Ramon de Fitero: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: del Císter]] a > del Cister]] a
m Corregit: fés > fes
Línia 35:
Va entrar en l'[[Orde del Cister]] a l'abadia d'Escaladieu ([[Gascunya]]), d'on va ésser enviat el 1140 a Castella com a prior del nou monestir de Niencebas ([[Alfaro]], Rioja), fundat en unes terres donades per [[Alfons VII de Castella]]. En morir l'abat Durand, Ramon el succeí com a abat. El monestir fou traslladat a [[Castejón (Navarra)|Castejón]] i, finalment, el 1152, establert en un lloc anomenat [[Fitero]] (o Castellón de Fitero), a la frontera entre [[la Rioja]] i [[Navarra]], on s'edificà el monestir de Santa María la Real de Fitero.
 
En 1158, en morir Alfons VII, in 1158, Ramon anà a [[Toledo]] perquè el nou rei [[Sanç III de Castella]] confirmés els privilegis del monestir. A Toledo, s'assabentà, pel seu company el frare Diego Velázquez, que es preparava una gran campanya contra els musulamns i que Sanç oferia la ciutat de [[Qal'at Rabah]] (actual Calatrava la Vieja) a qui se'n fésfes càrrec de la defensa. Entre la sorpresa i les bromes dels nobles, Ramon de Fitero, assessorat pel Velázquez, que havia estat prèviament soldat, va acceptar el repte i, com que no van oferir-se més alternatives, el rei va complir la seva paraula, lliurant Calatrava als monjos de Fitero.
 
Ells, per la seva banda, van formar en poc temps un exèrcit de més de 20.000 monjos-soldat reclutats al Regne d'Aragó: es tractava de fer servir els germans laics de l'abadia per a formar l'exèrcit; com a "soldats de Crist" els laics podrien ésser cavallers encara que no vinguessin de famílies nobles, la qual cosa era un incentiu important. L'exèrcit, organitzat per Diego Velázquez, v presentar batalla a la rodalia de Calatrava, però els musulmans van declinar d'enfrontar-se amb unes forces tan grans i van retirar-se cap al sud.