Hilari Arlandis i Esparza: diferència entre les revisions

'''Hilari Arlandis''' ([[1888]] - [[Figueres (Alt Palància)|Figueres]] [[1939]]) fou un [[sindicalisme|sindicalista]], originari del [[País Valencià]], que treballava com a obrer marbrista funerari. Fou delegat per [[València]] en el ple de la [[CNT]] de Barcelona el 1921, i resultà elegit per a la delegació que havia d'anar al Primer Congrés de la [[Internacional Sindical Roja]] amb [[Joaquim Maurín]], [[Andreu Nin]], [[Jesús Ibáñez]] i [[Gaston Leval]]. A la Conferència de Saragossa de 1922, quan la CNT acordà de separar-se de la [[Internacional Comunista]], Arlandis votà en contra. Llavors ingressà en la [[Federació Comunista de Levante]] del [[Partit Comunista d'Espanya]] i formà part de la redacció de [[La Batalla]] de Barcelona. Hagué d'exiliar-se a [[França]] amb [[Julián Gorkin]] a causa de les seves campanyes contra la [[guerra del Marroc]]; retornà a a Espanya en plena dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] i fou empresonat a [[Barcelona]]. Figurà a la [[Federació Comunista Catalanobalear]] i després al [[Bloc Obrer i Camperol]], del comitè executiu del qual fou membre i un dels propagandistes més actius. Durant la [[guerra civil espanyola]] s'incorporà al [[PSUC]].