Proteïna: diferència entre les revisions

 

Es dóna crèdit a [[Linus Pauling]] per la predicció reeixida de l'[[estructura secundària]] de proteïnes regulars basant-se en els [[enllaços d'hidrogen]], una idea proposada per primera vegada per [[William Astbury]] el 1933.<ref>{{ref-publicació |cognom=Pauling L., Corey R. B., Branson H. R.|any=1951|article=The structure of proteins: two hydrogen-bonded helical configurations of the polypeptide chain |publicació=Proceedings of the National Academy of Sciences U.S.A. |volum=37 |pàgines=235–40 |url=http://www.pnas.org/site/misc/Protein8.pdf|format=PDF}}</ref> El treball posterior de [[Walter Kauzmann]] sobre la [[desnaturalització]],<ref name="pmid13332017">{{ref-publicació |autor=Kauzmann W. |article=Structural factors in protein denaturation |publicació=Journal of Cellular Physiology. Supplement |volum=47 |exemplar=Suppl 1 |pàgines=113–31 |any=1956|pmid=13332017 }}</ref><ref name="pmid14404936">{{ref-publicació |autor=Kauzmann W. |article=Some factors in the interpretation of protein denaturation |publicació=Advances in Protein Chemistry |volum=14 |pàgines=1–63 |any=1959 |pmid=14404936 }}</ref> basat en part en estudis previs de [[Kaj Ulrik Linderstrøm-Lang|Kaj Linderstrøm-Lang]],<ref name="pmid14363272">{{ref-publicació |autor=Kalman S. M., Linderstrom-Lang K., Ottesen M., Richards F. M.|article=Degradation of ribonuclease by subtilisin |publicació=Biochimica et Biophysica Acta |volum=16 |exemplar=2 |pàgines=297–99 |any=1955 |pmid=14363272 }}</ref> contribuí a la comprensió del [[plegamet proteic|plegament]] i l'estructura de les proteïnes mediats per [[efecte hidrofòbic|interaccions hidrofòbiques]]. El 1949, [[Fred Sanger]] determinà correctament la seqüència d'aminoàcids de la [[insulina]], demostrant així de manera concloent que les proteïnes consistien en polímers lineals d'aminoàcids i no de cadenes ramificades, [[col·loide]]s o [[ciclol]]s.<ref name="pmid15396627">{{ref-publicació |autor=Sanger F. |article=The terminal peptides of insulin |publicació=Biochemical Journal |volum=45 |exemplar=5 |pàgines=563–74 |any=1949 |pmid=15396627 |pmc=1275055 }}</ref> Les primeres estructures de resolució atòmica de les proteïnes foren obtingudes per [[difracció de raigs X]] a la dècada del 1960 i per [[espectrometria de ressonància magnètica nuclear de proteïnes|NMR]] a la dècada del 1980. El 2009, el [[Protein Data Bank]] compta amb més de 55.000 estructures de resolució atòmica de proteïnes.<ref name="urlRCSB Protein Data Bank">{{ref-web|url=http://www.rcsb.org/pdb/home/home.do |títol=RCSB Protein Data Bank |format= |obra= |consulta=14-04-2009}}</ref> En temps més recents, la [[criomicroscòpia electrònica]] de grans assemblatges macromoleculars<ref name="pmid18403197">{{ref-publicació |autor=Zhou Z. H. |article=Towards atomic resolution structural determination by single-particle cryo-electron microscopy |publicació=Current Opinion in Structural Biology |volum=18 |exemplar=2 |pàgines=218–28 |any=2008|pmid=18403197 |doi=10.1016/j.sbi.2008.03.004 |url=http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0959-440X(08)00036-5}}</ref> i la [[predicció d'estructura de proteïnes|predicció computada de l'estructura]] de petits [[domini estructural|dominis]] proteics<ref name="pmid18393863">{{ref-publicació |autor=Keskin O., Tuncbag N., Gursoy A. |article=Characterization and prediction of protein interfaces to infer protein-protein interaction networks |publicació=Current Pharmaceutical Biotechnology |volum=9 |exemplar=2 |pàgines=67–76 |any=2008|pmid=18393863 |url=http://www.bentham-direct.org/pages/content.php?CPB/2008/00000009/00000002/0003G.SGM |consulta=14-04-2009}}</ref> són dos mètodes que s'acosten a la resolució atòmica.

 

== Vegeu també ==

* [[Reacció xantoproteïca]].

* [[Degradació d'Edman]].

 

== Bibliografia ==