Louis Pasteur: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
m Correcció: Veure>Vegeu |
||
Línia 108:
El 1994-1995, Maurice Vallery-Radot, nebot-nét de Pasteur i activista catòlic,<ref>[http://www.oeuvre-orient.fr/article.php3?id_article=122 Œuvre d'Orient]</ref> no es limita només a l'espiritualisme, el teisme de Pasteur, sinó que sosté que Pasteur era bàsicament catòlic, encara que no anava a l'església regularment.<ref>Maurice Pasteur Vallery-Radot, ''Pasteur'', éd. Perrin, 1994; La Croix, 31 de desembre de 1995. Vegeu també [http://www.referatele.com/referate/franceza/online3/PASTEUR---Bruno-Latour-Maurice-Vallery-Raddot-lInstitut-Pasteur-referatele-com.php Ibid. Ressenya del llibre][http://www.pasteur.fr/pasteur/histoire/BiblioPasteur.html#2 Ibid. Ressenya a www.pasteur.fr]. "Pel que sembla, Pasteur anava a l'església els diumenges, a l'estiu, quan era a Arbois. (...) Pasteur, un cop alliberat de totes les funcions administratives de l'Escola Normal, no va estar (...) a Missa a la seva parròquia, i la seva dona i la seva filla se'n anaven soles." P. Pinet, ''Pasteur et la philosophie'', París, L'Harmattan, 2005, p. 135, que fa referència a l'obra de Richard Moreau (Moreau R., « Les expériences de Pasteur sur les générations spontanées », ''La Vie des sciences. Comptes rendus de l'Académie des sciences'', sèrie general, Vol 9, 1992, p 254-260, ''Préhistoire de Pasteur'', París, L'Harmattan, 2000, p 210-214, ''Louis Pasteur : De Besançon à Paris, l'envol'', París, La Harmattan, 2003, p. 154-156) en la qual Pasteur era un deista que cristià. </ref>
El [[2004]], Pasteur serveix com a suport moral a una causa de naturalesa diferent: el seu precedent es fa servir a l'Assemblea Nacional a favor de l'[[eutanàsia]] compassiva.<ref> (en francès) [ http://www.assemblee-nationale.fr/12/pdf/rap-info/i1708-t2.pdf Informe en nom de la missió d'informació sobre l'acompanyament al final de la vida] - Volum II (30 juny de 2004) (
Hi va haver un moment en què un Pasteur practicant l'eutanàsia no era una cosa alegre d'exhibir: [[Axel Munthe]], qui també havia explicat l'eutanàsia d'alguns dels russos mossegats a la versió original en anglès del seu llibre ''The Story of San Michele''.<ref> Axel Munthe, ''The story of San Michele'', ed. John Murray, 2004 (primera edició [[1929]].), P. 54-56 (ISBN 0-7195-6699-1) </ref>
| |||