Conservadorisme: diferència entre les revisions

Burke concebia l'establiment de l'estat ideal (exemplificat en el sistema anglès) com basat en les lleis, llibertats i costums que resulta d'una espècie de contracte social entre els diversos sectors socials. Aquest contracte es reflecteix -en el cas esmentat- en la ''Carta de drets''. Aquest contracte precedeix l'aparició de les [[Monarquies absolutes]], les que han de ser controlades però no exterminades, tal com va ser el resultat de la [[Revolució Gloriosa]]. En l'opinió de Burke, aquest contracte no sol regula les relacions entre les diferents estaments o [[classes socials]], però estableix les "antigues llibertats"<ref>{{citar ref-web|url=http://es.wikipedia.org/wiki/Libertades#En_pol.C3.ADtica|títol=Libertad - Wikipedia, la enciclopedia libre<!--Títol generat per bot-->}}</ref> i garanties que corresponen a cada una.,<ref> En les paraula de Burke:m "Es diu "Una Acta per declarar els drets i llibertats dels subjectes i per establir la successió de la Corona". Es pot observar que els drets i la successió es declaren en un sol cos, insolublement lligats" i "En la famosa llei de Carles I, anomenada la Petition of Right, el Parlament diu al Rei "els teus subjectes han heretat aquestes llibertats" emmarcant el seu petició no en principis abstractes... però en el patrimoni d'un anglès, un dret heretat dels seus avantpassats." </ref> agregant que és de la contraposició d'aquests interessos, resolts en la manera aprovada en la constitució<ref> Burke: Un estat sense les eines del canvi, és un estat sense les eines de la conservació. </ref> emana i asseguren no sol l'harmonia sinó també les llibertats mencionades.<ref> "Aquests interessos oposats i conflictius... interposen un fre saludable a tota resolució precipitada. Elles fan la deliberació no una matèria de gust però de necessitat, fan tot canvi un subjecte del compromís, el que naturalment dóna naixement a la moderació. A través d'aquesta diversitat de membres i interessos la llibertat general té tantes seguretats com hi ha opinions diferents dels diferents sectors... </ref> En resum, Burke és un fort partidari de la [[Monarquia constitucional]] que el considera basada en antics drets -que precedeixen o estan en la base mateixa d'aquest sistema i que es transmeten per dret d'herència i que s'expressen en el [[Parlament]] - Sistema que el considera harmoniós i estable no sol perquè "en una espècie de verdader contracte social" permet que els diversos "tipus de propietats' (noblesa, església i comerciants o burgesos en el sentit original de la paraula: els que viuen en ciutats) puguin dirimir els seus problemes sinó també perquè "el vulgo" accepta i fa seu aquest sistema en la mesura que li garanteix prosperitat.<ref> Aquesta visió va ser tramesa eventualment a l'absolutisme alemany. Omar Guerrero Orozco descriu així aquest sistema: "Els principats germànics són organitzats amb base en el que llavors s'anomenava Estat de policia, un tipus d'Estat absolutista l'arranjament institucional del qual té com base les relacions entre el príncep i els súbdits com a relació de domini (Vegeu: Otto Mayer, Dret administratiu alemany, tom 1, pp. 45-66) Aquests vincles de domini, tanmateix, tenen la peculiaritat de descansar en una espècie de contracte en el qual els súbdits es comprometen a obeir, en tant que el príncep ho fa per proveir-los de prosperitat. La clau de la relació arrela que, per satisfer les necessitats de la població, el príncep se li ha dotat d'atribucions per realitzar, sense límits, tot allò necessari sobre això. L'esmentat d'una altra manera, el poder principesc és il·limitat en aquest sentit. " [http://omarguerrero.org/articulos/Cameral.pdf. LES CIÈNCIES CAMERALES]. El que Burke suggereix és que aquest sistema no sol precedeix a la monarquia absoluta sinó que funciona prou bé -almenys en el cas anglès- com per afirmar que tant una república com una monarquia absoluta són no sol innecessàries però possiblement desestabilitzadores. Addicionalment, ambdues propostes implicarien una usurpació de les llibertats d'altres sectors pels partidaris de cada proposta, usurpació que amenaça a la societat en general, en la mesura que destrueix el sistema que ha mantingut aquestes antigues llibertats. </ref> Addicionalment, Burke argumenta que les tradicions són una font molt més estable d'acció política que "abstraccions metafísiques" que, com molt, representen sols el millor d'una generació, a diferència de la saviesa acumulada de les tradicions, que influeixen els individus de tal manera que fan impossible la realització de "judicis objectius" sobre la societat.

Posteriorment, la vida política a Espanya va entrar en un nou període de disrupcions i confrontacions profundes, durant els turbulents anys de la Segona República. Durant aquell període cal destacar el paper que va jugar en la consolidació del pensament conservador la revista i societat cultural ''[[Acción Española]]'', fundada per [[Ramiro de Maeztu]] en [[1931]] per la que van desfilar les millors plomes del ric i variat pensament conservador de l'època; homes de la talla de [[José Calvo Sotelo]], [[Víctor Pradera]] ,[[José María Pemán]], [[Rafael Sánchez Mazas]], [[Jorge Vigón Suerodíaz|Jorge Vigón]] o [[Ernesto Giménez Caballero]] entre molts d'altres. Aquesta publicació va servir de tribuna perquè el sector conservador publicités la seva oposició no sol a la república sinó també la seva proposta de [[hispanitat]] com a projecte reivindicador d'una concepció profundament catòlica i tradicionalista de la cultura dels pobles de parla castellana.