Serralada Cantàbrica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció: península ibèrica > península Ibèrica |
Retiro informació sense referències |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Cordillera Cantabrica.jpg|thumb|300px|El requadre vermell senyala a la imatge del satèl·lit la situació de la Serralada Cantàbrica al nord de la [[península Ibèrica]].]]
La '''Serralada Cantàbrica''' és un sistema muntanyenc del nord d'[[Espanya]] que discorre paral·lel al [[Mar Cantàbric]]. Té una longitud de 480 quilòmetres des de la depressió basca fins al [[Massís Galaico-Lleonès]], passant pels [[Pics d'Europa]]. La serralada se situa en les comunitats autònomes de [[País Basc]], [[Cantàbria]], [[Principat d'Astúries]] i [[Castella-Lleó]] i representa el límit pel sud de l'anomenada [[Espanya humida]] o verda. Mentre que en el seu vessant sud i des de l'altiplà tot just existeix [[desnivell]], en el vessant nord el desnivell és bastant acusat per la proximitat al mar, ho fa que els rius, de caràcter torrencial, salvin el pendent encaixats en valls en forma de V de vessants pronunciats. Els seus cims sobrepassen els 2.000 metres en els trams més acusats d'Astúries, el Nord de [[Província de Lleó|Lleó]] i [[Palència]] i en la zona oriental de Cantàbria. Els vents dominants, d'origen oceànic, xoquen amb la serralada, ascendint i condensant-se com a resultat del refredament. A causa del [[efecte Foehn]], es produïxen abundants precipitacions al vessant nord cantàbric
La seva última morfologia va ser generada en la orogenia alpina modelada sobre material sedimentari del [[Mesozoic]], principalment. Així mateix, la serralada està esquitxada d'una àmplia morfologia d'antic [[glaciarisme]] i formes de modelatge [[càrstic]].
[[Fitxer:Clicantabirca.png|left|thumb|200px|[[Cliserie]] present en la Serralada Cantàbrica]]▼
▲[[Fitxer:Clicantabirca.png|left|thumb|200px|[[Cliserie]] present en la Serralada Cantàbrica]]
La Serralada Cantàbrica està dominada per boscos [[planocaducifolis]] constituïts principalment per [[faig]]s (''Fagus sylvatica'') situats a l'ombra i [[roure]]s (''[[Quercus robur]]'', ''[[Quercus petrea]]'' i ''[[Quercus pyrenaica]]'') a la solana. Destaca també la gairebé total absència de boscos naturals de [[coníferes]], tant en l'estatge montà com [[subalpí]]. En altituds superiors als 1.800 m la vegetació dominant són els [[bedoll]]s, el matollar rastrer i les herbàcies, predominant les pastures de gramínies d'especial importància per al bestiar.
| |||