Bramante: diferència entre les revisions

Ludovico il Moro no deixà que se li escapés un artista de tant talent. El rebé en la seva cort i li oferí un sou mensual de 5ducats --(força superior al que rebien els altres arquitectes que treballaven en la Cort)--. A Bramante, que fins llavors havia viscut en la misèria, l'entusiasmà poder disposar de tant diner. Però s'ho mereixia. En els anys que va estar al servei del duc de Milà treballà en moltes obres arquitectòniques. La que li'n donà major fama fou l'Església de [[Santa Maria delle Grazie]], precisament a Milà. La majestuosa cúpula que s'alça sobre la part de l'absis de l'església és considerada com una de les més ermosesbelles construccions arquitectòniques de l'època.

L'''admirable'' disseny fou acceptat pel Papa, i l'any [[1505]] Bramante fou nomenat ''director de la nova construcció de Sant Pere''. Els treballs varen començar l'any següent. Era tal ''el desig de veure avançar aquesta obra'' --escriu Vasari-- que arruïnà en la vella basílica moltes coses belles''. Se sap que Bramante feu enderrocar, sense cap mirament, les ermosesbelles columnes i capitells que es podrien haver salvat intactes. Per aquesta ''fúria destructora'' Bramante es guanyà dels romans el poc simpàtic apel·latiu de ''Mestre enderrocador''. Prescindint d'aquest detall, s'ha de dir que el seu projecte per la nova basílica era verdaderament grandiós. L'edifici de planta grega havia d'estar superat per una immensa cúpula i flanquejat per quatre torres.