Instador del poble i del bé comú: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
L'instador podia oir les reclamacions que es feien sobre la valoració dels béns efectuades pels ''taxadors'' i la posterior distribució de les [[talla (impost)|talles]]. Aquesta funció de l'instador va provocar l'ira contra ells de l'aristocràcia terratinent que sovint va boicotejar la seva actuació o, a vegades, en va voler controlar l'elecció.<ref>Aquest és el cas de Mossèn Andreu Rossinyol de Defla, a Sineu, que intervingué en l'elecció de diversos instadors, com es descriu a les ''informacions judicials'' on es fa referència a Antoni Verger ''que fonc elet instador i ho fonc a concert de Mossèn Rossinyol perquè pogués fer bé''</ref>
 
Les persones que exerciren el càrrec d'instador foren especialment odiades per les oligarquies foranes. Es té constància de l'assassinat de qualque instador (com és el cas de l'instador d'Artà, Pere Veny, assassinat a Sant Joan de Sineu per Jaume Sanxo ''Comte'', que es reclogué a Alcúdia.<ref><ref>BERNAT, Margalida i SERRA, Jaume. ''La veu de la revolta''. Palma: Lleonard Muntaner, Editor, 2008.- (L'Arjau; 9), p. 87 </ref></ref> Es tenen referències d'instadors a moltes viles, on s'identifiquen com càrrecs elets i, a vegades, com la categoria principal del govern municipal. Tot fa pensar que durant la Germania l'instador ja no és un ofici de l'administració fiscal, sinó que forma part del govern revolucionari. Aquesta funció directiva i executiva es va veure reforçada a partir del govern de Joanot Colom.
 
En la reunió del consell de dia 23 de setembre de 1521 es decidí posar en execució la [[sentència arbitral de 1512]] i varen ser nomenats dos instadors: Pau Casesnoves i el tintorer de Ciutat Jordi Moranta. Sembla que a partir d'aquest cop de timó de la facció més radical del moviment agermanat, en el qual els pagesos forans, agafaren la iniciativa, la direcció del moviment va ser exercida per una ''diarquia'' integrada per Joanot Colom i Pau Casesnoves, en la qual colom seria el representant de la ciutat i Casesnoves de la Part Forana.
 
Alguns instadors tenien lloctinents. Tot indica que Joanot Colom, que de cada cop va exercir el poder de manera més unipersonal, va acabar nomenant molts dels instadors, quan no eren nomenats pels mateixos agermanats de la localitat. En certs casos els primers instadors, en veure el tomb de la Germania cap a un enfrontament amb la monarquia, dimitiren i fins i tot es s'emmascararen<ref>Emmascarar-se: esdevenir [[mascarat]], enemic declarat de la Germania</ref>
 
== Referències ==