Diferència entre revisions de la pàgina «Trombó»

378 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
cap resum d'edició
m
m
El ''trombó sopranino ''i el trombó ''piccolo'' encara són menys comuns, i fins i tot, extremadament rars. S'utilitzen a vegades en conjunts formats exclusivament per diversos trombons.
=== Tipus de vàlvules ===
Tradicionalment, la [[de la vàlvula de rotor|vàlvula de rotor]] ha estat l'estàndard per a les vàlvules utilitzades per a la vàlvula de quartquarta del trombó tenor i la vàlvula de quartquarta i de la vàlvula # 2 en el trombó baix. El 1800, es van produir alguns trombons amb [[vàlvula de pistó]] són, però això sembla que segueix sent molt poc pràctica, i que va tenir un efecte advers sobre el so.
 
Els efectes advers en el so de l'instrument també ha portat a que des del 1990 fins als nostres dies hi haja hagut un gran desenvolupament en l'àrea de la vàlvula trombó. La [[Thayer]] és potser la més conegut dels tipus de vàlvules noves, però també en trobem d'altres, com ara la [[Greenhoe]], [[Hagmann]], [[Connecticut]] s [[Christian Lindberg]] Valve i [[K-vàlvula]] de [[Bach Stradivarius]], que han gaudit d'una àmplia difusió. L'última incorporació en aquesta família és [[Shire]] [[TruBore]], que actualment només està disponible per acte de la companyia produïts instruments. Comú a tots aquests tipus de vàlvules és que donen al músic un flux d'aire lliure a través de l'instrument i un so més obert.
Quan el sacabutx tornar a l'ús comú de nou a [[Anglaterra]] al segle XVIII, la música italiana era tan influent que era conegut com el "trombó", [1] encara que altres països utilitzen el mateix nom en la història de l'instrument, a saber. Trombó italià i alemany Posaune. El trombó segle XVII va ser construïda en dimensions lleugerament més petites que els trombons modernes, i tenia una campana que va ser més cònica i menys acampanat.
 
Durant el període barroc més tard, [[Johann Sebastian Bach]] i [[Georg Friedrich Händel]] utilitzen el trombó en algunes ocasions; Bach va utilitzar en combinació amb la corneta per evocar el ''[[stile antico]]'' en algunes de les seves moltes cantates i HaendelHändel va utilitzar en la Marxa Dead de Saül, Samsó, i d'Israel a Egipte, tots els quals eren exemples d'un nou estil d'[[Oratori (música)|oratori]], popular durant principis del segle XVIII.
=== Classicisme ===
L'ús del trombó en l'època clàssica es limita principalment a [[Àustria]], on el repertori de solista de trombó i la literatura de càmera té els seus inicis amb compositors com [[Leopold Mozart]], [[Georg Christoph Wagenseil]], [[Johann Albrechtsberger]] i [[Johann Ernst Eberlin]] que feren ús de l'instrument, sovint en associació amb una veu.
 
[[Joseph Haydn]] i [[Wolfgang Amadeus Mozart]] utilitzen els trombons en una sèriealgunes de les seves obres sacres,. incloentessent dos duets esteses amb veu de Mozart, l'ésserel més conegut en el "Tuba Mirum" del seu ''[[Rèquiem (Mozart)|Rèquiem]]''.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom = Baines|nom = Anthony C.|article = Trombone|publicació = Grove Music Online|url = http://www.oxfordmusiconline.com/subscriber/article/grove/music/40576?q=trombone&search=quick&pos=1&_start=1#firsthit|data = |pàgines = |cognom2 = Myers|nom2 = Arnold|llengua = anglès}}</ref> Mozart també va usar trombons en diverses de les seves òperes, com ara ''[[Don Giovanni]]''.<ref name=":0" /> La inspiració per a moltes d'aquestes obres es creu a causa dels instrumentistes virtuosos en les capelles de [[Viena]] i [[Salzburg]], entre ells Thomas Gschladt.
 
El trombó conservar les seves associacions tradicionals amb la casa de l'òpera i de l'Església durant el segle XVIII i va ser emprat en general en l'habitual trio alt/tenor/baix per donar suport a les veus més baixes del cor, encara orquestra de la cort vienesa el mestre de capella [[Johann Joseph Fux]] va rebutjar una sol·licitud d'un trombó baix en 1726 i restringit l'ús de trombons d'alt i tenor sol, que seguia sent el cas fins gairebé al final del segle XIX a Viena, després de les quals es va afegir quan sigui necessari un segon trombó tenor.
 
La construcció del trombó canviar relativament poc entre el barroc i períodes clàssic amb la característica més evident és la campana una mica més acampanadaoberta.
 
El primer ús del trombó en una simfonia va ser en 1807 en la ''Simfonia en laMi mevaMajor'' peldel compositor suec [[Joachim Nicolas Eggert]], tot i que el compositor acredita generalment amb la seva introducció a l'orquestra simfònica va ser [[Ludwig van Beethoven]], que ho va utilitzar en l'últim moviment de la seva [[Simfonia núm. 5 (Beethoven)|Simfonia núm. 5 en do menor]] (1808).<ref>{{Ref-publicació|cognom = Kallai|nom = Avishai|article = Revert to Eggert|publicació = British Trombone Society|url = http://www.britishtrombonesociety.org/archived-articles/revert-to-eggert.html|data = |pàgines = |llengua = anglès}}</ref> Beethoven també va usar trombons en la seva [[Simfonia núm. 6 (Beethoven)|Simfonia núm. 6 en fa major ("Pastoral")]] i la [[Simfonia núm. 9 (Beethoven)|Simfonia núm. 9 ("Coral")]].
=== Romanticisme ===
 
==== Orquestres del segle XIX ====
Molts compositors van ser directament influenciats per l'ús de Beethoven de trombons, i es van convertir enintegrar totalment integrat en l'[[orquestra]] dea la dècada de 1840. D'hora alsEls compositors ade mitjans del segle XIX, com [[Franz Schubert]], [[Franz Berwald]], [[Robert Schumann]], [[Felix Mendelssohn Bartholdy]], [[Richard Wagner]], [[Hector Berlioz]], [[Gioacchino Rossini]], [[Giuseppe Verdi]], [[Franz Liszt]], i [[Charles Gounod]], inclososvan incloure els trombons en les seves òperes, simfonies i altres composicions orquestrals.
 
El segle XIX també va veure l'erosió de la tradicional trombó trio alt/tenor/baix a l'orquestra. Mentre que el trio trombó havia estat aparellat amb un o dos [[Corneta (instrument de vent metall)|cornetes]] durant el [[Renaixement (Música)|Renaixement]] i el Barroc primerenc, la desaparició de la corneta como ala soci iseva eventual substitució per l'[[oboè]] i el [[clarinet]] no va alterar fonamentalment la raó de ser dels trombons, el qual va ser per donar suport a les veus de [[contralt]], [[tenor]] i [[Baix (veu)|baix]] del cor (normalment en un entorn eclesiàstic), les línies mòbils harmònica eren més difícils de seleccionar que la línia melòdica soprano. La introducció dels trombons a l'orquestra, però, ells es va aliar més estretament els trombons amb les trompetes i no va passar molt temps perquèper a què un trombó tenor addicional per reemplaçarreemplaçara l'alt. Els alemanys i austríacs esvan vamantenir aferrar a lael trombó altun una cosaperíode més llarg que elels francèsfrancesos, que va arribar a preferir una secció de tres trombons tenors fins després de la Segona Guerra Mundial. En altres països, el trio de dos trombons de tenor i un baix es va convertir en estàndard en prop de mitjans del segle XIX.
 
En el moment en el trombó hava pujatpassar a formar part de peules aorquestres l'orquestrai iles òperaòperes, trombonistesl'instrument java nodeixar sd'emprenemprar-se generalmenthabitualment pera unales [[catedral]] o dea la cortmúsica orquestra,de i així s'espera que proporcionin el seu propi instrumentcort. Músics militars se'ls va proporcionar instruments, i instruments com el llarg trombó baix F o I van romandre en ús militar fins a al voltant de la [[Primera Guerra Mundial]]. No obstant això, els músics d'orquestra van adoptar la versió trombó amb la gamma més àmplia que podien aplicar fàcilment a qualsevol de les tres parts de trombó que normalment apareixien en les puntuacions-el trombó tenor. L'aparició de trombons de vàlvules en el segle de mid-19th va fer poc per alterar la composició de la secció de trombons d'orquestra; tot i que va ser expulsat d'orquestres a [[Alemanya]] i [[França]], el trombó de pistons va seguir sent popular gairebé íntegrament a l'exclusió de l'instrument de diapositives a països com [[Itàlia]] i [[Bohèmia]], i compositors com [[Giuseppe Verdi]], [[Giacomo Puccini]], [[Bedrich Smetana]] i [[Antonín Dvořák]] anotat per a una secció trombó de pistons.
 
Especialment amb la [[oficleide]], o més tard, el [[tuba]] adjuntes al trio trombó durant el segle XIX, les parts van anotar per al trombó baix poques vegades va baixar un preu tan baix com parts marcats abans de l'addició de qualsevol d'aquests nous instruments del llautó baix. Només en el segle XX ho va fer recuperar un cert grau d'independència. Els experiments amb diferents constitucions de la secció de trombons durant els segles XIX i XX, incloent a més de [[Richard Wagner]], d'un trombó contrabaix a Der Ring donis Nibelungen i [[Gustav Mahler]] i [[Richard Strauss]] 'augment ocasional de l'addició d'un segon trombó baix que el trio habitual de dos trombons tenors i un trombó baix, no han tingut cap efecte durador; la majoria de les obres orquestrals encara marcarà per a mitjans de costum a la secció-finals del segle XIX sota de llautó de dos trombons tenor, trombó baix i una tuba un.
79

modificacions