Interaccionisme simbòlic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
|||
Línia 28:
Tots els conceptes que s’utilitzin dins de l’interaccionisme simbòlic han de poder-se definir operacionalment. S’estudia, per tant, la conducta externa de l’organisme, al mateix temps que conceptualment hem de parar atenció a l’individu. Aquests són els components principals d’anàlisi: el símbol i l’individu.
Gràcies a la proposta de Mead altre membre de l'[[Escola de Chicago]], [http://es.wikipedia.org/wiki/Herbert_Blumer Herbert Blumer], donarà nom a aquesta perspectiva l'any 1937, com a resposta al reduccionisme que caracteritzava la psicologia social; fins aleshores es considerava a les entitats supraindividuals com únics causants dels fenòmens socials, a més hi havia una excessiva preocupació pels aspectes individuals vinculats a la realitat social. Alhora va desenvolupar la seva concepció teórica i metodológica, constituint-se com l’autor més representatiu d’aquest corrent, ja que estableix les seves bases fonamentals del interaccionisme simbòlic:
# L'esser humà orienta els seus actes cap a les coses en funció del significat que les coses tenen per ell.
| |||