|
|2001 ||align="right" |28.674 ||align="right" |-6,8 ||align="right" |3,2 ||align="center" |12
|}
== Economia ==
L'economia està basada en els [[recursos minerals]]: [[plom]], [[zinc]], [[plata]], [[or]], [[asbest]], [[cobre]], [[tungstè]], [[jade (mineral)|jade]] i [[baritina]]. El govern va adquirir el terreny a la [[Companyia de la Badia de Hudson]] el 1870 i el 1898 el va dividir, creant els [[Territoris del Nord-oest]], per cobrir la necessitat dels governs locals donada la creient afluència de població per la febre de l'or.
Milers de buscadors d'or van omplir el territori, creant un període de creixement que va quedar retratat per autors com [[Robert W. Service]] i [[Jack London]]. El record d'aquest període i els primers dies de la Policia Muntada del Canadà, així com les meravelles paisatgístiques del territori i oci a l'aire lliure, fan del [[turisme]] la segona indústria més important.
La industria manufacturera, que inclou els mobles, roba i artesanies és la següent en ordre d'importància, junt amb la hidroelectricitat. Les indústries tradicionals de la [[parany|caça]] i la [[pesca]] han perdut importància. En l'actualitat el sector públic és el que acull més treballadors a tot el territori, donant feina a unes 5.000 persones d'un total de 12.500 treballadors del Yukon.
== Transport ==
Abans de l'arribada de les formes modernes de transport els rius i camins de muntanya eren les principals rutes de transport emprades pels pobles costaners [[tlingit]] que comerciaven amb els atabascans, destacant el [[pas Chilkoot]] i la [[ruta Dalton]].
Antigament, el principal mitjà de transport era la xarxa fluvial del [[riu Yukon]], tant abans com després de la Febre de l'Or. Els tinglits de la costa comerciaven amb la gent atabasca emprant camins muntanyencs.
Des de la febre de l'or fins alsa [[anysla dècada de 1950]], les embarcacionsbarques van navegar pel [[riu Yukon]], principalment entre Whitehorse com a punt de concentració i Dawson City, però alguns arribaven fins i tot arribant a Alaska i alel [[mar de Bering]], mentre qued'altres unses altresdirigien hoa feienalguns peldels riuseus principalafluents, com (el [[riu Stewart]]. La majoria de les embarcacions eren propietat de la British-Yukon) iNavigation elsCompany, seusuna afluentsextensió del [[White Pass and Yukon Route]] que unia en un [[ferrocarril|ferrocarril de via estreta]] [[Skagway (riuAlaska)|Skagway]] Stewart,i etcWhitehorse.) El ferrocarril va deixar de funcionar durant la dècada de 1980 i actualment és emprat sols com a reclam turístic.
[[Fitxer:Dempster1.jpg|thumb|300px|right| RutaDempster de DempsterHighway.]] ▼
Actualment les principals vies de comunicació terrestres són l'[[Alaska Highway]], la [[Klondike Highway]] (entre Skagway i [[Dawson City]]), la [[Haines Highway]] (entre [[Haines (Alaska)|Haines]] i [[Haines Junction]]) i la [[Dempster Highway]] (que uneix [[Inuvik]], als Territoris del Nord-oest i la Klondike Highway), totes elles pavimentades a excepció de la Dempster. La gairebé totalitat de comunitats del Yukon són accessibles per carretera, sent el transport aeri l'única forma d'arribar a la remota comunitat d'[[Old Crow (Yukon)|Old Crow]], a l'extrem nord.
Molts vaixells pertanyien a la companyia de navegació del Yukon britànic, una extensió de les rutes del White Pass (i Yukon), que operava així mateix en una àrea reduïda entre Skagway (Alaska) i Whitehorse. El ferrocarril va deixar de funcionar en la dècada de 1980 amb la primera clausura de la mina de Far. Avui dia només és utilitzat com a mitjà de transport i trasllat de turistes durant l'estiu, i no en la totalitat del territori.
▲[[Fitxer:Dempster1.jpg|thumb|300px|right|Ruta de Dempster]]
En temps actuals, el principal mitjà de comunicació terrestre ho representa, sens dubte, l'autopista Alaska, que travessa Whitehorse. La ruta de Klondike comprèn el tram que va des de Skagway, passant per la capital yukoniana fins a arribar a Dawson City; la d'Haines s'estén des de la ciutat del mateix nom a Alaska fins a Haines Junction, Yukon; i la de Dempster ho fa des de la ruta de Klondike fins a Inuvik, als Territoris del Nord-oest. Totes aquestes carreteres, a excepció de l'última, es troben pavimentades. Altres camins menys transitats són el Campbell, que comunica Camaracks amb Watson Lake, en la via d'Alaska; i el "Silver Trail" que intersecta amb la ruta de Klondike sobre el pont del riu Stewart per unir-se a les velles comunitats mineres de plata al maig, Elsa i Keno City. La gairebé totalitat dels municipis del Yukon són accessibles per carretera, sent el transport aeri l'única forma d'arribar a la remota comunitat de [[Old Crow (Yukon)|Old Crow]] en l'extrem nord.
L'[[aeroport]] internacional de Whitehorse serveixté devols connexiódirectes amb altres regions properes, entre elles [[Vancúver]], [[Calgary]], [[Edmonton]], [[Fairbanks (Alaska)|Fairbanks]], [[Juneau]] i [[Frankfurt (Canadà)del Main|Frankfurt]] (adurant l'estiu). Cada comunitat posseeix un aeroport, isent l'empresael detursime voli estàles essencialmentprospeccions almineres serveila delseva turismeprincipal ifont lesde prospeccions mineresnegoci.
== Administració i govern ==
|
