Théodore Dubois: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Línia 5:
Va estudiar inicialment amb Louis Fanart (director de cor de la [[catedral de Reims]]) i posteriorment al [[Conservatori de París]] on va ser alumne del [[pianista]] [[Anton-François Marmontel]] i d'[[Ambroise Thomas]] ([[fuga]] i [[Composició musical|composició]]). L'any [[1861]] va aconseguir el primer [[Premi de Roma]] amb la seua cantata ''Atala''.
 
A partir de [[1868]] va ser mestre de capella a l'església parisenca de Santa Clotilde, després ho va ser de la Madeleine i l'any [[1871]] va succeir com a organista a [[César Franck]] a l'Església de Santa Clotilde. En aqueix mateix any, va ingressar com a professor d'harmonia i composició al [[Conservatori de París]] (uns dels seus alumnes van ser [[Paul Dukas]], [[Lucien Lambert]], [[Charles Silver]], [[Guy Ropartz]]<ref name="Enciclopèdia Espasa">[[Enciclopèdia Espasa]] ''Volum núm. 52, pàg. 288-89'' (ISBN 84-239-4552-9)</ref> i [[Xavier Leroux]]). Posteriorment, a partir de la mort del seu antic professor Thomas, el [[1896]], va assumir-ne la direcció, fins a l'any [[1905]]. L'any 1877 va tornar a l'Església de la Madeleine, succeint com a organista a [[Camille Saint-Saëns]]. El [[1894]] va ser nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts de París.
 
L'any 1905 va ser forçat a renunciar a la direcció del conservatori després d'haver rebutjat la candidatura de [[Maurice Ravel]] al ''[[Prix de Rome]]'', fet que va crear una gran controvèrsia pública, que es va veure incrementada per una carta oberta del novel·lista i musicòleg [[Romain Rolland]]. [[Gabriel Fauré]] el va succeir.