit/narrative/specificity.html| títol= profiles.nlm.nih.gov}}</ref> El 1948, [[Astrid Fagreaus]] va descobrir que els limfòcits B en la seva forma de [[plasmòcit]] eren els responsables de la producció d'anticossos.<ref>{{ref-publicació | autor= Silverstein AM | article= Labeled antigens and antibodies: the evolution of magic markers and magic bullets | publicació= Nat. Immunol. | volum= 5 | exemplar= 12 | pàgines= 1211–7 | any= 2004 | pmid = 15549122 | url = http://users.path.ox.ac.uk/~seminars/halelibrary/Paper%2018.pdf | doi = 10.1038/ni1140}}</ref>
 
Els següents treballs d'investigació es van concentrar en la caracterització de l'estructura molecular dels anticossos:
 
=== Forma ancorada a membrana ===
La forma ancorada a membrana d'un anticòs es pot anomenar "immunoglobulina de superfície" (sIg) o "immunoglobulina de membrana" (mIg) i no és secretada; sempre està associada a la [[membrana cel·lular]]. Forma part del [[receptor dels limfòcits B|receptor del limfòcit B]] (BCR), que li permet detectar quan un antigen específic és present a l'organisme i provocar l'activació del limfòcit B.<ref>{{ref-publicació |autor=Parker D|article=T cell-dependent B cell activation |publicació=Annu Rev Immunol |volum=11 |pàgines=331–60 |any=1993 |pmid=8476565|doi=10.1146/annurev.iy.11.040193.001555}}</ref> El BCR es compon d'anticossos IgD o IgM units a la superfície de la membrana i els seus heterodímers associats a l'Ig-α i a l'Ig-β que tenen capacitat de produir la [[transducció de senyal]] del reconeixement de l'anticòs a la cèl·lula.<ref name="isbn0-7817-3650-1">{{ref-llibre|autor=Wintrobe, Maxwell Myer|enllaçautor= Maxwell Wintrobe|altres= John G. Greer, John Foerster, John N Lukens, George M Rodgers, Frixos Paraskevas|títol=Wintrobe's clinical hematology|edició=11a ed.|editorial=Lippincott Williams & Wilkins|lloc=Hagerstwon, MD|any=2004|pàgines=453-456|isbn=0-7817-3650-1}}</ref> Un limfòcit B humà típic té entre 50.000 i 100.000 anticossos units a la superfície.<ref name="isbn0-7817-3650-1" /> Després de l'acoblament de l'antigen, aquests anticossos s'agrupen en grans pedaços el diàmetre dels quals pot excedir 1μm en [[rai lipídic|rais lipídics]] que aïllen els BCR de la majoria de receptors restants de [[transducció de senyal|senyalització cel·lular]].<ref name="isbn0-7817-3650-1" /> Aquests pedaços podrien millorar l'eficiència de la [[immunitat cel·lular|resposta immunitària cel·lular]].<ref name="pmid18275475">{{ref-publicació|autor=Tolar P, Sohn HW, Pierce SK|article=Viewing the antigen-induced initiation of B-cell activation in living cells|publicació=Immunol. Rev.|volum=221|pàgines=64–76|any=2008|mes=Febrer|pmid=18275475|doi=10.1111/j.1600-065X.2008.00583.x
|url=http://www.blackwell-synergy.com/openurl?genre=article&sid=nlm:pubmed&issn=0105-2896&fecha=2008&volumen=221&spage=64}}</ref> En els éssers humans, la superfície cel·lular està lliure d'altres proteïnes al voltant dels receptors dels limfòcits B en distàncies d'uns milers d'[[àngstrom]]s,<ref name="isbn0-7817-3650-1" /> cosa que redueix de tal manera les influències que competeixen amb la seva funció que fins i tot aïlla els BCRs.
 
== Estructura ==
Els anticossos són [[proteïnes]] [[plasma sanguini|plasmàtiques]] [[proteïna globular|globulars]] pesants (~150k[[Unitat de massa atòmica|Da]]). Tenen cadenes de sucres unides a alguns dels seus residus d'[[aminoàcid]]s,<ref>{{ref-publicació |autor=Mattu T, Pleass R, Willis A, Kilian M, Wormald M, Lellouch A, Rudd P, Woof J, Dwek R |article=The glycosylation and structure of human serum IgA1, Fab, and Fc regions and the role of N-glycosylation on Fc alpha receptor interactions |publicació=J Biol Chem |volum=273 |exemplar=4 |pàgines=2260–72 |any=1998 |pmid=9442070 |doi=10.1074/jbc.273.4.2260}}</ref> és a dir, els anticossos són [[glicoproteïna|glicoproteïnes]]. La unitat bàsica funcional de cada anticossos és el [[monòmer]] d'immunoglobulina, que conté una sola unitat d'Ig. Els anticossos secretats també poden ser [[dímer]]s amb dues unitats d'Ig, en el cas de les IgA; tetràmers, amb quatre unitats d'Ig, en el cas de les IgM dels [[teleostis]]; o pentàmers, amb cinc unitats d'IgM, com en les IgM dels mamífers.<ref name = roux>{{ref-publicació |autor=Roux K |article=Immunoglobulin structure and function as revealed by electron microscopy |publicació=Int Arch Allergy Immunol |volum=120 |exemplar=2 |pàgines=85–99 |any=1999 |pmid=10545762 |doi=10.1159/000024226}}</ref>
[[Fitxer:Antibody IgG2.png|thumb|Les immunoglobulines consten de diferents dominis, que al mateix temps s'agrupen en les dues cadenes pesants (vermell i blau) i les dues cadenes lleugeres (verd i groc) de l'anticòs. Els dominis de la immunoglobulina es componen d'entre set (en el cas de la IgC) i nou (IgV) plecs β.<ref>{{citar ref-web | url = http://www.emc.maricopa.edu/faculty/farabee/BIOBK/ANTIBODY.gif| títol= emc.maricopa.edu}}</ref>]]
 
=== Primers treballs ===
* El 1959, Edelman, utilitzant [[2-mercaptoetanol]] i [[urea]], seguit d'electroforesi, va aconseguir aïllar les cadenes lleugeres i pesants, en dissociar-ne els [[enllaç disulfur|enllaços disulfurs]] i no covalents.
* Aquell mateix any, Porter va identificar els components de les cadenes llegueres i pesants que es trobaven als seus fragments de papaïna i pepsina, i d'aquesta manera va determinar-ne el [[pes molecular]].
* El 1960, Nisonoff demostrà que la digestió amb pepsina d'IgG produïa un fragment bivalent, que en realitat està format per dos altres fragments, i el denominà '''F (ab')<sub>2</sub> '''.<ref>{{citar ref-web| url = http://www.cas.muohio.edu/~stevenjr/mbi414/igstructurefunction414.html | títol= cas.muohio.edu}}</ref>
 
=== Dominis de la immunoglobulina ===
Cada isotip està adaptat per una funció diferent i per tant, després de l'activació, es necessita un anticòs amb un efector IgG, IgA o IgE per l'eliminació eficaç de l'antigen. El canvi de classe permet a la progènie d'un sol limfòcit B produir anticossos de diferents isotips. Només la regió constant de la cadena pesant de l'anticòs canvia durant el canvi de classe. Les regions variables, i per tant l'especificitat de l'antigen, romanen invariables. D'aquesta manera es produeixen efectors amb la funció adequada per cada amenaça de l'antigen. El canvi de classe és iniciat per les [[citocines]]. L'isotip generat depèn de les citocines presents a l'entorn del limfòcit B.<ref>{{ref-publicació |autor=Stavnezer J, Amemiya CT |article=Evolution of isotype switching |publicació=Semin. Immunol. |volum=16 |exemplar=4 |pàgines=257–75 |any=2004 |pmid=15522624 |doi=10.1016/j.smim.2004.08.005}}</ref>
 
El procés té lloc en un gen de la cadena pesant mitjançant un mecanisme conegut com a recombinació de canvi de classe (''class switch recombination'' o CSR). Aquest mecanisme es basa en seqüències de nucleòtids conservats, anomenades regions de commutació (''switch regions'' o S), que es troben en un punt de la seqüència de l'ADN anterior als gens de la regió constant (excepte a la cadena δ). El bri d'ADN s'escindeix per l'activitat de determinats enzims a dues regions S concretes.<ref>{{ref-publicació |autor=Durandy A |article=Activation-induced cytidine deaminase: a dual role in class-switch recombination and somatic hypermutation |publicació=Eur. J. Immunol. |volum=33 |exemplar=8 |pàgines=2069–73 |any=2003 |pmid=12884279 |doi=10.1002/eji.200324133}}</ref><ref>{{citar ref |autor=Casali P, Zan H |títol=Class switching and Myc translocation: how does DNA break? |journalpublicació=Nat. Immunol. |volumevolum=5 |edició=1111a ed.|pàgines=1101–3 |any=2004 |id=15496946 |doi=10.1038/ni1104-1101}}</ref> L'[[exó]] del domini variable es torna a empalmar mitjançant un procés anomenat [[unió d'extrems no homòlegs]] (''non-homologous end joining'' o NHEJ) a la regió constant elegida (γ, α o ε). Aquests procés conclou formant un gen d'immunoglobulina que codifica un anticòs d'un isotip diferent.<ref>{{ref-publicació |autor=Lieber MR, Yu K, Raghavan SC |article=Roles of nonhomologous DNA end joining, V(D)J recombination, and class switch recombination in chromosomal translocations |publicació=DNA Repair (Amst.) |volum=5 |exemplar=9-10 |pàgines=1234–45 |any=2006 |id=16793349 |doi=10.1016/j.dnarep.2006.05.013}}</ref>
 
=== Conversió gènica ===
 
Les proteïnes amb dominis Ig són comunes en eucariotes unicel·lulars, i fins a un cert punt la seva estructura és una característica conservada.<ref>{{ref-publicació| autor =Wojciechowicz D, Lu CF, Kurjan J, Lipke PN| article =Cell surface anchorage and ligand-binding domains of the Saccharomyces cerevisiae cell adhesion protein alpha-agglutinin, a member of the immunoglobulin superfamily | any =1993 | publicació = Mol Cell Biol| volum =13 | exemplar =4 | id = PMID 8455628| url =http://www.pubmedcentral.nih.gov/picrender.fcgi?artid=359586&blobtype=pdf}}</ref> Un exemple d'això serien les alfa aglutinines de ''[[Saccharomyces cerevisiae]]''. Es tracta de molècules que medien l'adhesió cel·lular i que tenen grans homologies amb els grups [[CD2]]-[[CD4]] en els humans; el seu paper és en part similar, intervenint en aquest últim cas l'adhesió dels [[limfòcits T]] amb les cèl·lules presentadores d'antigen i les cèl·lules diana.<ref>{{ref-publicació| autor =Grigorescu A, Chen MH, Zhao H, Kahn PC, Lipke PN| article =A CD2-based model of yeast alpha-agglutinin elucidates solution properties and binding characteristics | any =2000 | publicació = IUBMB Life | volum =50 | exemplar =2 | id =PMID 11185954}}</ref>
[[Fitxer:Hipotesistrasposon.JPG|thumb|300px|Intermediaris postulats en l'evolució molecular dels locus de les Ig i els [[receptors dels limfòcits T]].<ref>{{citar ref-web|url =http://www.jem.org/cgi/content/full/191/10/1631/F2 |títol =Postulated intermediates in the molecular evolution of the Ig and TCR loci |consultat =22 agost 2008 |autor =Nick Matzke |data =28 abril 2006 |format =|obra =Annotated Bibliography on the Evolutionary Origin of the Vertebrate Immune System |obra =Journal of Experimental Medicine |doi = }}</ref>]]
 
=== Éssers pluricel·lulars ===
== Aplicacions mèdiques ==
=== Diagnòstic de malalties ===
En molts diagnòstics és habitual la detecció d'anticossos com prova per confirmar una malaltia. Per fer-ho es realitza una prova [[serologia|serològica]].<ref>{{citar ref-web |url=http://www.elispot-analyzers.de/english/elisa-animation.html |títol=Animated depictions of how antibodies are used in [[ELISA]] assays |consultat=8-05-2007|obra=Cellular Technology Ltd.—Europe}}</ref> Per exemple, en assajos bioquímics pel diagnòstic de malalties, s'estima la [[anàlisi volumètrica|valoració]] d'anticossos contra el [[virus d'Epstein-Barr]] o la [[malaltia de Lyme]].<ref>{{citar ref-web |url= http://www.elispot-analyzers.de/english/elispot-animation.html |títol=Animated depictions of how antibodies are used in [[ELISPOT]] assays |consultat=08-05-2007 |obra=Cellular Technology Ltd.—Europe}}</ref> Si no es troben aquests anticossos significa que la persona no està infectada o que ho va estar fa molt de temps i els limfòcits B que generaven aquests anticossos s'han reduït de forma natural.
 
En immunologia clínica es valoren per [[nefelometria]] (o [[turbidimetria]]) el nivell de les diferents classes d'immunoglobulines per caracteritzar el perfil d'anticossos del pacient.<ref>{{ref-publicació |autor=Stern P |article=Current possibilities of turbidimetry and nephelometry |publicació=Klin Biochem Metab |volum=14 |exemplar=3 |pàgines=146–151 |any=2006| url= http://www.clsjep.cz/odkazy/kbm0603-146.pdf}}</ref> Per exemple, una observació elevada de la valoració de les diferents classes d'immunoglobulina pot ser útil a vegades per determinar la causa del dany hepàtic mitjançant un diagnòstic diferencial. En aquest sentit, una valoració elevada d'IgA indicaria [[cirrosi]] alcohòlica; si el que està elevat són les IgM se sospita d'hepatitis vírica i cirrosi biliar primària, mentre que la IgG està elevada en [[hepatitis]] vírica, autoimmunitària i cirrosi.
 
=== Tractaments terapèutics ===
La teràpia d'anticossos monoclonals s'empra en el tractament de malalties com l'[[artritis reumatoide]],<ref>{{citar ref |autor=Feldmann M, Maini R |títol=Anti-TNF alpha therapy of rheumatoid arthritis: what have we learned? |journalpublicació=Annu Rev Immunol |volumevolum=19 |issueexemplar= |pagespàgines=163–96 |yearany=2001 |pmid=11244034 |doi=10.1146/annurev.immunol.19.1.163}}</ref> l'[[esclerosi múltiple]],<ref>{{citar ref |autor=Doggrell S |títol=Is natalizumab a breakthrough in the treatment of multiple sclerosis? |journalpublicació=Expert Opin Pharmacother |volumevolum=4 |issueexemplar=6 |pagespàgines=999–1001 |yearany=2003 |pmid=12783595 |doi=10.1517/14656566.4.6.999}}</ref> la [[psoriasi]],<ref>{{citar ref |autor=Krueger G, Langley R, Leonardi C, Yeilding N, Guzzo C, Wang Y, Dooley L, Lebwohl M |títol=A human interleukin-12/23 monoclonal antibody for the treatment of psoriasis| journalpublicació= [[N Engl J Med]]|volumevolum=356 |issueexemplar=6 |pagespàgines=580–92 |yearany=2007 |pmid=17287478 |doi=10.1056/NEJMoa062382}}</ref> i moltes formes de [[càncer]], incloent-hi el [[limfoma no de Hodgkin]],<ref>{{citar ref |autor=Plosker G, Figgitt D |títol=Rituximab: a review of its use in non-Hodgkin's lymphoma and chronic lymphocytic leukaemia |journalpublicació=Drugs |volumevolum=63 |issueexemplar=8 |pagespàgines=803–43 |yearany=2003 |pmid=12662126 |doi=10.2165/00003495-200363080-00005}}</ref> el [[càncer col·lorectal]], el [[càncer de cap i coll]] i el [[càncer de mama]].<ref>{{citar ref |autor=Vogel C, Cobleigh M, Tripathy D, Gutheil J, Harris L, Fehrenbacher L, Slamon D, Murphy M, Novotny W, Burchmore M, Shak S, Stewart S |títol=First-line Herceptin monotherapy in metastatic breast cancer |journalpublicació=Oncology |volumevolum=61 Suppl 2 |issueexemplar= |pagespàgines=37–42 |yearany=2001 |pmid=11694786 |doi=10.1159/000055400}}</ref> Algunes immunodeficiències, com l'agammaglobulinèmia lligada al cromosoma X i la hipogammaglobulinèmia, consisteixen en una manca parcial o completa d'anticossos.<ref>{{citar ref | autor= LeBien TW | títol= Fates of human B-cell precursors | journalpublicació= Blood | volumevolum= 96 | issueexemplar= 1 | pagespàgines= 9–23 | yearany= 2000 | pmid = 10891425 | url = http://bloodjournal.hematologylibrary.org/cgi/content/full/96/1/9 }}</ref> A vegades, aquestes malalties es tracten induint una immunitat a curt termini anomenada [[immunitat passiva]], que s'adquireix a través de la infusió d'anticossos "prefabricats" en forma de sèrum humà o animal, immunoglobulina intravenosa o anticossos monoclonals en l'individu afectat ([[seroteràpia]]).<ref name=USC>{{citar ref-web | autor= Ghaffer A | títol= Immunization | obra= Immunology - Chapter 14 | editorialeditor= University of South Carolina School of Medicine | url = http://pathmicro.med.sc.edu/ghaffar/immunization.htm | data= 26-03-2006 | consultat= 06-06-2007}}</ref>
 
=== Teràpia prenatal ===
Les anomenades immunoglobulines Rho (D) o inmunoglobulines anti-RhD són específiques de l'antigen humà Rhesus D, també conegut com a [[factor Rhesus]].<ref name= Fung>{{citar ref |autor=Fung Kee Fung K, Eason E, Crane J, Armson A, De La Ronde S, Farine D, Keenan-Lindsay L, Leduc L, Reid G, Aerde J, Wilson R, Davies G, Désilets V, Summers A, Wyatt P, Young D |títol=Prevention of Rh alloimmunization |journalpublicació=J Obstet Gynaecol Can |volumevolum=25 |issueexemplar=9 |pagespàgines=765–73 |yearany=2003 |pmid=12970812}}</ref> D'aquests anticossos anti-RhD se'n venen dues marques comercials a Espanya: Rhophylac i Gammamglobulina anti-D Grifols. El factor Rhesus és un antigen que es troba als eritròcits. Els individus Rhesus-positius (Rh +) presenten aquest anticòs al [[glicocàlix]] dels eritròcits, mentre que els individus (Rh-) en manquen. Durant un naixement normal, la sang [[fetus|fetal]] pot passar a la mare per traumatismes en el part o complicacions de l'[[embaràs]]. En el cas d'[[incompatibilitat Rh]] entre la mare i el fill, la consegüent barreja de sangs pot sensibilitzar una mare Rh- contra l'antigen Rh del fill, el que fa que en embarassos posteriors corrin risc d'[[malaltia hemolítica del recent nascut|eritroblastosi fetal]].<ref>{{citar ref |autor=Urbaniak S, Greiss M |títol=RhD haemolytic disease of the fetus and the newborn |journalpublicació=Blood Rev |volumevolum=14 |issueexemplar=1 |pagespàgines=44–61 |yearany=2000 |pmid=10805260 |doi=10.1054/blre.1999.0123}}</ref> Els anti-RhD s'administren com a part del tractament prenatal per prevenir la sensibilització que podria tenir lloc. En tractar la mare amb anticossos anti-RhD abans i immediatament després del part, es destrueix l'antigen Rh del fetus al cos de la mare. Un punt important és que això succeeix abans que l'antigen pugui estimular els limfòcits B materns que més tard podrien "recordar" l'antigen Rh generant limfòcits B de memòria. Per tant, el seu sistema immunitari humoral no fabricarà anticossos anti-Rh i no atacarà els antígens Rhesus del seu nadó actual o futur.<ref name= Fung/>
 
=== Variants d'anticossos en medicina i investigació ===
A vegades cal produir anticossos específics. Per fer-ho s'injecta un antigen en un [[mamífer]], com un [[ratolí]], una [[rata]] o un [[conill]] si cal una quantitat reduïda; o una [[cabra (animal)|cabra]], una [[ovella]] o un [[cavall]] si se'n requereixen grans quantitats. La sang aïllada d'aquests animals conté [[anticòs policlonal|anticossos policlonals]] (múltiples anticossos que s'uneixen al mateix antigen) al sèrum sanguini, que es denomina [[antisèrum]]. També es poden injectar antígens al rovell de l'[[ou (biologia)|ou]] de [[gall]]ina.<ref>{{citar ref |autor=Tini M, Jewell UR, Camenisch G, Chilov D, Gassmann M |títol=Generation and application of chicken egg-yolk antibodies |journalpublicació=Comp. Biochem. Physiol., Part a Mol. Integr. Physiol. |volumevolum=131 |issueexemplar=3 |pagespàgines=569–74 |yearany=2002 |pmid=11867282 |doi=}}</ref> Tanmateix, per aplicacions analítiques cal una major especificitat, sobretot si es tracta de detectar molècules molt petites, així com quan s'utilitzen en aplicacions terapèutiques en què es vol bloquejar o detectar marcadors molt específics. Per això, la tecnologia dels anticossos ha generat algunes variants, entre les quals destaquen:
;Anticossos monoclonals
Si es desitja obtenir anticossos específics per un únic epítop d'un antigen, s'aïllen limfòcits secretors d'anticossos d'un animal i s'immortalitzen mitjançant fusions amb una línia cel·lular cancerosa. Les cèl·lules fusionades es denominen [[hibridoma|hibridomes]] i continuaran creixent i secretant anticossos al cultiu. S'aïllen les cèl·lules d'hibridoma individuals mitjançant una clonació per dilució per generar clons que produeixin tots el mateix anticòs. Aquests anticossos són denominats anticossos monoclonals.<ref>{{citar ref |autor=Cole SP, Campling BG, Atlaw T, Kozbor D, Roder JC |títol=Human monoclonal antibodies |journalpublicació=Mol. Cell. Biochem. |volumevolum=62 |issueexemplar=2 |pagespàgines=109–20 |yearany=1984 |pmid=6087121 |doi=}}</ref>
 
Els anticossos mono i policlonals generats es poden purificar utilitzant proteïna A/G o cromatografia d'afinitat a l'antigen.<ref>{{citar ref |autor=Kabir S |títol=Immunoglobulin purification by affinity chromatography using protein A mimetic ligands prepared by combinatorial chemical synthesis |journalpublicació=Immunol Invest |volumevolum=31 |issueexemplar=3-4 |pagespàgines=263–78 | yearany= 2002 |pmid=12472184 |doi=10.1081/IMM-120016245}}</ref>
 
;Anticossos de cadena senzilla
 
;Abzims
La majoria d'anticossos es diferencien d'altres proteïnes per no presentar catàlisi enzimàtica en la seva funció, pel que tradicionalment es consideren proteïnes de reconeixement de superfícies moleculars. Tanmateix, a la dècada del 1990 i principis del segle XXI diversos estudis d'immunologia van trobar anticossos amb propietats catalítiques. Aquests anticossos han rebut el nom d'[[abzim]]s. És possible trobar-los en quantitats baixes al sèrum de persones sanes. Un exemple de l'existència dels abzims al cos humà fou la seva detecció a la [[llet]] materna.<ref>{{ref-llibre| autor = Altria, KD | títol =Capillary Electrophoresis Guidebook Principles, Operation, and Applications, página 226 | any =1996 |editorial = Humana Press | isbn = 1-59259-538-3 }}</ref> Entre algunes d'aquestes activitats catalítiques detectades es troben les de peptidases inespecífiques i amilolítiques (degradació de [[midó]]). D'altra banda s'ha observat un increment en el nivell d'abzims en els pacients de malalties autoimmunitàries. Tanmateix, normalment es fabriquen de forma artificial, generant anticossos contra el compost intermediari d'una reacció per la qual es vol crear un enzim. En algunes ocasions podrien tenir aplicacions terapèutiques i industrials.<ref>{{ref-llibre| autor =Blackburn, GM ''et al''.| títol =Toward antibody-directed "abzyme" prodrug therapy, ADAPT: carbamate prodrug activation by a catalytic antibody and its in vitro application to human tumor cell killing | any =[[1996]] | editorial = [[PNAS]] | volum =93 | issue exemplar=2 | url =http://www.pnas.org/content/93/2/799.full.pdf+html }}</ref><ref>{{ref-llibre| autor =Shiro Kobayashi, Helmut Ritter, David Kaplan | títol =Enzyme-Catalyzed Synthesis of Polymers, pág. 206 | any =2006 |editorial = Birkhäuser | isbn = 3-540-29212-8 }}</ref>
 
;Nanoanticossos
Hi ha propostes per la utilització terapèutica d'anticossos monoclonals de [[camèlid]]s, també anomenats [[nanoanticòs|nanoanticossos]]. Aquests són excepcionals en el [[regne animal]] per la seva mida reduïda, a causa del fet que estan compostos únicament de dues cadenes pesants.<ref>Hamers-Casterman C, Atarhouch T, Muyldermans S, Robinson G, Hamers C, Songa EB, Bendahman N, Hamers R. "Naturally occurring antibodies devoid of light chains", ''[[Nature]]''. [[1993]] Juny 3;363(6428):446-8</ref> Aquesta peculiaritat els permet accedir a localitzacions cel·lulars i d'antígens inaccessibles pels anticossos normals, a més de possibilitar-ne l'administració oral.<ref>{{cite ref-web|url =http://www.news-medical.net/?id=1477 |title títol=Nanobodies herald a new era in cancer therapy |accessdate consulta=|accessyear = |author autor= |last cognom= |first nom= |authorlink enllaçautor=|coauthors coautors= |date data= |year any=2004 |month mes=Maig |format =|work obra=Medical News |publisher editor= |pages pàgines= |language llengua= |doi =|archiveurl urlarxiu= |archivedate dataarxiu= |quote citació= }}</ref>
 
;Faboteràpics
Per obtenir antídots contra verins de picades per animals com [[serp]]s o [[artròpode]]s, es fabriquen antisèrums mitjançant sèrum cru o altament enriquit en immunoglobulines. Aquests procediments produeixen un gran nombre de reaccions [[al·lèrgia|al·lèrgiques]], com [[anafilaxi]]s o la [[malaltia del sèrum]]. Per evitar-ho, a les dècades del 1940 i 1950 es van realitzar estudis proteolítics per reduir al mínim la part de la molècula implicada en la neutralització del verí. Finalment es trobà que el fragment F (ab') 2, resultant de la digestió amb [[papaïna]] dels anticossos, i que manca de les zones efectores de la molècula, també pot neutralitzar verins. El professor [[Alejandro Alagón Cano]] va proposar per aquest enfocament terapèutic el nom de [[faboteràpia]], observant-hi una incidència molt menor de reaccions adverses al sèrum, així com un major abast del compartiment extravascular.<ref>{{cite ref-web|url =http://www.smb.org.mx/XXVICONGRESO/text/Resumen-Invitados/ALAGON_ANTICUERPOS%20TERAPEUTICOS.pdf |title títol=Anticuerpos terapéuticos: El caso de los antivenenos |accessdate consulta=25 d'agost|accessyear =2008 |author autor=Cano, AA |last cognom= |first nom= |authorlink enllaçautor=|coauthors coautors= |date data= |year any= |month mes= |format =|work obra= |publisher editor=Sociedad Mexicana de Bioquímica |pages pàgines= |language llengua= |doi =|archiveurl urlarxiu= |archivedate dataarxiu= |quote citació= }}</ref>
 
== Aplicacions en les investigacions científiques ==
[[Fitxer:FluorescentCells.jpg|thumb|Imatge per [[immunofluorescència]] del [[citosquelet]] [[eucariota]]. Els filaments d'[[actina]] es mostren en vermell, els [[microtúbul]]s en verd i el [[nucli cel·lular]] en blau.]]
Els anticossos purificats tenen moltes aplicacions en la investigació. Són molt habituals per identificar i localitzar proteïnes intra i extracel·lulars. Els anticossos s'usen en la [[citometria de flux]] per diferenciar els tipus cel·lulars segons les proteïnes que expressen; dels diferents tipus cel·lulars s'expressen també diferents combinacions de molècules del cúmul de diferenciació (CD) a la superfície i produeixen diferents proteïnes intracel·lulars, extracel·lulars i excretables.<ref name=Stecher>{{citar ref |autor=Brehm-Stecher B, Johnson E |títol=Single-cell microbiology: tools, technologies, and applications |url=http://mmbr.asm.org/cgi/content/full/68/3/538?view=long&pmid=15353569
| doi = 10.1128/MMBR.68.3.538-559.2004 |journalpublicació=Microbiol Mol Biol Rev |volumevolum=68 |issueexemplar=3 |pagespàgines=538–59 |yearany=2004 |pmid=15353569}}</ref> També s'utilitzen en immunoprecipitació per separar les proteïnes i qualsevol cosa que hi estigui lligada (coimmunoprecipitació) d'altres molècules en una [[lisi]] de cèl·lules,<ref>{{citar ref |autor=Williams N |títol=Immunoprecipitation procedures |journalpublicació=Methods Cell Biol |volumevolum=62 |issueexemplar= |pagespàgines=449–53 |yearany=2000 |pmid=10503210 |doi=10.1016/S0091-679X(08)61549-6}}</ref> en una anàlisi ''[[Western blot]]'' per identificar proteïnes separades per electroforesi,<ref>{{citar ref |autor=Kurien B, Scofield R |títol=Western blotting |journalpublicació=Methods |volumevolum=38 |issueexemplar=4 |pagespàgines=283–93 |yearany=2006 |pmid=16483794 |doi=10.1016/j.ymeth.2005.11.007}}</ref> i en [[immunohistoquímica]] o immunofluorescència per examinar l'expressió de proteïnes en seccions de teixits o localitzar proteïnes a l'interior de les cèl·lules amb un [[microscopi]].<ref>{{citar ref |autor=Scanziani E |títol=Immunohistochemical staining of fixed tissues |journalpublicació=Methods Mol Biol |volumevolum=104 |issueexemplar= |pagespàgines=133–40 |yearany= |pmid=9711649}}</ref><ref name=Stecher/> Les proteïnes també es poden detectar i quantificar amb anticossos, utilitzant tècniques [[ELISA]] i [[ELISPOT]].<ref>{{citar ref |autor=Reen DJ.|títol=Enzyme-linked immunosorbent assay (ELISA)|journalpublicació=Methods Mol Biol.|volumevolum=32 |issueexemplar= |pagespàgines=461–6 |yearany= 1994|pmid=7951745}}</ref><ref>{{citar ref |autor=Kalyuzhny AE |títol=Chemistry and biology of the ELISPOT assay|journalpublicació=Methods Mol Biol.|volumevolum=302 |issueexemplar= |pagespàgines=15–31 |yearany= 2005|pmid=15937343}}</ref>
 
== Predicció de l'estructura ==
382.377

modificacions