Baviera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula de Bundesland d'Alemanya|de |Baviera|
|nom_oficial = Freistaat Bayern <br /> Estat Lliure de Baviera
| escut = Coat of arms of Bavaria.svg
|bandera = Flag of Bavaria (lozengy).svg
|localització = Deutschland Lage von Bayern.svg
|fotografia = Ramsau (ja).jpg
Línia 35:
|web = [http://www.bayern.de/ www.bayern.de]
}}
L''''Estat lliure de Baviera''' (en [[alemany]] ''Freistaat Bayern'' {{IPA|[ˈbaːjɐ̪n]}}; {{Audio|Freistaat Bayern.ogg|Freistaat '''Bayern'''}}) és l'estat més meridional dels 16 ''Länder'' o [[Estat alemany|estats federats]] d'[[Alemanya]]. El nom oficial és ''Freistaat Bayern'', Estat Lliure de Baviera o República de Baviera, atès que històricament ''Freistaat'' és un sinònim de república.<ref>{{ref-web|url=http://www.historisches-lexikon-bayerns.de/artikel/artikel_44495 |títol=Freistaat Bayern |consulta =
== Geografia ==
[[Fitxer:ChapelBavaria.JPG|thumb|esquerra|Capella de Laibarös prop de [[Bamberg]] (Alta Francònia), al nord de Baviera]]▼
[[Fitxer:Festspielhaus.jpg|thumb|esquerra|Teatre del festival de [[Richard Wagner|Wagner]], a [[Bayreuth]].]]▼
[[Fitxer:Wieskirche1998.jpg|thumb|[[Església de Wies]].]]▼
Baviera limita amb [[Àustria]] i [[Suïssa]] pel sud, amb la [[República Txeca]] a l'est, amb l'estat lliure de [[Saxònia]] pel nord-est, amb l'estat lliure de [[Turíngia]] pel nord, amb l'estat de [[Hessen]] pel nord-oest i amb el land de [[Baden-Württemberg]] per l'oest.
Amb els seus 70.549,11 km² de superfície és el
La capital de Baviera és la ciutat de [[Munic]] (''München'' en alemany), i les principals ciutats, a banda de la capital, són: [[Nuremberg]] (''Nürnberg''), [[Augsburg]], [[Ratisbona]] (''Regensburg''), [[Würzburg]], [[Ingolstadt]], [[Fürth]], [[Erlangen]] i [[Landshut]].
Linha 47 ⟶ 52:
== Història ==
Les primeres comunitats de les quals
▲Les primeres comunitats de les quals tenim referència s'assentaren al sud de Baviera el quart mil·lenni aC, segons les restes trobades recentment prop de [[Kelheim]].
Entre el 3900 i el 3500 aC va desenvolupar-se la cultura [[Altheim]], quan els assentaments agrícoles eren rodejats ja per fortificacions. Trobem també nombroses restes de l'[[Edat de Bronze]] (1800 a.C-1200 aC), i finalment de l'era del ferro, que en aquesta zona es denomina època [[Hallstatt]].
=== Època cèltica ===
Durant el període Hallstatt trobem l'aparició a Baviera dels [[celtes]]. Una de les seues característiques socials eren els seus forts llaços familiars i de clans. Una d'aquestes tribus, els ''[[vindileci]]'' s'assentaren en el territori comprés entre els rius [[Inn (riu)|Inn]] i [[Lech]], i van fundar la seua capital a [[Manching]], prop d'[[Ingolstadt]].
Els celtes [[bàvars]] tingueren una gran relació amb l'àmbit mediterrani, especialment amb [[etruscos]] i [[grecs]], amb els quals comerciaven. Ciutats com [[Ratisbona]] (Regensburg), [[Kempten]], [[Straubing]] i [[Passau]] són fundacions cèltiques.
=== Època romana ===
L'any [[15 aC]], les legions romanes, sota el comanament de [[Drus el Vell|Drus]] i [[Tiberi]] van derrotar els pobles cèltics i va arribar fins al [[Danubi]]. Aquest riu es va constituir com a frontera ''([[limes]])'' de l'imperi. El sud de Baviera es va dividir en dues províncies, [[Raetia]] i [[Noricum]]. La ciutat de [[Vindelicorum]], actualment [[Augsburg]], va ser fundada per l'emperador [[August]], d'on prové el seu nom (ciutat d'August), i va ser la ciutat principal d'aquesta àrea.
Al [[segle III]], ''[[Raetia]]'' i ''[[Noricum]]'' van ser atacades per les tribus germàniques dels [[marcomans]] i els [[alamans]]. Les primeres incursions van ser rebutjades per [[Marc Aureli]], però les dues províncies van ser devastades a finals del [[segle III]] per les invasions i les guerres civils. Una vegada pacificades, van viure cent anys de tranquil·litat, fins que noves invasions van deixar finalment la zona sota domini germànic.
=== Grans migracions i origen del cristianisme ===
No està clar l'origen dels pobles bàvars, però es creu que provenen d'una tribu coneguda pels romans com els [[baiovars]], que s'instal·laren al sud de Baviera entre el 450 i el 550 dC, i es pensa que provenien de l'actual [[Bohèmia]], a la [[República Txeca]]. Les tribus d'[[alaman]]s es convertiren en els veïns occidentals dels [[baiovar]]s, separats pel riu [[Lech]], mentre que la regió situada al nord, a l'altra banda del [[Danubi]] va ser ocupada pels [[francs]]. La situació va romandre estable fins a l'actualitat, amb la suma d'aquestos tres territoris i amb l'annexió de Francònia el [[1803]].
En un principi el [[paganisme]] va perviure llarg temps, fins que missioners irlandesos, [[anglosaxons]] i francs van començar a cristianitzar aquesta regió des de principis del [[segle VII]]. En aquesta època es fundaren els bisbats de
Els monestirs benedictins, com el de [[Weltenburg]] i [[Benediktbeuern]] també tingueren gran importància en l'estabiment del cristianisme i el desenvolupament cultural des de finals dels segles VII i VIII.
=== Ducat de Baviera ===
El [[ducat de Baviera]] va ser fundat a mitjan segle VI, amb la dinastia dels [[Agilofing]], que provenia probablement dels territoris de l'estat merovingi de l'oest, del qual era vassall.▼
El primer duc de Baviera de qui es té notícia fou [[Garibald I]] (555-591). Segons la ''[[Lex Naiuvariorum]],'' el primer codi legal bavarès, el ducat pertanyia a aquesta dinastia.▼
▲El ducat de Baviera va ser fundat a mitjan segle VI, amb la dinastia dels [[Agilofing]], que provenia probablement dels territoris de l'estat merovingi de l'oest, del qual era vassall.
▲El primer duc de Baviera de qui es té notícia fou [[Garibald I]] (555-591). Segons la [[Lex Naiuvariorum]], el primer codi legal bavarès, el ducat pertanyia a aquesta dinastia.
Per a perpetuar el seu estatus, els Agilofing van iniciar una política de matrimonis amb dinasties d'alamans, [[longobards]] i francs. El paper dels ducs en aquesta època era bàsicament guerrer i judicial. La principal ciutat era Ratisbona (Ratisbona, ran del Danubi, i el ducat va créixer cap al que després va ser [[Àustria]].
Linha 82 ⟶ 83:
Va ser un estat independent fins al [[1871]], en què s'incorporà al [[segon imperi alemany]], sense deixar de ser un regne (ho havia estat des del [[1806]], amb la dissolució del [[Sacre Imperi Romano-Germànic|primer imperi]]). La monarquia bavaresa, com l'imperi alemany, fou abolida al final de la [[Primera Guerra Mundial]], quan fou proclamat l'actual estat lliure, que s'incorporà a la [[República de Weimar]].
* [[Oktoberfest]]▼
== Economia ==
Linha 94 ⟶ 91:
Destaquen de manera significativa les regions metropolitanes de [[Munic]] i [[Nuremberg]].
Altament agrícola fa tot just
L'economia bavaresa es conforma, a banda de les companyies amb presència global com Allianz, Infineon, European Aeronautic Defence and Space company [[EADS]], [[Siemens AG|Siemens]], [[BMW]], [[Audi]], [[Adidas]], [[Puma (marca)|Puma]] i MAN, d'una densa xarxa d'empreses petites i mitjanes de la indústria, artesanals i de serveis. El sector de serveis ocupa una posició destacada a Baviera. És així que Baviera s'ha convertit en la seu asseguradora número 1 i bancària número 2 d'Alemanya. En el sector turisme, Baviera es troba a la punta. Els recintes firals de [[Munic]] i [[Nuremberg]] gaudeixen de gran importància internacional.
Fonts:
Linha 130 ⟶ 126:
<br style="clear:both;" />
| colspan="3" | Els 71 Districtes rurals de Baviera són:▼
[[Fitxer:Karte-Bayern-Landkreise.png|255px|thumb|Districtes de Baviera]]
{{refbegin|3}}
# [[Districte d'Aichach-Friedberg|Aichach-Friedberg]] (AIC)
# [[Districte d'Altötting|Altötting]] (AÖ)
# [[Districte d'Amberg-Sulzbach|Amberg-Sulzbach]] (AS)
# [[Districte d'Ansbach|Ansbach]] (AN)
# [[
# [[Districte d'Augsburg|Augsburg]] (A)
# [[
# [[Districte de Bad Tölz-Wolfratshausen|Bad Tölz-Wolfratshausen]] (TÖL)
# [[Districte de Bamberg|Bamberg]] (BA)
Linha 151 ⟶ 146:
# [[Districte de Deggendorf|Deggendorf]] (DEG)
# [[Districte de Dillingen an der Donau|Dillingen an der Donau]] (DLG)
# [[
# [[
# [[Districte d'Ebersberg|Ebersberg]] (EBE)
# [[Districte d'Eichstätt|Eichstätt]] (EI)
# [[Districte d'Erding|Erding]] (ED)
# [[
# [[Districte de Forchheim|Forchheim]] (FO)
# [[Districte de Freising|Freising]] (FS)
# [[Freyung-Grafenau|Freyung-Grafenau]] (FRG) <br>
# [[Districte de Fürstenfeldbruck|Fürstenfeldbruck]] (FFB) <br>
# [[Main-Spessart|Main-Spessart]] (MSP) <br>
▲<li> [[Districte de Neuburg-Schrobenhausen|Neuburg-Schrobenhausen]] (ND)
# [[Neu-Ulm]] (NU) <br>
▲<li> [[Districte de Neustadt an der Aisch-Bad Windsheim|Neustadt an der Aisch-Bad Windsheim]] (NEA)
# [[Nürnberger Land]] (LAU)
# [[Rhön-Grabfeld]] (NES) <br>
▲<li> [[Districte d'Ostallgäu]] (OAL)
▲<li> [[Districte de Starnberg]] (STA)
{{refend}}
▲<li> [[Districte de Weilheim-Schongau]] (WM)
▲<li> [[Districte de Weißenburg-Gunzenhausen]] (WUG)
▲<li> [[Districte de Würzburg]] (WÜ)
▲[[Fitxer:ChapelBavaria.JPG|thumb|Capella de Laibarös prop de [[Bamberg]] (Alta Francònia), al nord de Baviera]]
▲[[Fitxer:Festspielhaus.jpg|thumb|esquerra|Teatre del festival de [[Richard Wagner|Wagner]], a [[Bayreuth]].]]
▲[[Fitxer:Wieskirche1998.jpg|thumb|[[Església de Wies]].]]
{|
| colspan="3" | Els 25 ''districtes urbans'' o ''ciutats sense districte'' de Baviera:
Linha 232 ⟶ 218:
| width="33%" valign="top" |
<ol start=10>
</ol>
| width="33%" valign="top" |
<ol start=18>
</ol>
|}
Linha 353 ⟶ 339:
|}
== Articles relacionats==
▲* [[Oktoberfest]]
== Referències ==
<references/>
{{Estats d'Alemanya}}▼
{{commonscat|Bavaria}}▼
▲{{commonscat|Bavaria}}
▲{{Estats d'Alemanya}}
{{coord|display=title|49|0|0|N|11|30|0|E|type:adm1st_region:DE_source:ruwiki}}
{{Autoritat}}
| |||