Dent de lleó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Bases de dades taxonòmiques}} |
→Gastronomia: Enlaces añadidos Etiquetes: Edita des de mòbil edició a través de l'aplicació mòbil |
||
Línia 39:
La planta sencera és comestible. Les [[arrel (botànica)|arrels]] són amargues, però tanmateix es mengen crues o bullides, com a aperitiu o acompanyament, per exemple. Es cullen durant el període de repòs de la vegetació. A [[Sicília]] les arrels de dent de lleó es mengen tradicionalment bullides i amanides amb oli d'oliva i al [[Japó]] es tallen a trossos, se salten a una paella i s'amaneixen amb salsa de soja, amb la qual s'acaben de coure uns minuts. Amb les arrels torrades es fa un [[succedani alimentari|succedani]] de [[cafè]].<ref name=couplan/>
Les seves [[fulla|fulles]] també tenen usos gastronòmics a tota Europa i es poden menjar crues, per exemple en amanida, bullides, fregides, en [[sopa]] (típicament a [[Itàlia]]), com a farciment de [[ravioli]]s o en [[truita d'ou|truita]].De la parròquia de [[Canillo]] d'[[Andorra gastronomia|Andorra]] és típica l'[[amanida de xicoies]]. <ref name=and>[http://www.andorra.ad/ca-ES/que_busques/gastronomia/Pagines/plats_tipics_i_receptes.aspx Plana oficial d'Andorra]</ref> A [[Polònia]], una preparació culinària molt habitual fins a començaments del [[segle XX]] eren les fulles de dent de lleó bullides i escorregudes, barrejades amb llet i patata. En general, les fulles joves i tendres es poden menjar crues però quan són més madures comencen a amargar, cosa per la qual se solen ja menjar cuites.<ref name=couplan/>
Les [[poncella|poncelles]] es mengen i es conserven en vinagre (països eslaus) o en sal (Sicília) de la mateixa manera que les tàperes. Una altra manera de menjar-les, per exemple a [[Occitània]], és fregir-les en oli d'oliva i fer-ne una truita. També les [[inflorescència|inflorescències]] obertes es poden menjar, en amanides, per exemple, i a més se solen usar per a fer licors; «vi de dent de lleó», una mena d'[[aiguamel]]; o en [[melmelada]], anomenada també, pel seu gust i aspecte, ''[[mel]] de dent de lleó'', i que és tradicional a molts indrets camperols d'[[Europa]].<ref>François Couplan. ''Véritable régime crétois'', de Edicions Ellebore, 2009 {{fr}}, ISBN 978-2-86898-936-9</ref> A [[Txèquia]] es fa una mena de dolç barrejant els pètals amb mel i deixant que hi donin gust durant un dia sencer, després la filtren i, d'una banda, la mel queda més perfumada, mentre que d'altra s'aprofiten els pètals barrejant-los amb nous picades, o recentment, altrament amb coco ratllat. La corol·la o part inferior de la flor, de color verd, és amarga, cosa per la qual se sol separar del pètals a moltes preparacions fetes amb flors de dent de lleó.<ref name=couplan/>
| |||