Obre el menú principal

Canvis

m
Correcció: Veure>Vegeu
el [[1934]], Clive McCay i Mary Crowell de la [[Universitat Cornell]] van observar que les rates de laboratori alimentades amb una dieta fortament reduïda en calories mentre es mantenien els nutrients vitals augmentaven la seva longevitat en dues vegades més del que s'esperava. Aquests descobriments van ser examinats en detall per una sèrie d'experiments amb ratolins dirigits Roy Walford i el seu alumne Richard Weindruch. El 1986 Weindruch informar que la restricció de la ingesta calòrica dels ratolins de laboratori incrementava proporcionalment la seva longevitat en comparació amb un grup de ratolins amb una dieta normal. Aquests mantenien aparences juvenils i perllongaven els seus nivells d'activitat i mostraven retard en l'aparició de malalties associades a l'envelliment. Els resultats dels molts experiments realitzats per Walford i Weindruch es resumeixen en el seu llibre retardant l'envelliment i la malaltia mitjançant la restricció de la dieta "(1988) ISBN 0-398-05496-7
 
Els descobriments van ser acceptats des de llavors i generalitzats a un ampli rang d'animals. Els investigadors han investigat la possibilitat de vincles fisiològics paral·lels en humans (veurevegeu Roth i altres més avall). Mentrestant, molta gent ha adoptat independentment la pràctica de la restricció calòrica d'alguna manera, en l'esperança d'adquirir els beneficis esperats. Entre els més notables estan els membres de la Societat per a la restricció calòrica.
 
Per comprovar el seu efecte en éssers humans es van dur a terme assajos a la [[Universitat de Washington]] en 2002 amb 30 participants. El Dr Luigi Fontana, investigador clínic va dir que semblava que els participants envellien més lentament que la resta de nosaltres "Començant per la [[pressió sanguínia]] sistòlica-deia-que normalment amb l'edat amb fiabilitat, en part perquè les [[arteriosclerosi|artèries s'endureixen]]. En el meu grup, l'edat mitjana és 55 i la pressió sistòlica mitjana és 110: aquests són els nivells als 20 anys. "
Un petit nombre d'investigadors en el camp de la restricció calòrica proposen ara una nova teoria coneguda com la de la hipòtesi hormética de la RC, també coneguda com a hipòtesi mitohormética de la CR a causa de la probable implicació de les [[mitocondri]]s en el mecanisme. A principis dels [[dècada del 1940|anys 40]] Southam & Ehrlich, 1943 van publicar que un extracte d'escorça del qual se sabia que inhibia el creixement fúngic, realment estimulava el creixement quan se subministrava a concentracions molt baixes. Van encunyar el terme [[hormesis]] per descriure les accions beneficioses que resultaven de la resposta d'un organisme a estressants biològics de baixa intensitat. La paraula "hormesis" es deriva del verb grec ορμω, que significa excitar (és la mateixa arrel de la paraula hormona).
 
La hipòtesi de la mitohormesis proposa que la dieta imposa un estrès biològic de baixa intensitat a l'organisme, la qual cosa suscita una resposta de defensa que ajuda a protegir-la contra les causes de l'envelliment. En altres paraules, la RC posa a l'organisme en un estat defensiu tal que li permet sobreviure les condicions adverses i això produeix una millora de la salut i allarga la vida. Aquest canvi a un estat defensiu pot estar controlat pels [[gens de la longevitat]] (veurevegeu més endavant).
 
Encara que la hipòtesi de la mitohormesis va ser un concepte purament hipotètic fins a finals de 2007, un treball recent dut a terme pel grup de Michael Ristow en [[Caenorhabditis elegans]] ha posat de manifest que la restricció del metabolisme de la glucosa augmenta la longevitat augmentant en principi l'[[estrès oxidatiu]] fins a exercir un augment de la resistència contra l'estrès oxidatiu.<ref> [http://www.cellmetabolism.org/content/article/abstract?uid=PIIS1550413107002562 Publicació que demostra que l'estrès oxidatiu promou la longevitat] </ref> Aquest és probablement la primera prova experimental que demostra que la [[hormesis]] és una causa primordial de l'augment de la longevitat que resulta de la RC.
 
=== Senyalització de la Insulina ===
Els primers treballs en C. elegans (veurevegeu [[Cynthia Kenyon]]) i investigacions més recents en ratolins suggereixen que (veurevegeu [[Matthias Bluher]], [[C. Ronald Kahn]], [[Barbara B. Kahn]], i altres ) no és només la reducció de la ingesta calòrica el que influencia la longevitat. Això s'ha realitzat mitjançant l'estudi d'animals que tenen el seu metabolisme canviat per reduir l'activitat de la [[insulina]] o elements que estan corrent a baix de la [[transducció de senyal|transducció del seu senyal]], retenint en conseqüència la feblesa dels animals dels seus primers estudis. Es va observar que aquests animals poden tenir una ingesta normal, però tenen un increment de la longevitat similar. Això suggereix que la longevitat s'incrementa en els organismes que poden mantenir-se prims mentre puguin evitar una acumulació excessiva de [[teixit adipós]]. Si això pogués efectuar-se sense disminuir la ingesta (com en alguns tipus minoritaris d'alimentació, com la dieta amb aliment viu o la de [[Joel Fuhrman]]), llavors la "dieta d'inanició" anticipada com un requisit impossible pels primers investigadors deixa de ser una precondició per augmentar la longevitat.
 
La projecció amb la qual es poden aplicar aquests descobriments a la nutrició humana ia la longevitat està, com es dirà més endavant, investigant. Un article en [[PNAS]], 2003 mostrava que els que practicaven una dieta de RC tenien una millor salut cardiovascular (PMID 15.096.581). També es troba en desenvolupament la creació d'intervencions que mimetitzen la restricció calòrica.
 
=== Sir2/SIRT1 ===
El Sir2 o "regulador silent d'informació 2" és un gen de longevitat descobert en el llevat de la cervesa que augmenta la longevitat suprimint la inestabilitat de l'ADN (veurevegeu Sinclair i Guarente, Cell, 1997).<ref>Sinclair DA, Guarente L. Extrachromosomal rDNA circles--a cause of aging in yeast. Cell. 1997 Dec 26;91(7):1033-42. PMID: 9428525[http://www.cell.com/content/article/abstract?uid=PIIS0092867400804936&highlight=guarente&highlight=sinclair]</ref> En [[mamífer]]s el Sir2 es coneix com [[SIRT1]]. Recents descobriments han suggerit que el [[gen]] [[Sir2]] pot estar en el mecanisme subjacent de la RC. Al [[Saccharomyces cerevisiae|llevat]] l'[[enzim]] Sir2 s'activa per RC, la qual cosa condueix a un augment de la longevitat del 30%. David Sinclair de la Facultat de Medicina de Harvard, va mostrar que en mamífers el gen [[SIRT1]] s'activa mitjançant una dieta de RC, i aquest protegeix les cèl·lules de morir per estrès.<ref> Cohen HY, Miller C, Bitterman KJ, Wall NR, Hekking B, Kessler B, Howitz KT, Gorospe M, de Cap R, Sinclair DA. Calorie Restriction promote mammalian cell survival by inducing the SIRT1 deacetylase. Science. 2004 juliol 16; 305 (5682) :390-2. Epub 2004 juny 17.
PMID: 15205477 [http://www.sciencemag.org/cgi/content/full/305/5682/390] </ref> Un article d'un exemplar de juny de 2004 de la revista [[Nature]] exposava que el SIRT1 allibera àcids grassos de les cèl·lules en què s'emmagatzema.<ref> Picard F, Kurtev M, Chung N, et al. SIRT1 promote fat mobilization in white adipocytes by repressing PPAR-gamma. Nature. 2004 juny 17, 429 (6993) :771-6. PMID 15.175.761. Carta a [http://www.nature.com/nature/journal/v429/n6993/abs/nature02583.html Nature ] </ref> El laboratori de Sinclair va informar que havia trobat petites molècules, com el [[resveratrol]] que activaven Sir2/SIRT1 i augmentaven la longevitat dels llevats,<ref> Howitz KT, Bitterman KJ, Cohen HY, Lamming DW, Lavu S, Wood JG, Zipkin RE, Chung P, Kisielewski A, Zhang LL, Scherer B, Sinclair DA. Small molecule activators of sirtuins extend Saccharomyces cerevisiae lifespan. Nature. 2003 setembre 11; 425 (6954) :191-6. Epub 2003 Agost 24. PMID 12939617 [http://www.nature.com/nature/journal/v425/n6954/abs/nature01960.html] </ref> [[nemàtode]] s, i [[Drosophila|mosques de la fruita]],<ref> Wood JG, Rogina B, Lavu S, Howitz K, Helfand SL, Tatar M, Sinclair D. Sirtuïnes activators Mimic caloric Restriction and delay Ageing in metazoans. Nature. 2004 August 5; 430 (7000) :686-9. Epub 2004 juliol 14. Erratum in: Nature. 2004 Set 2; 431 (7004): 107. PMID: 15254550 [http://www.nature.com/nature/journal/v430/n7000/full/nature02789.html] </ref> i la de ratolins que consumeixen una dieta hipercalòrica.<ref> Baur JA, et al. Resveratrol improve health and survival of mice on a high-Calorie diet. Nature. 2006 novembre 16; 444 (7117) :337-42. Epub 2006 novembre 1. PMID: 17086191 [http://www.nature.com/nature/journal/v444/n7117/abs/nature05354.html] </ref> Un grup italià encapçalat per Antonio Cellerino va mostrar que el resveratrol augmentava la longevitat d'un peix a un 59%.<ref>Curr Biol. 2006 16:296[http://www.current-biology.com/content/article/abstract?uid=PIIS0960982206010207&highlight=cellerino]</ref> En els estudis sobre llevats, cucs i mosques el resveratrol no augmenta la longevitat si el gen Sir2 està [[mutació|mutat]]. Un grup d'investigadors liderat per Matthew Kaeberlein i Brian Kennedy (que igual que Sinclair van aprendre en el laboratori de L. Guarente) de la Universitat de Washington a Seattle pensaven que els treballs de Sinclair amb el resveratrol eren artefactes i que el gen Sir2 no tenia rellevància per a la RC.<ref>Kaeberlein M, Kirkland KT, Fields S, Kennedy BK. Sir2-independent life span extension by calorie restriction in yeast. PLoS Biol. 2004 Sep;2(9):E296. Epub 2004 Aug 24. PMID: 15328540[http://biology.plosjournals.org/perlserv/?request=get-document&doi=10.1371/journal.pbio.0020296]</ref>
 
1.121.384

modificacions