Diferència entre revisions de la pàgina «Misteri d'Elx»

793 bytes afegits ,  fa 5 anys
cap resum d'edició
|data_celebració= 14 i 15 d'agost; 1 de novembre
}}
El '''Misteri d'Elx''' (també anomenat localment '''La Festa''') és una representació teatral que recrea la Mort, [[Assumpció]] i Coronació de la [[Mare de Déu]] que se celebra a [[Elx]] des de l'[[edat mitjana al País Valencià|edat mitjana]]. És una de les poques representacionsmanifestacions de la litúrgia dramatitzada que encara es fa dins d'una església, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001.<ref>[http://www.misteridelx.com/ misteridelx.com]</ref>
 
L'obra es divideix en dos actes o jornades, i s'escenifica cada [[14 d'agost|14]] i [[15 d'agost]] en l'interior de la [[BasílicaParroquial de Santa Maria (Elx)|Basílica de Santa Maria]], en la ciutat il·licitana. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat del [[segle XV]], contràriament amb les creences de la tradició local, que el relaciona, d'una banda, amb la [[Conquesta del Regne de Múrcia (1265-1266)|conquesta de l'Elx musulmà]] en [[1265]] i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu, dins d'una capsa de fusta, el [[29 de desembre]] de [[1370]], en la propera localitat costanera de [[Santa Pola]].
 
Es tracta de l'única obra en el seu gènere que ha estat representada sense interrupció fins a l'actualitat; superant fins i tot l'impediment que va suposar la prohibició de representar obres teatrals ena l'interior de les esglésies per part del [[Concili de Trento]]. Va ser el Papa [[Urbà VIII]] qui va concedir en [[1632]], a través d'unaun [[butllarescripte pontifici]], el permís per a continuar amb aquesta representació en concret, contra els intents de prohibició per part del bisbe d'Oriola.
 
Tots i cadascun dels personatges són representats per baronshomes; tractant de respectar-ne així l'origen litúrgic-medieval, que prohibia expressament l'aparició de dones en aquesta mena de representacions. El text del ''Misteri'', llevat d'alguns versos en [[llatí]], es troba íntegrament escrit en [[valencià]]; i la música és una amalgamamosaic d'estils de diferents èpoques que inclouen motius de l'[[edat mitjana]], del [[Música barroca|Barroc]] i del [[Música renaixentista|Renaixement]].
 
El 18 de maig de [[2001]], la [[UNESCO]] ho va declarar ''Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat''. Alguns altres els reconeixements al ''Misteri'' són: "Monument Nacional" pel govern de la [[Segona República Espanyola]], en [[1931]]; "Festa d'Interès Turístic Internacional" pel ministeri d'Informació i Turisme, en [[1980]]; la [[Premi Creu de Sant Jordi|Creu de Sant Jordi]] de la [[Generalitat de Catalunya]]; així com la ''Corbata de l'Ordre d'[[Alfons X el Savi]] del Ministeri d'Educació i Ciència, en [[1988]]; i "Corbata de l'Ordre d'[[Isabel la Catòlica]]" del Ministeri d'Afers exteriors, en [[1990]], etc.
 
==Obra==
El vehiclesuport pel qualque ha anat arribanttransmès el text fins a l'actualitat és conegut com a [[Consueta (religió)|consueta]], llibre que servia de guia per al mestre de capella, i era substituït per unacòpies còpiasuccessives. deEl sitext mateixde amb el pas del temps. Ella consueta del Misteri d'Elx més anticantiga que es coneix és de [[1625]]. La més antiga actualment conservada és de 1709.<ref>{Ref-llibre |cognom=Gómez Muntané &Massip Bonet |nom=Maricarmen &Francesc |títol= Misteri d’Elx / Misterio de Elche. Consueta de 1709|url= https://www.academia.edu/4216545/El_Misteri_dElx-_Misterio_de_Elche|llengua=castellà |editorial=Tirant lo Blanch |data=2010 |isbn=9788498767391}}</ref>{Ref-llibre |cognom=Massip Bonet |nom=Francesc |títol=La Festa d’Elx i els misteris medieval europeus |url=https://www.academia.edu/4210311/La_Festa_dElx_i_els_misteris_medievals_europeus |llengua=català |editorial=Ajuntament d’Elx |data=1991 |isbn=8477849080}}</ref>{Ref-llibre |cognom=Quirante Santacruz |nom=Luis |títol=Del teatro del Misteri al misterio del teatro |url=http://books.google.es/books?id=B7LoQvi4cR8C&pg=PA64&dq=El+Consueta&hl=ca&sa=X&ei=pBgMUYujK_SW0QXipYHoBg&ved=0CC8Q6AEwAA#v=onepage&q=El%20Consueta&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2001 |pàgines=p.63-64 |isbn=8437051495}}</ref>
 
===ActeJornada PrimerPrimera===
També anomenatanomenada " La Vespra", té lloc el [[14 d'agost]]. Comença amb Maria, [[Maria Salomé]], [[Maria Jacobé]] i sis [[àngel]]s presentant-se a la porta de la Basílica. Sona l'[[orgue]] de l'església. L'[[Arxipreste]] i els Cavallers Electes recorren el l'[[cadafalandador]] cap a l'escenari [[cadafal]] i la Maria entona un cant d'ajudade desig, dirigint-se al seguici que l'acompanya. Aquests, al seu torn, li declaren la seua lleialtat. Ella, llavors, s'agenolla i mostra la seua intenció de reunir-se amb el seu Fill. Després ascendeixpuja, acompanyada delpel seu seguici, cap al cadafal, alhora que va evocant, en una espèciemena de [[Viacrucis]], la [[Passió de Crist]].<ref name="gencat1307">{{citar ref |títol =Passions i misteris |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=60a3d5e5d74d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=b20ff62524fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>
 
Una volta daltal cadafal, s'agenollaenfila dedalt noudel llit i s'hi agenolla mentre les dues Maries i els àngels l'acompanyen dempeusdrets al seu costat. La Mare de Déu torna a expressar ella desigvoluntat de reunir-se amb el seu Fill., Mési tardtot d'una, s'obren les portes del cel s'obrenper ion davalla el núvol o "magrana", dinsaparell d'unaesfèric esferaque granadas'obre ien daurada,vuit anomenadagallons comen lael "magrana"seu descens, una àngell'interior descendeixdel perqual aun entonaràngel entona un cant en quède saludasalutació a la Mare de Déu, anunciant-li que el seu Fill li concedeix el seu desig. L'àngel s'acosta a Maria lliurant-la ununa [[Arecaceae|palmellpalma]]. Ella ella pren i el fa saber ella seuseua desigvoluntat deque veure'sels acompanyadaapòstols pels apòstolsl'acompanyin en el moment de la seua mort. L'àngel ascendeixtrna dea noupujar al cel garantint l'anhel de la Mare.
 
[[Santa Paca Evangelista|Sant Joan]], vestit de blanc, apareix al peu de la rampa que condueix al cadafal, duent a la mà l'[[Evangeli]]. Una vegada dalt, Maria li fa saber la seua mort imminent, al mateix temps que li lliura a Sant Joan ella palmellpalma que li va concedirportar l'àngel. EllJoan el repl'agafa i entona, més tard, un cant de tristesa.
 
Pujant cap al cadafal, l'apòstol [[Sant Pere]], portant-hi les claus del cel, es mostra sorprès pels esdeveniments. Arribat al jaçllit de Maria, la saluda entonant un cant mentre sis apòstols més pugen per la rampa. En aqueix moment, tres [[apòstol]]s (que entren a l'església per tres portes diferents) se saluden entrea ellsl'andador i canten sorpresos per aquesta coincidència el cèlebre Ternari. Més tard, pugen al cadafal i, ja junts, tots els apòstols (llevat de [[Tomàs apòstol|Sant Tomàs]]) entonaran una [[Salve]] a la Mare de Déu.
 
Finalitzat el cant, Sant Pere es dirigeix a Maria i li pregunta sobre el misteri que tanca tota d'aquesta congregació. El seguici de la Mare es reuneix entorn de Maria i, aquesta, entristida, demana als seus fills que l'enterren ena la [[Vall de Josafat]]. Amb les últimes notes, la Mare de Déu cau morta en el jaç i els apòstols, amb espelmes enceses, entonen un cant en què esperen la seua resurrecciófuneral.
 
Les portes del cel s'obren i cinc àngels (''araceli'') descendeixendavallen cantant a la Mare de Déu. Una vegada avall, prenen possessió de l'ànima de Maria, alhora que ascendeixentornen dea noupujar entonant els mateixos càntics del començament. L'arxiprestearxiprest de Santa Maria i els Cavallers electes pugen al cadafal i besen els peus delde la imatge que representa el cos difunt de la MareMaredéu. Els segueixen les dues Maries, els àngels i els apòstols. Després, Sant Joan, col·loca sobre Maria el palmellram daurat. D'aquesta manera es clou ella primerprimera actejornada.
 
===ActeJornada SegonSegona===
 
També anomenatanomenada ''Festa'', té lloc l'endemà, el 15 d'agost. Comença amb l'ArxipresteArxiprest i els Cavallers electes pujant per la rampal'andador i besant els peus de la MareMaredéu. DesprésEls d'ells,segueixen els apòstols, que es van situant al seu voltant del llit fúnebre. Maria Salomé, Maria Jacobe i el seguici d'àngels esperen a l'inici del corredor. Tres apòstols canten convidant al seguici a unir-se al sepeli. Quatre d'ells descendeixenbaixen per la rampa i, contestant-se mútuament, el seguici i els apòstols ascendeixenretornen junts fins al cadafal.
 
Sant Pere recull ella palmellpalma que descansa sobre el cos de la MareMaredéu i, dirigint-se a Sant Joan, li'n fa lliurament, demanant-li que el duga. Aquest accepta i, un momentacte desprésseguit, tots els deixebles, agenollats davant del cos de la Mare, inicien un cant preparant així el seu soterrament.
 
Finalitzat, tornen a alçar-se entonant aquesta vegada el [[salm]] ''In exitu Israel d'EgipteEgipto'', propi de la litúrgia d'[[exèquies]]. De cop i volta, intrigats pels cants, un grup de [[jueu]]s apareix en escena a l'inici del corredor. Dos d'ells pugen cap al cadafal descobrint als apòstols al voltant de la Mare. Tornen cap avall i fan saber als altres el motiu de la intriga. Aquests, alterats, decideixen atacar el grup de deixebles amb la finalitat d'endur-se el cos sense vida de Maria i destruir-lo més tard.
 
El [[Rabí|Gran Rabí]], que forma part del grup, interromp amenaçador el salm que els apòstols seguien entonant. Els jueus, llavors, avancen per l'andador i comencen a pujar cap al cadafal. Sant Joan i Sant Pere intenten impedir el sacrilegi enfrontant-se al malintencionat grup. Però aquests, més nombrosos, aconsegueixen arribar dalt i acostar-se al cos de Maria. Un d'ells, tractant d'agafar-lo, veu com les seues pròpies mans es paralitzen, com per miracle. Els altres, testimonis d'aquest miracle, cauen de genolls aclaparats i penedits. Canten, llavors, suplicant a Déu la seua ajuda.
 
Els deixebles, compadint-se d'ells, els demanen que tinguen fe en la [[virginitat]] de Maria. El grup de jueus, agenollats encara, supliquen als apòstols ser [[Baptisme|batejats]], cantant aixíi als apòstols, que reconeixenreconeixent a Maria com la Mare del Fill de Déu. Sant Pere els bateja. Els jueus es mostren joiosos i comencen a cantar donant gràcies a la MareMaredéu. Un d'ells, amb una creu alçada, inicia la processó que culminarà amb el soterrament de Maria.
 
L'orgue de l'església sona en aqueix moment i les portes del cel s'obren. L'''araceli'' torna a baixar, portant-hi l'ànima de la MareMaredéu i el cant dels àngels inunda la basílica prometent la resurrecció de Maria. Els Cavallers regressenelectes asurten fins la porta de l'església acompanyantper recollir l'apòstol Sant Tomàs (que, segons la tradició, tornava de l'[[Índia]], on havia estat enviat a predicar). Aquest, desconsolat per no haver pogut assistir al sepeli, comença a entonar un cant implorant perdó a la Mare el seu perdól'Assumpta.
 
El cel, llavors, es torna a obrir i Déu Pare, acompanyat de la [[Santíssima Trinitat]], comença a baixar. Aquest,Porta portant ena les seues mans una corona daurada, la deixa caure posant-seamb una corda i es posa suaument sobre el cap de Maria. Una pluja vinguda del cel cobrix d'or l'escena, les campanes del temple repiquen i una salvatraca de coets es llança mentre espectadors i actors culminen la representació clamantcridant "Visca la Mare de Déu!".
 
La Santíssima Trinitat i l'''araceli'' han pujat al cel. I els apòstols, al costat dels jueus, entonen finalment el ''[[Doxologia|Gloria Patri]]''.
{{Commonscat|Misteri d'Elx}}
*[http://www.rialc.unina.it/elx.htm Misteri d'Elx a RIALC]
*[http://www.lafesta.com/ La Festa]
*[http://www.misteridelx.com/ La ''Festa'' o Misteri d'Elx]
*[http://www.festivalmedieval.com/va/misteri/ Festival medieval d'Elx]
*[http://www.lafesta.com/ La Festa]
*[[Antonio de Ribera]]
 
Usuari anònim