|
'''Francisco Jiménez Arenas''', també '''Francisco Giménez Arenas''' ([[Órgiva]], [[província de Granada]], [[1872]] o [[1873]] - [[Barcelona]], [[2 de setembre]] de [[1936]]), fou un militar espanyol que va ocupar la presidència accidental de la [[Generalitat de Catalunya]] després dels [[fets del 6 d'octubre]] de [[1934]]. En 1936, va participar a [[Barcelona]] en la revolta contra el govern de la República que va donar origen a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], per la qual cosa va ser empresonat. Va ser assassinat per milicians anarcosindicalistes que el van treure de la presó on es trobava.
En la seva joventut, Jiménez Arenas va ingressar en el Col·legi Preparatori Militar de [[Granada (Espanya)|Granada]] per preparar el seu ingrés en l'[[Acadèmia General Militar]].<ref name="enterro">{{citar ref-publicació | publicació=[[La Vanguardia]] | url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1940/09/22/pagina-5/33118093/pdf.html | títol=Mañana será el entierro del general Jiménez Arenas | lloc=[Barcelona] | pàgina=5 | data=22 de setembre de 1940}}</ref> Després del tancament d'aquesta en 1893 va passar a l'[[Acadèmia d'Administració Militar]] d'Àvila, d'on va sortir com a oficial d'Intendència en 1894.<ref name="enterro" /> Va participar en les campanyes de [[Guerra hispano-estatunidenca|Filipines]] i del [[Guerra del Marroc|Marroc]], on hi va obtenir diverses condecoracions..<ref name="enterro" />
A l'octubre de 1934 era coronel d'Intendència en la [[IV Divisió Orgànica]] i després de produir-se la fallida [[fets del 6 d'octubre|proclamació de l'Estat català]] per part del president de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]], [[Lluís Companys]], el comandant en cap de la Divisió, el general [[Domènec Batet|Batet]], després de declarar l'[[estat de guerra]] el va designar el 7 d'octubre president accidental de la Generalitat.<ref>{{citar ref-publicació | publicació=[[Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya|Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya]] | url=https://www.gencat.cat/eadop/imatges/republica/1934/19340281.pdf | data=8 d'octubre de 1934 | pàgina=169 | númeroexemplar=261 | títol=Ordre per la qual es comunica que Francisco Giménez Arenas assumeix accidentalment les funcions de president de la Generalitat de Catalunya}}</ref> Va ocupar aquesta responsabilitat fins a gener de 1935, quan el govern de la República va nomenar [[Manuel Portela Valladares]] [[governador general de Catalunya]], una vegada que la Generalitat de Catalunya va ser suspesa mitjançant un decret del 2 de gener de 1935.
Posteriorment, va ser ascendit a intendent general i nomenat inspector dels Serveis d'Intendència en la [[Inspecció General de l'Exèrcit (Segona República Espanyola)|3a. Inspecció General de l'Exèrcit]] amb seu a [[Valladolid]]. Va participar en la preparació del [[cop d'estat del 18 de juliol]] que va donar pas a la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]], acudint com a agent d'enllaç el dia 16 de juliol a la caserna general de la IV Divisió Orgànica a [[Barcelona]].<ref>{{citar ref-publicació | publicació=[[La Vanguardia]] | url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1937/01/06/pagina-2/33115900/pdf.html | títol=El tribunal especial | lloc=[Barcelona] | pàgina=2 | data=6 de gener de 1937}}</ref> Fracassada la revolta a Barcelona, va ser capturat i empresonat en el buc presó ''[[Uruguay (vaixell)|Uruguay]]'', que es trobava fondejat al [[port de Barcelona]]. La matinada del 2 de setembre<ref>{{citar ref-publicació | publicació=[[La Vanguardia]] | url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1940/09/22/pagina-2/33118090/pdf.html | títol=Esquela: Don Francisco Jiménez Arenas | lloc=[Barcelona] | pàgina=2 | data=22 de setembre de 1940}}</ref> fou ''[[saca de presos|tret]]'' de l' ''Uruguay'', assassinat per milicians anarcosindicalistes, i enterrat el seu cos al cementiri de Montcada. Malgrat haver estat assassinat, va ser jutjat "en rebel·lia" al gener de l'any següent pel Tribunal Popular Especial de Barcelona, presidit per [[Àngel Samblancat i Salanova]], juntament amb diversos militars que havien participat en la revolta i que havien estat empresonats després del seu fracàs.<ref>{{citar ref-publicació | publicació=[[La Vanguardia]] | url=http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1937/01/07/pagina-2/33115912/pdf.html | títol=Tribunal especial popular | lloc=[Barcelona] | pàgina=2 | data=7 de gener de 1937}}</ref> Malgrat que la sentència no podria executar-se, va ser condemnat a mort.<ref>{{citar ref-llibre | títol=[[Causa General|Causa general. La dominación roja en España]] | autor=[[Ministeri de Justícia d'Espanya|Ministerio de Justicia]] | pàgina=94 | capítol=Justicia Roja | url=http://www.scribd.com/doc/10090754/Causa-General-La-dominacion-roja-en-Espana}}</ref> Finalitzada la guerra la seva restes van ser identificades i enterrades amb tota solemnitat per les noves autoritats.
Entre els seus fills es trobaven el comandant [[Ignacio Jiménez Martín]], pilot del "[[Jesús del Gran Poder]]"; i el tinente pilot de caça i autor del llibre "Cadenas del Aire" José Luis Jiménez-Arenas Martín, tots dos van formar part de l'aviació franquista.<ref name="enterro" />
|
