Festes de Primavera de Palafrugell: diferència entre les revisions

Un cop aconseguit el permís del governador civil (tràmit que no va ser senzill), el 1963 naixien les Festes de Primavera, amb els carroussels i els balls que havien fet famosos els carnavals palafrugellencs.<ref name="crònica segle">{{ref-llibre |cognom=SALVATELLA |nom=Josep |cognom2=COLOMÉ |nom2=Montserrat|editor=Edicions Baix Empordà |títol=Crònica d'un segle |editorial= |lloc= |data=2000 |pàgines=173-175 |isbn= |ref= }}</ref> A les tradicionals carrosses, s'hi afegí el nomenament de la reina de les festes, tal com es feia en els Balls de Primavera. Aquell any el títol fou atorgat a [[Carmen Amaya]] i a Antoñita Barrera, primera ballarina del Liceu (la situació de tenir dues reines fou excepcional i deguda a un compromís professional de Carmen Amaya). Les dames d'honor foren Carme Barriga, Lluïsa Vilà, Elena Llavià, Pepita Niell i Dolors Dalmau.<ref name="abans"/> Hi hagué una presidència d'honor: [[Joan Gich i Girbau]], alcalde de Palafrugell; [[Pere Ordis i Llach]], alcalde de Girona; Enrique de Inclán, governador militar de Girona; [[Carles Sentís i Anfruns]], director de l'agència EFE; [[Amparo Soler Leal]], actriu; [[Albert Puig- Palau]], industrial i promotor artístic; i Francesc Ribera, pintor. La carrossa guanyadora fou ''Sputnik''.<ref name="crònica segle"/>

Davant de l'èxit de la primera edició, que incloïa, a més, partits de futbol, l'any següent s'hi afegí la figura del pregoner (càrrec estrenat per [[Narcís de Carreras i Guiteras]]), cercaviles, diverses actuacions musicals i una carrera de [[kart]]s al voltant del que era la muralla. Aquell 1964 la reina fou l'actriu [[Josefina Güell]].<ref name="abans"/>