Valencià meridional: diferència entre les revisions

* Conservació dels grups geminats "l·l/tl" o "nn/tn" en contra dels altres subdialectes del valencià. Encara que en molts llocs hi ha els recursos de "rl", "rn": ametla > [(a)·'mel·la] o [(a)·'mer·la], vetlar > [vel·'lar], cotna > [con·na] o [cor·na].

* Residus en molts llocs de l'ús del verb "ser" com a "trobar-se en un lloc" en comptes de l'ús del verb "estar" com en altres subdialectes valencians.

* Els pronoms febles es mantenen reforçats, contràriament als altres parlars, fins a produir cacofonies. El pronom feble "et" passa a pronunciar-se "at" (a part de la Marina Alta), "es" (a part de la Marina Baixa i part de l'Alcoià) i "el" (a la resta) i el pronom "em" a "en" o "am". Es mantenen a les dues Marines, la Vall d'Albaida, la Costera i la Safor els pronoms "mos" (ens) i "vos" reflexius (mo'n anem i aneu-vo'n), contràriament a la resta de comarques meridionals i apitxades que s'han convertit en "se" (se n'anem i aneu-se'n). A moltes contrades del valencià meridional existeix un recurs molt notable quant a l'expressió "anem-nos-en" que és l'ús de la contracció '' 'mone'' o '''némon''. (''anem-nos-en → anem-mos-en → ane'-mo'n → ane'-mo'n → 'ne-mo'n → 'mo-ne'')

* Les "-r" finals solen mantindre's excepte en zones de la Marina Alta i l'Alcoià on són inestables. Les "-r" finals dels enclítics a la costa de les dues Marines s'emmudeixen: fer-los > fe-los, anar-se'n > anà-se'n i, en molts llocs, quan el pronom feble comença per vocal s'afegix entre el verb i el pronom una "v": tenir-ho > ''tení-vo'', comprar-ho > ''comprà-vo'', esperant-ho > ''esperan-vo''.