Dinastia Anuixtigínida: diferència entre les revisions

La guerra era inevitable.<ref> les fonts primàries de la invasió mongola dels territoris musulmans són: [[Nessawi]], secretari el [[1223]] del ''Khwarizmxah'' Djalal al-Din del que va escriure la biografia (en àrab) el [[1241]]; [[Djuzdjani]], que el [[1227]] va fugir des de l'[[Afganistan]] a l'[[Índia]] per escapar a la dominació mongola i va escriure vers el [[1260]] el ''Tabaqut i Nassiri'' (en persa); [[Alà-ad-Din Juwayní]], fill d'un persa que va entrar al servei dels mongols i ell mateix funcionari mongol que va visitar [[Mongòlia]] del [[1249]] al [[1251]] i altre cop del [[1251]] al [[1253]], que fou governador (''malik'') de Bagdad el [[1262]] i que vers el [[1260]] va escriure una biografia de Genguis khan, "Història del conqueridor del monmón", en persa "''Tarikh-i Djihan-kuchai''"; i [[Rashid al-Din]] ([[1247]]-[[1318]]) que per la primera meitat del segle XIII agafa sovint com a referència a [[Alà-ad-Din Juwayní]].</ref> La iniciativa fou de [[Khwarizm]] quan van detenir a una caravana mongola a [[Otrar]] a la frontera en la que viatjaven només comerciants musulmans i l'enviat mongol Uquna; els comerciants van ser assassinats per orde del governador local [[Inatchiq]] conegut pel seu títol de Qadir khan. Genguis khan va demanar reparacions i no li foren donades<ref> Nessawi dona la culpa a Inatchiq; Djuzdjani pensa que el fet va tenir l'aprovació expressa o tàcita de Muhammad; Ibn al-Athir atribueix el fet a una orde directe de Muhammad; i Djuweyni aclareix que Inatchiq fou provocat per un dels membres de la caravana que li va faltar el respecte </ref>