Diferència entre revisions de la pàgina «Victòria I del Regne Unit»

m
Corregit: eren en voga > estaven en voga
m (Corregit: en boga tant > en voga tant)
m (Corregit: eren en voga > estaven en voga)
El [[1872]], la reina Victòria patí un sisè atemptat en contra de la seva vida. L'atemptat provenia d'un irlandès que demanava la llibertat pels presoners irlandesos, Arthur O'Connor. [[John Brown]] va ser capaç d'interceptar la pistola abans que el propi O'Connor pogué cometre el regicidi que tenia preparat i en conseqüència rebé la medalla d'or a la valentia. O'Connor fou sentenciat a presó i a rebre càstigs corporals els quals eren permesos per l'Acte de [[1842]], malgrat això, Victòria condonà gran part de la condemna.
 
Disraeli tornà al poder l'any [[1874]] en un moment en què els sentiments imperialistes erenestaven en voga tant al [[Regne Unit]] com a [[Europa]]. El [[1871]] l'Imperi Alemanya havia estat proclament i la filla gran de la reina Victòria, la princesa reial [[Victòria del Regne Unit (reina de Prússia)|Victòria]], un dia esdevindria emperadriu de la principal potència continental d'[[Europa]] esdevenint jeràrquicament superior a la seva mare que tan sols era una reina.
 
Per tal de prevenir qualsevol anamolia diplomàtica, l'any [[1876]] es va promulgar un nou Acte de Títols Reial pel Parlament, acte en què s'incloïa el títol d'Emperadriu de l'[[Índia]] com a nou títol dels sobirans anglesos alhora Disraeli fou creat comte de Beaconsfield.
1.125.525

modificacions