Nasjonal Samling: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Línia 17:
Quan el [[Tercer Reich]] va envair Noruega el 1940, Quisling va irrompre als estudis de la [[NRK]] a [[Oslo]], i va difondre la seva autoproclamació com a [[primer ministre de Noruega]] i va ordenar la finalització immediata de tota resistència contra la [[Wehrmacht]]. No obstant això, el rei [[Haakon VII de Noruega]], en territori no ocupat i juntament amb el govern legítim, anuncià que abdicaria abans de designar qualsevol govern encapçalat pel Quisling. El govern es va negar a dimitir en favor de Quisling o posar-se sota les seves ordres i confirmà que havia de continuar la resistència. La falta de suport popular va empentar Quisling al costat dels alemanys
 
Després d'un breu període amb un govern civil provisional (''Administrasjonsrådet'') designat per la Cort Suprema, els alemanys van prendre el control a través del [[reichkommisar]] [[Josef Terboven]]. Va nomenar un govern responsable davant d'ell mateix, amb la majoria dels ministres provinents de les files del Nasjonal Samling. No obstant això, el líder del partit, Quisling, era controvertit tant pels noruecs com pels ocupants, i se li va negar una posició oficial fins a l'[[1 de febrer]] de 1942, quan va ser nomenat "ministre president" en elnel govern. Altres ministres importants foren [[Jonas Lie]] (també cap de la branca noruega de la [[Schutzstaffel|SS]] el 1941) com a ministre de la policia, [[Gulbrand Lunde]] com a ministre d'"il·lustració popular i propaganda", així com el cantant d'òpera [[Albert Viljam Hagelin]], que va ser Ministre d'Afers Interns. L'administració del NS gaudia d'un cert grau d'autonomia en qüestions de caràcter exclusivament civil, però en realitat era controlada pel reichkommissar com a "cap d'Estat", subordinat únicament a [[Adolf Hitler]].
 
== Després de la Guerra ==
Un cop acabada la guerra, les autoritats van prohibir el partit i els seus membres foren processats com col·laboradors. Gairebé 50.000 van ser portats a judici, aproximadament la meitat dels quals van rebre penes de presó. Les autoritats van executar Quisling per traïció, i a alguns altres alts càrrecs del NS i prominents funcionaris alemanys a Noruega, per [[crim de guerra|crims de guerra]]. Tanmateix, la legalitat de les sentències ha estat qüestionada, jja que a Noruega no hi ha [[pena de mort]] en temps de pau, i alhora la constitució noruega fixa que la pena capital per crims de guerra havia de ser portada a terme durant el temps de guerra
 
Un altre tema de tractament durant la postguerra ha estat el debat sobre Hamsun. L'autor de fama internacional [[Knut Hamsun]], encara que mai en fou membre, era un dels simpatitzantsimpatitzants més coneguts. Després de la guerra, però, Hamsun va ser considerayconsiderat mentalment apte per a ser jutjat, i molts consideraren que la qüestió dels seus vincles amb el partit mai no han estat establerts adequadament. El status de Hamsun com a [[premi Nobel de Literatura]] i, probablement, l'escriptor noruec més conegut internacionalment al costat d'[[Henrik Ibsen]], tambéresta esesquitllat fa ressò en elspels seus lligams amb el NS; però, ja que molts senten que la valoració de l'obra de Hamsun no ha d'estar entelada pel debat constant sobre si va ser o no un feixista.
 
== Enllaços externs ==