Ramon de Fitero: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: del Císter]] a > del Cister]] a |
m Corregit: fés > fes |
||
Línia 35:
Va entrar en l'[[Orde del Cister]] a l'abadia d'Escaladieu ([[Gascunya]]), d'on va ésser enviat el 1140 a Castella com a prior del nou monestir de Niencebas ([[Alfaro]], Rioja), fundat en unes terres donades per [[Alfons VII de Castella]]. En morir l'abat Durand, Ramon el succeí com a abat. El monestir fou traslladat a [[Castejón (Navarra)|Castejón]] i, finalment, el 1152, establert en un lloc anomenat [[Fitero]] (o Castellón de Fitero), a la frontera entre [[la Rioja]] i [[Navarra]], on s'edificà el monestir de Santa María la Real de Fitero.
En 1158, en morir Alfons VII, in 1158, Ramon anà a [[Toledo]] perquè el nou rei [[Sanç III de Castella]] confirmés els privilegis del monestir. A Toledo, s'assabentà, pel seu company el frare Diego Velázquez, que es preparava una gran campanya contra els musulamns i que Sanç oferia la ciutat de [[Qal'at Rabah]] (actual Calatrava la Vieja) a qui se'n
Ells, per la seva banda, van formar en poc temps un exèrcit de més de 20.000 monjos-soldat reclutats al Regne d'Aragó: es tractava de fer servir els germans laics de l'abadia per a formar l'exèrcit; com a "soldats de Crist" els laics podrien ésser cavallers encara que no vinguessin de famílies nobles, la qual cosa era un incentiu important. L'exèrcit, organitzat per Diego Velázquez, v presentar batalla a la rodalia de Calatrava, però els musulmans van declinar d'enfrontar-se amb unes forces tan grans i van retirar-se cap al sud.
| |||