Revisió del 17:23, 13 jul 2014 modifica PereBot (discussió \| contribucions) Bots 928.790 edits m Robot inserta {{Autoritat}} ← Edició anterior		Revisió del 09:21, 2 set 2014 modifica desfés Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: directa o indirectament > directament o indirecta Edició següent →
Línia 138: La situació d'isolament en la qual queden submergits els nens amb dèficit sensorial i, de forma especial, el nen cec, provoca una major percepció de les sensacions inter i propioceptives, en detriment de les dades que li aporta el món extern. Aquesta modificació de l'equilibri dinàmic modifica les fronteres del jo i altera el sentiment d'identitat personal modificant l'equilibri entre els grans camps aferents. Un dèficit sensorial pot alterar els processos de desenvolupament psíquic i social, pel fet de produir-se una alteració en les formes de comunicació i diàleg entre el nen i el seu medi. La major quantitat d'informació arriba a l'ésser humà a través del sentit de la vista, ~~directa~~directament o ~~indirectament~~indirecta. És a dir, que quan un nadó neix privat de la visió no pot accedir a l'estimulació lluminosa, ni tampoc a la que li proporciona el coneixement de l'espai immediat (manipulació, percepció de distàncies, reconeixement de formes i diferents mides...). Així, doncs, el nadó cec no estimulat rebrà molt menys informació que el nadó vident, i les seves experiències seran molt menys variades. A més, tindrà dificultats per explorar el seu entorn, per aprendre a través de la imitació i per establir relacions amb els objectes i les altres persones (entendre que el món arriba més enllà del seu propi cos). Els educadors que han comprovat que els nens cecs segueixen un desenvolupament paral·lel al dels nens vidents, parteixen d'unes idees bàsiques per afrontar l'educació dels nens deficients visuals des dels primers mesos de vida:

Ceguesa: diferència entre les revisions