Revisió del 22:14, 2 set 2014 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.427 edits m Robot canvia <small> per {{mida}} o {{referències\|1}} i treu <small>s que sobraven ← Edició anterior		Revisió del 08:01, 3 set 2014 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Verb transitiu Edició següent →
Línia 5: Fou nomenat [[Cònsol romà\|cònsol]] el [[326]] (potser ja el [[324]]) i va cooperar amb el pare a l'administració de les províncies orientals. Fou nomenat [[Cèsar]] el [[332]]. A la mort del seu pare Constantí fou proclamat [[august]] el [[337]]. Constanci va anar ràpidament a [[Constantinoble]], on la guarnició ja havia declarat que no podia regnar ningú més que els fills de Constantí, excloent per tant als nebots '''[[Dalmaci Cèsar]]''' i '''Hannibalià''' o [[Annibalià]], que foren exclosos de les províncies assignades a ells per Constantí el Gran ('''Dalmaci''' havia rebut [[Grècia]], [[Província romana de Macedònia\|Macedònia]], [[Tràcia]] i part d'[[Il·líria]], i Annibalià el [[Pont Polemoniac\|Pont]], [[Capadòcia]] i [[Petita Armènia]] amb capital a [[Cesarea de Capadòcia\|Cesarea]]). L'exèrcit va matar a tots els descendents de [[Constanci I Clor]] amb la seva segona dona, menys dos, [[Flavi Juli Gal]] ('''Gal''') i [[Flavi Claudi Julià]] (després conegut com a '''Julià l'Apòstata'''), fills de [[Juli Constantí]] (fill de Constanci Clor) tanmateix assassinat. També van morir el patrici [[Optatus]] i el [[prefecte del pretori]] [[Ablavi (polític)\|Ablavius]]. La responsabilitat de Constanci en aquestes morts, per acció o omissió, és clara. Llavors ([[340]]) es va fer una nova divisió de l'imperi (setembre del [[337]]) en el que [[Constantí II]] (de 21 anys) va rebre la Gàl·lia, [[Hispània]], [[Britània]] i part d'Àfrica; Constanci (de 20 anys), Tràcia, Macedònia. Grècia, les províncies d'Àsia i Egipte; i [[Flavi Juli Constant\|Constant]] (de 17 anys), Itàlia, Il·líria i la resta de l'Àfrica Línia 25: Magnenci va fugir a la Gàl·lia on fou atacat a la part oriental per l'exèrcit de Constanci i per l'oest per un segon exèrcit que havia anat per Àfrica i havia conquerit aquestes regions i Hispània. La batalla decisiva es va lliurar a Mont Seleuc als [[Alps]] Cossis on Constanci va obtenir la victòria; revoltades les principals ciutat de la Gàl·lia, Magnenci es va suïcidar, ([[11 d'agost]] del [[353]]) i el seu germà i cèsar [[Decenci]] el va seguir ([[353]]). Així Constanci va esdevenir emperador de l'occident, va prendre revenja per la mort de Constant i va establir la seva autoritat amb mesures cruels castigant als culpables i també molts innocents. Amo de tot l'imperi va establir una administració basada en els monarques asiàtics, amb gran luxe, presència d'[[eunuc]]s a la cort, assassinats secrets i altres. El seu cosí Gal fou acusat de desobediència o negligència i de crueltat en la seva administració, la situació es va complicar quan Gal va fer matar a [[Domicià]], [[prefecte pretorià]] d'Orient, i a [[Monti]] (''Montius''), [[qüestor]] palatí, que havien estat enviats a la seva residencia, [[Antioquia de l'Orontes\|Antioquia]], per fer una enquesta sobre la seva conducta i de fet s'havien sobrepassat en les seves funcions. == Unificació de l'Imperi ==

Constanci II: diferència entre les revisions