Corsarisme balear: diferència entre les revisions

El '''corsarisme balear''' va ser una activitat marítima basada en la iniciativa de particulars, proveïts d’una patent o autorització de llur govern, contra les naus enemigues, en cas d’estat de guerra, o contra naus amigues, en cas d’execució d’una represàlia. La mar Mediterrània ha estat un dels àmbits on el cors s'ha desenvolupat des de temps més antics i amb més intensitat. La guerra en cors fou gairebé constant entre musulmans i cristians durant segles, i tant els barbarescs com els cristians hi practicaren el corsarisme. Les guerres amb Gènova i amb Castella dels s. XIV i XV també determinaren una florida dels armaments en cors, que sovint causaren grans perjudicis a la navegació comercial. En els segles XIV i XV foren corsaris famosos el noble catalanosicilià Guillem Ramon de Montcada, els nobles valencians Rodrigo Díez i Jaume de Vilaragut, el mallorquí Arnau Aimar, els castellans Diego de Valderrama <nowiki>''Barrassa''</nowiki> i Pero Niño, i al s. XVI, edat d’or dels corsaris barbarescs, [[Barba-rossa]] i [[Dragut]] en foren els més temuts. Entre els corsaris mediterranis cristians destacaren els [[mallorquins]], els [[eivissencs]], els [[napolitans]], els [[Sardenya|sards]], els maltesos i els [[toscana|toscans]]. En tot cas, la marina balear per una banda patí molt els atacs de pirates i corsaris musulmans, castellans, francesos, anglesos, etc,, i alhora el corsarisme balear, sobretot en els segles XVIII i primers anys del XIX, fou potent i temut pels navegants i corsaris d'altres indrets.

 

== El corsarisme mallorquí ==

El cors a Mallorca va tenir la seva edat d'or en el segle XVII, gràcies a les guerres entre la monarquia espanyola i la francesa, quan la navegació en cors augmentà la seva importància i esdevingué un negoci molt retent. Entre 1640 i 1652 els corsaris mallorquins ajudaren la causa reial davant la revolta catalana de la Guerra dels Segadors. Feren el mateix en la lluita contra la rebel·lió de Messina. En aquesta època actuà l'anomenada ''Esquadra de Mallorca'', formada per cinc vaixells i una tripulació d'unes set-centes persones, sovint dirigida pel comandant Pere Fleixes.<ref>{{GEM|4|126-127|Corsarisme}}</ref>

 

{{Columnes|100%}}

*'''Pere Fleixes'''. ''Home que sap governar amb cordura i valor'', que va comandar ''l'Esquadra de Mallorca''.

{{Final columnes}}

 

{{Columnes|100%}}

* Nadal Espinosa

Ja Pere el Cerimoniós concedí guiatge al corsari eivissenc Pere Bernat per la seva labor en la guerra contra Castella. autoritzant-lo a armar en cors la galera ''Sant Salvador'' que havia presa als castellans. A finals el segle XV qui tenia una nau armada en cors era Antoni Tur. Ës en el segle XVI quan la pirateria berberesca assota més fort les illes i en el XVII ja fa sentir la reacció corsària, en especial contra les naus algerines i nord-africanes però també genoveses, franceses i d'altres indrets. En el XVIII la lluita segueix i continua la persecució de naus algerines, angleses, venecianes, franceses. D'aquesta darrera època són la majoria de noms que ens han perviscut.<ref>POU MUNTANER, Juan. ''La marina en las Baleares''.Palma: Gráficas Miramar, 1977, p. 361-366.</ref>

 

{{Columnes|100%}}

* '''Bartomeu Palau'''. El maig de 1762 amb el xabec ''Dolç nom de Jesús'' apressà un xabec algerí prop de Portmany.

* '''Antoni Pujol Torres'''. El 1800 alliberà el llaüt vaelncià ''Sant Bonaventura'', que havia estat capturat per un xabec anglès.

{{Columna nova}}

* '''Antoni Pavias Tur'''. El 1801 davant Oropesa sostingué un combat amb un bergantí anglès. El 1808, prop d'Oporto, sortí airós d'un altre combat amb un vaixell anglès. Poc després capturà un bergantí anglès, també a l'Atlàntic. El 1811 alliberà un bergantí de Cadis capturat per una balandra francesa.

* '''[[Antoni Riquer i Arabí]]'''. Gran corsari eivissenc que el 1806 capturà el vaixell anglès ''Felicity'' del capità Michael Neveli ''El Papa''.