Església Catòlica Romana: diferència entre les revisions

L<nowiki>'</nowiki>'''Església Catòlica''', també coneguda com a '''Església Catòlica Romana''',{{#tag:ref|Hi ha una certa ambigüitat sobre el títol de "Església Catòlica", ja que l'Església no és l'única institució a reclamar [[catolicisme|catolicitat]]. L'Església es fa referència i es refereix a si mateixa de diverses maneres, en part depenent de les circumstàncies. La paraula grega καθολικός (Katholike), de la qual obtenim "catòlic" vol dir "universal".<ref>{{cite ref-web|titletítol=Concise Oxford English Dictionary|publishereditor=Oxford University Press|datedata=2005|url=http://www.askoxford.com/concise_oed/catholic?view=uk|format=online version|accessdateconsulta=10 d'abril de 2009}}</ref> Va ser utilitzat per primera vegada per descriure l'Església cristiana al [[segle II]].<ref>{{cite ref-web|lastcognom=Marthaler|firstnom=Berard|titletítol=The Creed|publishereditor=Twenty-Third Publications|pagepàgina=303|yearany=1993|url=http://books.google.cat/books?id=TY3-aZIo9HEC&pg=PA303&dq=catholic+Ignatius+of+Antioch&lr=#PPA303,M1|dateformat=dmy|accessdateconsulta=9 de maig de 2008}}</ref>|group=note}} és l'església més gran del món cristià. En formen part més de mil milions de membres, el que representa més de la meitat de tots els cristians.<ref name="Zenit">{{cite ref-web|titletítol=Number of Catholics and Priests Rises|publishereditor=Zenit News Agency|datedata=12 de febrer de 2007|url=http://www.zenit.org/article-18894?l=english|dateformat=dmy|accessdateconsulta=21 de febrer de 2008}}</ref><ref name="CIA">{{cite ref-web|titletítol=CIA World Factbook|publishereditor=United States Government Central Intelligence Agency|yearany=2009|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/xx.html|dateformat=dmy|accessdateconsulta=23 de setembre de 2009}}</ref> i més d'una sisena part de la població del món. L'Església Catòlica és una comunió dels occidentals, o esglésies de ritus llatí, i de 22 esglésies orientals catòliques autònomes, anomenades esglésies particulars, amb un total de 2.795 diòcesi l'any 2008. La màxima autoritat de l'Església en els assumptes terrenals de la fe, la moral i de governabilitat és el [[Papa]].<ref name="Schreck158">Schreck, pp. 158–159.</ref>

L'Església Catòlica Romana estableix l'origen de la successió apostòlica del [[papa]] amb Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[papa]] és [[papa Francesc|Francesc]], que és el que té l'autoritat suprema en col·laboració amb el Col·legi dels Bisbes, del quals n'és el cap.<ref name="LumenG3">{{cite ref-web|lastcognom=Paul VI|firstnom=Pope|titletítol=Lumen Gentium chapter 3, section 22|publishereditor=Vatican|yearany=1964|url=http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_en.html|dateformat=dmy|accessdateconsulta= 9 Marchmarç 2008}}</ref><ref>Code of Canon Law, canons [http://www.intratext.com/IXT/ENG0017/_P15.HTM 331] and [http://www.intratext.com/IXT/ENG0017/_P16.HTM 336]</ref><ref>[http://books.google.cat/books?id=u9VOAzAZM8YC&pg=PA57&lpg=PA57&dq=%22College+of+bishops%22+%22supreme+and+full+power%22+Catholic&source=web&ots=cUI3uA9sC3&sig=ubR7qJv7f78tD_t9EoUO3jJAbAE&hl=en&sa=X&oi=book_result&resnum=3&ct=result Teaching with Authority, by Richard R. Gaillardetz, p. 57]</ref> La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels laics, i els membres d'ambdós grups poden pertànyer a l'organització de comunitats religioses.<ref name="Schreck153">Schreck, p. 153.</ref>

L'Església Catòlica es considera a si mateixa com l'església fundada originalment per Jesús amb els Apòstols,<ref name="Cat857">{{cite ref-web| last cognom=Paragraphs number 857-859| title títol=Catechism of the Catholic Church| publisher editor= Libreria Editrice Vaticana| year any= 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism/p123a9p3.htm| dateformat=dmy|accessdateconsulta= 25 Octoberoctubre 2009}}</ref> entre els que Simó Pere, va ocupar el càrrec d'apòstol major.<ref name="Cat551">{{cite ref-web| last cognom=Paragraphs number 551-553| title títol=Catechism of the Catholic Church| publisher editor= Libreria Editrice Vaticana| year any= 1994| url = http://www.vatican.va/archive/ccc_css/archive/catechism/p122a3p3.htm| dateformat=dmy|accessdateconsulta= 25 Octoberoctubre 2009}}</ref> L'Església també considera que els seus bisbes, a través de la successió apostòlica, es consagren com els successors d'aquests apòstols,<ref name="Cat860">{{cite ref-web| last cognom=Paragraphs number 860-862| title títol=Catechism of the Catholic Church| publisher editor= Libreria Editrice Vaticana| year any= 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism/p123a9p3.htm| dateformat=dmy|accessdateconsulta=25 d'octubre de 2009}}</ref><ref name="Cat1562">{{cite ref-web| last cognom=Paragraph number 1562| title títol=Catechism of the Catholic Church| publisher editor= Libreria Editrice Vaticana| year any= 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism/p2s2c3a6.htm| dateformat=dmy|accessdateconsulta=25 d'octubre de 2009}}</ref> i que el bisbe de Roma, com a successor de Pere, té una primacia en la jurisdicció universal i l'atenció pastoral.<ref name="Cat880">{{cite ref-web| last cognom=Paragraphs number 880-882| title títol=Catechism of the Catholic Church| publisher editor= Libreria Editrice Vaticana| year any= 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism/p123a9p4.htm#I| dateformat=dmy|accessdateconsulta=25 d'octubre de 2009}}</ref> Alguns historiadors del cristianisme recolzen aquesta opinió, mentre que altres no n'estan d'acord.

Encara que l'Església sosté que és "una, santa, catòlica i apostòlica", fundada per [[Jesús]] i en la qual es troba la plenitud dels mitjans de salvació,<ref>{{cite ref-web|lastcognom=Vatican Council| firstnom=Second| titletítol=Lumen Gentium paragraph 14| publishereditor=Vatican| yearany=1964| url=http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_en.html|dateformat=dmy|accessdateconsulta=17 de desembre 2008}}</ref><ref>{{cite ref-web|lastcognom=Paragraph number 846|titletítol=Catechism of the Catholic Church|publishereditor=Libreria Editrice Vaticana| yearany=1994| url=http://www.vatican.va/archive/ENG0015/__P29.HTM|dateformat=dmy|accessdateconsulta=27 de desembre de 2008}}</ref> també reconeix que l'Esperit Sant pot fer ús d'altres comunitats cristianes per portar a la gent a la salvació.<ref>{{cite ref-web|lastcognom=Paragraph number 819|titletítol=Catechism of the Catholic Church|publishereditor=Libreria Editrice Vaticana|yearany=1994|url=http://www.vatican.va/archive/catechism/p123a9p3.htm|dateformat=dmy|accessdateconsulta=16 de maig de 2009}}</ref><ref name="Kreeft110"/> Es creu que és cridat per l'Esperit Sant per treballar per la unitat entre tots els cristians, un moviment conegut com l'ecumenisme.<ref name="Kreeft110">Kreeft, pp. 110–112.</ref> Enfront de les qüestions modernes de l'Església són el laïcisme, l'[[avortament]], l'eutanàsia, el control de la natalitat, i l'ètica sexual.<ref>{{cite newsref-notícia|lastcognom=Shorto|firstnom=Russel|titletítol=Keeping the Faith|workobra=The New York Times|datedata=8 d'abril de 2007|url=http://www.nytimes.com/2007/04/08/magazine/08pope.t.html|dateformat=dmy|accessdateconsulta= 29 Marchmarç 2008}}</ref>

Segons la doctrina catòlica, l'Església va ser fundada per Jesús.<ref name="Kreeft98O">Kreeft, p. 98.</ref> "La raó fonamental per a ser catòlic és el fet històric que l'Església Catòlica va ser fundada per Crist, va ser la invenció de Déu, no de l'home ... Com el Pare li va donar autoritat a Crist,<ref>Jn 5:22; Mt 28:18-20</ref> Crist va transmetre als seus apòstols,<ref>Lc 10:16</ref> i va passar als successors que designi com a bisbes.<ref name="LumenChapt3"/><ref>{{cite ref-web|last cognom= Vatican Council I| title títol=Dogmatic Constitution Pastor aeternus on the Church of Christ|work obra=|publisher editor=EWTN|date data= 1996| url =http://www.ewtn.com/faith/teachings/papae1.htm|accessdate consulta=24 de novembre de 2009 }}</ref> El Nou Testament registra el seu nomenament dels dotze apòstols i donar-los autoritat per continuar el seu treball.<ref name="Kreeft98O"/> Un d'ells, Simó Pere, es va fer al seu cap quan Jesús va proclamar "sobre aquesta roca edificaré la meva església ... jo et donaré les claus del Regne del cel ...".<ref name="Matthew"/><ref name="LumenChapt3">{{cite ref-web |lastcognom= Paul VI|firstnom=Pope| title títol=Lumen Gentium|publisher editor=Libreria Editrice Vaticana|date data=1964|url =http://www.vatican.va/archive/hist_councils/ii_vatican_council/documents/vat-ii_const_19641121_lumen-gentium_en.html|accessdate consulta= 19 Novembernovembre 2009}}</ref><ref>{{cite ref-web|last cognom=First Vatican Council|title títol= Pastor aeternus| publisher editor= EWTN| date data=18 de juliol de 1870|url = http://www.ewtn.com/faith/teachings/papae1.htm| accessdate consulta=20 de novembre de 2009 }}</ref><ref name="SandSp1">Duffy, p. 1.</ref><ref name="OneFaith46"/> En el punt de vista catòlic, la vinguda de l'Esperit Sant sobre els apòstols en un esdeveniment conegut com a Pentecosta va marcar el començament de l'Església i tots els bisbes degudament consagrat des de llavors són considerats els successors dels apòstols.<ref name="LumenChapt3"/><ref name="OneFaith46">Barry, p. 46. "Jesús va confiar a la seva Església als seus apòstols, els seus líders elegits que havia format en la fe ... els va assegurar que l'Esperit Sant sempre estaria amb ells ... Jesús digué als seus apòstols "Tot el poder en el cel i la terra s'ha donat a mi. Per tant, id, i feu deixebles a tots els pobles ... ensenyant-los a guardar tot el que us he manat. I vet aquí que jo estic amb vosaltres tots els dies fins al final de l'època. Mateu 28: 18-20 Amb la vinguda de l'Esperit Sant en la [[Pentecosta]], l'Església va entrar en el món. L'Església era llavors, com ara, el signe visible de la tasca contínua de Crist en el món. Jesús havia lliurat els papers de lideratge i servei a la seva comunitat a Pere i als altres apòstols."</ref> La narració tradicional llocs de Pere a Roma, on va fundar una església i va servir com el primer bisbe de la Seu de Roma, més tard Linus consagrar com el seu successor, començant així la línia dels Papes.<ref name="Franzen17">Franzen pp. 17-18</ref><ref name="Orlandis11"/>

Els elements d'aquest relat tradicional d'acord amb l'evidència històrica supervivents que inclou els escrits de [[Pau de Tars]], diversos primers Pares de l'Església (entre ells el papa Climent I),<ref name="Eberhardt">Eberhardt, p. 60</ref> i algunes evidències arqueològiques.<ref name="Franzen17"/> El consens dels experts general és que el relat de Mateu de jesús posada{{què}} en marxa de Peter és l'únic autèntic.<ref>Daniel William O'Connor. "Saint Peter the Apostle." Encyclopædia Britannica. 2009. Encyclopædia Britannica Online. 27 Nov. 2009 {{ref-web |url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/453832/Saint-Peter-the-Apostle|títol=Enllaç<!--Títol generat per bot-->}}.</ref> Alguns historiadors afirmen que el cristianisme de l'Església Catòlica es remunta a la consagració de Jesús de Pedro,<ref name="Orlandis11">Orlandis, p. 11</ref><ref name="Vidmar39">Vidmar, p. 39-40</ref> alguns que Jesús no va fundar una església en la seva vida, però ofereix un marc de creences,<ref>Kung, pp. 4-5</ref> mentre que altres no fan un judici sobre si l'Església va ser fundada per Jesús, sinó d'acord amb l'opinió tradicional que el papat es va originar amb Peter. Aquests afirmen que Roma no hi pot haver tingut un bisbe fins després de l'edat apostòlica i suggerir l'oficina papal pot haver estat sobreposat per la narració tradicional a l'Església primitiva,<ref name="Bokenkotter30">Bokenkotter, p. 30</ref><ref>Kelly, p. 6</ref> encara que alguns reconeixen que l'oficina papal efectivament havia sorgit per la Dècada del 150 a mitjans.<ref name="SandSp7">Duffy, p. 7.</ref><ref name="SandSpaperback13">Duffy, paperback edition p. 13.</ref>

L'Església creu que la seva missió es basa en el mandat de Jesús als seus seguidors per propagar la fe en tot el món:<ref name="Norman11">Norman, p. 11.</ref> "Per tant, aneu i feu deixebles a totes les nacions, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'l'Esperit Sant, ensenyant-los a observar tot el que jo us he manat, i heus aquí jo estic amb vosaltres cada dia fins a la fi de l'època. "<ref>Mateu, 28:19–20</ref><ref>{{cite ref-web| last cognom=Paragraph number 849| title títol=Catechism of the Catholic Church| publisher editor= Libreria Editrice Vaticana| year any= 1994| url = http://www.vatican.va/archive/catechism/p123a9p3.htm#IV| dateformat=dmy|accessdateconsulta=8 de febrer de 2008}}</ref><ref name="Norman12">Norman, p. 12.</ref> El Papa Benedict XVI resumeix aquesta missió com un triple responsabilitat de proclamar la paraula de Déu, celebrar els sagraments i l'exercici de la caritat.<ref name="DeusCE">{{cite ref-web| last cognom= Benedict XVI| first nom=Pope| title títol=Deus Caritas Est| publisher editor=Vatican| year any=2005| url =http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/encyclicals/documents/hf_ben-xvi_enc_20051225_deus-caritas-est_en.html|dateformat=dmy|accessdateconsulta=6 de maig de 2008}}</ref> Com a part del seu ministeri de la caritat, l'Església dirigeix els organismes de tot el món, com ara Caritas Internationalis, les subsidiàries nacionals inclouen CAFOD i Catholic Relief Services. Altres institucions inclouen escoles catòliques, les universitats catòliques, Caridades Catòliques, la Societat de Sant Vicenç de Paül, Trobada Matrimonial, hospitals, orfenats, asils d'ancians, albergs per indigents, així com els ministeris als pobres, les famílies, els ancians, les víctimes de la SIDA, i embarassades i dones maltractades.<ref name="OneFaith98" />

* {{cite encyclopediaref-enciclopèdia|lastcognom=Lahey|firstnom=John|editor=Richard McBrien, Harold Attridge|encyclopediaenciclopèdia=The HarperCollins Encyclopedia of Catholicism|titletítol=Roman Curia|yearany=1995|publishereditorial=HarperCollins|isbn=9780060653385|ref=harv}}

* {{cite encyclopediaref-enciclopèdia|lastcognom=Mayr-Harting|firstnom=Henry|authorlinkenllaçautor= |editor=John McManners|encyclopediaenciclopèdia=The Oxford Illustrated History of Christianity|titletítol=The West: The Age of Conversion (700–1050)|yearany=1990|publishereditorial=Oxford University Press|isbn=0198229283|ref=harv}}

* {{cite encyclopediaref-enciclopèdia|lastcognom=McManners|firstnom=John|authorlinkenllaçautor= |editor=John McManners|encyclopediaenciclopèdia=The Oxford Illustrated History of Christianity|titletítol=The Expansion of Christianity (1500–1800)|yearany=1990|publishereditorial=Oxford University Press|isbn=0198229283|ref=harv}}

* {{cite encyclopediaref-enciclopèdia|lastcognom=Morris|firstnom=Colin|authorlinkenllaçautor= |editor=John McManners|encyclopediaenciclopèdia=The Oxford Illustrated History of Christianity|titletítol=Christian Civilization (1050–1400)|yearany=1990|publishereditorial=Oxford University Press|isbn=0198229283|ref=harv}}

* {{cite encyclopediaref-enciclopèdia|lastcognom=Ware|firstnom=Kallistos|authorlinkenllaçautor= |editor=John McManners|encyclopediaenciclopèdia=The Oxford Illustrated History of Christianity|titletítol=Eastern Christendom|yearany=1990|publishereditorial=Oxford University Press|isbn=0198229283|ref=harv}}

* {{cite encyclopediaref-enciclopèdia|lastcognom=Wilken|firstnom=Robert|editor=Susan Tyler Hitchcock and [[John Esposito]]|encyclopediaenciclopèdia=Geography of Religion|titletítol=Christianity|yearany=2004|publishereditorial=[[National Geographic Society]]|isbn=0792273176|ref=harv}}