Lívia Drusil·la: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 4:
Va néixer el [[30 de gener]] del [[58 aC]] (Smith al seu diccionari indica [[28 de setembre]] del [[56 aC]]), sent filla adoptiva de [[Livi Drus Claudià]], però ja era d'il·lustre origen i descendent d'[[Appi Claudi Cec]] i [[Marc Aufidi Lurcó]].<ref>{{en}} David Roy Shackleton Bailey, ''Cicero: Letters To Atticus'', p.323</ref>
 
Es va casar amb [[Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)|Tiberi Claudi Neró]], el qual va lluitar el [[40 aC]] a la [[guerra de Perusa]] contra Octavi (el futur [[August]]), i va haver de fugir amb el seu marit;. peròPerò el [[38 aC]] va atreure l'atenció d'Octavi (el futur August), i el seu marit fou obligat a divorciar-se i entregar-la al triumvir. Amb el seu primer marit ja tenia un fill, el futur emperador [[Tiberi]], i quan es va casar amb August estava embarassada de sis mesos d'un segon fill, [[Drus el Vell|Neró Claudi Drus]], els quals foren adoptats per August. La mort d'aquest darrer, favorit d'August, va obrir el camí a la successió de Tiberi.
 
Amb August no va tenir fills, però sempre va exercir una gran influenciainfluència al govern. Va complaure al seu marit en tots els detalls, va ignorar les seves amants, i es va comportar com una excel·lent matrona romana, i mai va disputar amb August excepte per la successió que ella volia assegurar pels seus fills i August preferia a membres de la seva pròpia família. Les morts d'alguns possibles successors, com Marcel, [[Gai Cèsar]] i [[Luci Cèsar]] ha despertat sospites i fou acusada d'aquestes morts. Els historiadors no estan plenament d'acord amb els fets però alguns fins i tot l'acusen de la mort d'August l'any [[14]].
 
A la mort d'August, el seu testament indicava que Lívia era adoptada a la [[gens Júlia]] (llavors va agafar el nom de Júlia Augusta) i Tiberi era el seu successor. Durant un temps tots els documents públics portaren les signatures de Tiberi i ella mateixa i excepte per algunes coses com les compareixences al senat, a les assemblees i a l'exèrcit, per tota la resta va actuar com a sobirana. El senat li va conferir diversos honors.