Diferència entre revisions de la pàgina «Mod»

14 octets eliminats ,  fa 6 anys
m
canviat freqüentment per sovint, que és la forma genuïna (i en declivi)
m (Corregit: anys 60's > anys 60)
m (canviat freqüentment per sovint, que és la forma genuïna (i en declivi))
 
Els mods primigenis eren de classe mitjana i mostraven interès per les noves modes que arribaven de la part continental europea, com ara els vestits entallats italians, com els de tres botons a l'americana pels nois, i estils musicals negres vinguts dels nord-americans, com el modern jazz i el rhythm and blues. Està molt estesa la creença que tant mods com els seus rivals els rockers van sorgir a partir dels Teddy boys, una subcultura que va florir a Anglaterra en els 1950s. Els Teddy boys estaven influïts pel rock n 'roll nord-americà, vestien en estil eduardià( el rei d'anglaterra de la epoca) amb les seves levites i lluïen pentinats pompadour o quiff.
Originalment el terme mod descrivia als seguidors del "modern jazz", com a contraposició a ''trad'', emprat per qualificar als seguidors del jazz tradicional. Finalment la definició es va estendre més enllà de l'àmbit musical, per incloure altres elements de la moda i estil de vida, com la indumentària europea continental o el gust per les scooters. Els mods també estaven interessats pel pop art, el cinema de la nouvelle vague francesa i la filosofia existencialista. La novel·la ''Absolute Beginners'' escrita per Colin MacInnes el 1959 ha estat citada freqüentmentsovint com un retrat de la cultura juvenil londinenca de finals dels 50, que va ser la llavor de l'escena mod en la dècada següent.
És per això que habitualment s'ha titllat als Mods com persones ''hedonistes'', o d'aquells que guanyen diners per gastar-los el cap de setmana, atès que la vida és curta i la joventut el millor d'ella.
 
Els mods freqüentaven clubs de jazz i més tard de pop i de ball, on podien escoltar la seva música, lluir la seva indumentària i mostrar nous passos de ball davant altres mods, mentre que pel dia podien desenvolupar treballs com empleats d'oficina o dependents. Per poder mantenir aquest ritme de vida frenètic, recorrien freqüentmentsovint al consum d'amfetamines. En el relat "Underground de Migdia" inclòs en el llibre de Tom Wolfe publicat el 1968 ''La banda de la casa de la bomba i altres cròniques de l'era pop'', de clara referència en aquesta subcultura.
Tal com es va anar desenvolupant aquest estil de vida i va anar estenent als adolescents britànics de tots els estrats socials, els mods van expandir els seus gustos musicals més enllà del jazz i el R & B, adoptant el Soul - particularment els segells discògrafics ''Tamla Motown, Atlantic i Stax'' -, i més tard ''ska jamaicà i Bluebeat''. A més van sorgir diversos estils i formacions de Beat i R & B britànics amb grups com els ''Small Faces, The Who, The Animals, The Yardbirds, The Kinks i Spencer Davis Group''. Altres bandes menys conegudes associades amb l'escena mod van ser The Action, The Zombies, Zoot Money, The Creation i John 's Children. A més, programes televisius amb actuacions dels grups de moda, van cobrar gran popularitat, com ''Ready Steady Go!,'' La presentadora, ''Cathy McGowan'', va arribar a ser coneguda com la "'''Reina dels Mods'''"-àlies atorgat en altres ocasions a la cantant de soul britànica Dusty Springfield ia la model Twiggy-, sent un fet insòlit per a l'època, on una presentadora de televisió tingués accent obrer.
El seu vehicle habitual era la scooter, típicament Lambretta o Vespa, que es comercialitzaven com a novetat i moda en aquells anys 60. Després que s'instituís una llei exigint, almenys, un mirall retrovisor en cada moto, els mods van afegir quantitats ingents d'ells als seus vehicles - sent habitual fins i tot portar més de 10 - com una forma de burla cap a la nova llei, així com acompanyats de fars, portapaquets, respatllers i altres elements com a adornament del vehicle i per tal de fer-los més vistosos. Aquests adorns van ser típics durant els anys 1963 i 1964, encara que es va retornar a una estètica més senzilla i minimalista posteriorment. Un exemple es pot veure a la portada del disc de ''Quadrophenia'', de The Who, en la qual apareix el personatge principal de l'òpera rock, Jimmy, mirant els seus quatre miralls retrovisors.
455

modificacions