Sàsser: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Projectes germans}} que enllaça amb commons:category:Sassari
+ Enllaços interns
Línia 53:
[[Fitxer:Vialamarmorass copia.jpg|thumb|left|Carrera longa]]
Fou fundada potser per gent procedent de la colònia romana de Torres, i és coneguda com a nucli de població des de començaments del segle XI. Es va enriquir amb el comerç amb [[Pisa]], i esdevingué la ciutat més important del [[jutjat de Torres]]. A la mort del jutge [[Barisó]] el 1236 es va organitzar com a municipi autònom sota la potestat de Pisa, però des d'aleshores fou atacada per la [[República de Gènova]]. El 1272 la va ocupar el jutge [[Marià II d'Arborea]], i després de la derrota de l'armada de [[Pisa]] a la [[Meloria]] el [[1284]] quedà definitivament sota la influència de Gènova, amb la que signà un tractat el 1294 pel qual obtingué la consideració de república i el respecte als seus estatuts, que seran promulgats el 1316.
 
[[Fitxer:Sassari,_historic_Old_Town.jpg|300px|thumb|right|Vista panoràmica]]
Quan el futur [[Alfons III el Benigne]] inicià la conquesta de [[Sardenya]] el [[1323]], Sàsser li va oferir voluntàriament la seva fidelitat, i ell li confirmà els privilegis. Poc després, però, la ciutat es va rebel·lar a causa del mal govern dels oficials enviats pel rei de la [[Corona d'Aragó]], que no respectaven els drets locals, i sota la instigació genovesa. Els rebels mataren el potestat i es van proclamar independentsla [[República de Sàsser]] entre el 1325- i 1326.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús |títol=Diccionari d'Història de Catalunya |edició=6a ed.|url= |llengua= |editorial=Edicions 62 |data=2004 |pàgines=975 |isbn=8429735216}}</ref> Un cop sotmesa la ciutat, s'hi va construir un castell, però els habitants es tornaren a rebel·lar el 1329, cosa que provocà una forta repressió amb l'exili dels habitants i la repoblació amb catalans i aragonesos. Els [[família Doria|Doria]] van setjar la ciutat el 1347, però fou alliberada pel jutge [[Marià IV d'Arborea]] amb suport aragonès. Els genovesos atacaren la ciutat novament el 1353, però fracassaren.
 
Des d'aleshores fou capital del [[Logudor]]. El [[1369]] fou ocupada per [[Marià IV d'Arborea]] quan es rebel·là contra [[Pere III el Cerimoniós]], i el [[1378]] l'ocupà el seu fill [[Hug III d'Arborea]], qui li va oferir nous privilegis. Intentaren buscar la protecció de Gènova, però la conquesta de la ciutat el [[1391]] per [[Brancaleone Doria]], marit de [[Leonor d'Arborea]], ho va impedir i va restar en mans aragoneses. Aleshores fou cedida del vescomte [[Guillem II de Narbona]], qui va renunciar en favor de [[Ferran d'Antequera|Ferran I]] [[Corona d'Aragó|d'Aragó]] el [[1414]].