Castell de la Guàrdia de Montserrat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 33:
El castell de la Guàrdia de Montserrat, antigament Bonifaci, tenia un terme que comprenia els actuals termes del Bruc i de Collbató. S'estenia majoritàriament pel [[comtat de Barcelona]] però les terres situades a la conca del riu Llobregat pertanyien al [[comtat de Manresa]].
El primer esment segur del castell de la Guàrdia és del 931; tres vendes de diversos bens fetes pels senyors del terme, Guadamir, Lunes i Calabuig al comte [[Sunyer I]]. L'any 937, Guadamir i Calabuig permutaren amb el comte Sunyer el castell de la Guàrdia pel castell de [[Castellvell de la Marca|Castellvi de la Marca]]. Posteriorment, els primers senyors coneguts són els [[Vescomtat de Barcelona|vescomtes de Barcelona]] que posseïren el castell pels comtes de Barcelona fins a l'extinció del llinatge. El vescomte Reverter amb el seu fill Berenguer l'any 1136 [[feu|infeudà]] el castell al seu nebot Guillem I de
Es creu que un descendent dels Guàrdia, Guillem II de Guàrdia, amb motiu d'anar a la guerra amb el rei d'Aragó feu testament a favor de Guillem de Montserrat però més endavant i en un segon testament deixava el castell al seu nebot Guillem de Castellnou perquè el tingués pel rei. A partir del segle XIV, els senyors jurisdiccionals són diversos. Els Sabastida (1347-1353). La família Sestorres (1358), que adquirí els drets aprofitant les necessitats econòmiques de [[Pere el Cerimoniós]]. Altres famílies amb drets sobre el castell foren els Montserrat i els seus descendents els Castellolí.
A partir de la segona meitat del segle XIV, els priors montserratins començaren a adquirir els castells que envoltaven la muntanya de Montserrat i les corresponents jurisdiccions. El 1370 el rei [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] vengué al monestir de Montserrat la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal, del castell de la Guàrdia i de la parròquia del Bruc, que el monestir mantingué fins
▲El 1370 el rei Pere III vengué al monestir de Montserrat la jurisdicció alta i baixa, civil i criminal, del castell de la Guàrdia i de la parròquia del Bruc, que el monestir mantingué fins a la fi de l’Antic Règim.
== Arquitectura ==
| |||