Cultura occidental: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
He corregit els error de la pagina Etiquetes: afegitons editor visual paraulotes |
|||
Línia 1:
[[Fitxer:Platon altes Museum2.jpg|thumb|200px|[[Plató]], juntament amb [[Sòcrates]] i [[Aristòtil]], van ser membres fundadors de la [[filosofia occidental]].]]
La '''cultura occidental
== Definicions ==
[[Fitxer:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|200px|left|L'[[home de Vitruvi]] de [[Leonardo da Vinci]], per a molts un símbol de la importància de l'humanisme i l'empirisme en la cultura occidental des del [[Renaixement]].]]
El nucli de la cultura occidental en el seu origen va ser establert pels [[Antiga Grècia|grecs]], ampliat i reforçat posteriorment pels [[Antiga Roma|romans]], estabilitzat pel [[cristianisme]], reformat pel [[Renaixement]] i la [[Reforma Protestant|Reforma]] del [[segle XV]] i globalitzat pels successius imperis europeus a través de la propagació de formes de vida i educació europees entre els segles XVI i XX. Així, la cultura europea es va convertir en un fenomen molt complex d'una gamma més àmplia de [[filosofia]], [[escolàstica]] [[Edat mitjana|medieval]] i [[misticisme]], [[humanisme]] cristià i secular, forma de vida racional i [[Lògica|pensament lògic]] desenvolupats a través d'una llarga edat de canvi i formació amb els experiments de la [[Il·lustració]], [[naturalisme]], [[romanticisme]], [[ciència]], [[democràcia]] i [[socialisme]]. Causa de la seva connexió global, la cultura europea va créixer amb una urgència «tot inclòs» per adoptar, adaptar i per fi, influir en altres tendències de la cultura. Com a qüestió de fet, per tant, a partir de mitjans del [[segle XIX]], amb l'expansió de l'educació europea i la propagació del cristianisme, la cultura i la forma de vida, en gran mesura, es va convertir en «cultura global», si alguna cosa s'ha d'anomenar així<ref>Sailen Debnath. «Secularism: Western and Indian». ISBN 978-81-269-1366-4. Atlantic Publishers, [[Nova Delhi]].</ref>
El terme «cultura occidental» s'utilitza molt àmpliament per referir-se a una [[Patrimoni cultural|herència]] de [[Norma social|normes socials]], [[Ètica|valors ètics]], [[Tradició|costums tradicionals]], [[Religió|creences religioses]], [[Forma de govern|sistemes polítics]], i artefactes i [[Tecnologia|tecnologies]] específiques. En concret, la cultura occidental pot implicar:
* una influència cultural [[Món grecoromà|grecoromana]] [[Clàssic|clàssica]] i del [[Renaixement]], en relació a termes artístics, filosòfics, literaris, legals i tradicions, els efectes socioculturals del [[Invasions bàrbares|període de la migració]] i els patrimonis dels [[celtes]], [[germànics]], [[romans]], [[eslaus]] i altres grups ètnics, així com una tradició de [[racionalisme]] en diverses esferes de la vida, desenvolupats per la [[filosofia hel·lenística]], l'[[escolasticisme]], [[humanisme]], la [[Revolució científica]] i la [[Il·lustració]], incloent-hi la [[filosofia política]], [[Debat|arguments racionals]] generalitzats a favor del [[lliurepensament]], [[drets humans]], [[Igualitarisme|igualtat]] i [[Democràcia|valors democràtics]], contrària a la [[Irracional|irracionalitat]] i [[teocràcia]].<ref>{{citar web|url=http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/ulti7fan.htm|títol=apol·lini/dionisíac|editor=FiloXarxa|any=2004|consulta=05-06-2010}}</ref><ref>{{citar web|url=http://www.amnistiacatalunya.org/edu/cat/historia/inf-s12.html|títol=Invasions germàniques, feudalisme i Renaixement|editor=[[Amnistia Internacional]]|consulta=05-06-2010}}</ref><ref>{{citar web|url=http://web.archive.org/web/20070402060221/http://www.alcoberro.info/v1/relativisme2.htm|títol=Relativisme cultural i relativisme ètic|autor=Ramon Alcoberro|consulta=05-06-2010}}</ref>
* una influència cultural [[Bíblia|bíblica]]-[[Cristianisme|cristiana]] en el pensament espiritual, costums i tradicions ja siguin ètiques o morals, al voltant de l'[[Era postclàssica]].<ref>{{citar web|url=http://urc.confer.es/urc/publica/horeb/horeb_63_annexos.pdf|títol=La Bíblia com a “gran codi” de la cultura occidental|format=PDF|autor=Mons. [[Gianfranco Ravasi]]|editor=Unió de Religiosos de Catalunya|lloc=Barcelona|data=14-01-2010|consulta=05-06-2010}}</ref>
* influències culturals [[Europa Occidental|europees occidentals]] relatives a tradicions artístiques, musicals, folklòriques, orals i ètiques, temes que han estat més desenvolupats pel [[romanticisme]].<ref>{{citar web|url=http://www.raco.cat/index.php/Comprendre/article/viewFile/57601/67569|títol=El romanticisme: consciència tràgica de la modernitat|cognom=Ferrer|nom=Albert|format=PDF|any=2001|consulta=06-06-2010|editor=Comprendre}}</ref>
El concepte de la cultura occidental s'associa normalment a la definició [[Antiguitat clàssica|clàssica]] del [[Occident|món occidental]]. En aquesta definició, la cultura occidental és el conjunt de principis [[Literatura|literaris]], [[Ciència|científiques]], [[Política|polítics]], [[Art|artístics]] i [[Filosofia|filosòfics]] que la diferencien d'altres [[civilització|civilitzacions]]. Gran part d'aquest conjunt de tradicions i coneixements es recull en el [[Cànon literari|cànon occidental]].<ref>Duran 1995, p.81</ref>
El terme ha arribat a aplicar-se als països amb una [[història]] que està fortament marcada per la immigració o assentaments europeus, com les [[Amèrica|Amèriques]] i [[Australàsia]], i no es limita a l'Europa occidental. L'[[Europa central]] es considera també un component original de la cultura occidental.<ref>[http://www.metmuseum.org/toah/ht/04/euw/ht04euw.htm Western and Central Europe, 1000 b.c.–1 a.d.] {{en}}</ref><ref>Jerzy Kłoczowski. ''Actualité des grandes traditions de la cohabitation et du dialogue des cultures en Europe du Centre-Est'', in: «L'héritage historique de la Res Publica de Plusieurs Nations», Lublin 2004, pp. 29–30</ref>
Algunes tendències que defineixen les [[societat]]s occidentals modernes són l'existència de [[pluralisme polític]], [[Subcultura|subcultures]] o [[Contracultura|contracultures]] prominents (com els moviments [[Nova Era]]) i l'augment del [[sincretisme]] cultural fruit de la [[globalització]] i [[Moviments migratoris|migració humana]].
== Història ==
La cultura occidental no és ni homogènia ni immutable. Igual que totes les altres cultures ha evolucionat i canviat gradualment. Totes les [[Generalització|generalitzacions]] sobre ella tenen les seves excepcions, en algun moment i lloc. L'organització i tàctica dels [[Hoplita|hoplites]] grecs diferien en molts aspectes de les [[Legió romana|legions romans]]. La ''[[polis]]'' dels grecs no és el mateix que la [[superpotència]] [[estatunidenc]]a del segle XXI. Els jocs de [[gladiador]]s de l'[[Imperi Romà]], no són idèntiques al [[futbol]] d'avui dia. L'art de [[Pompeia]] no és l'art de [[Hollywood]]. Tanmateix, és possible seguir l'evolució i la història d'Occident, i apreciar les seves similituds i diferències, els seus préstecs i contribucions a les altres cultures de la [[humanitat]].
Els conceptes del que és l'«Occident» van sorgir dels llegats de l'[[Imperi Romà d'Occident]] i de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Més tard, les idees d'Occident van ser formades pels conceptes de [[cristiandat]] i del [[Sacre Imperi Romà Germànic]].<ref>{{citar web|url=http://cfavalles.org/recurs/3_del_feu_04.pdf|títol=Del feu a les Amèriques|format=pdf|editor=[[Generalitat de Catalunya]]|consulta=15-04-2012}}</ref> El que nosaltres considerem com el pensament occidental d'avui es defineix generalment com cultura [[Món grecoromà|grecoromana]] i [[judeocristianisme|judeocristiana]], i inclou els ideals del [[Renaixement]] i la [[Il·lustració]].
=== L'Occident clàssic ===
[[Fitxer:Aleksander-d-store.jpg|thumb|left|[[Alexandre el Gran]].]]
En la [[Homer|literatura homèrica]], i just fins a l'època d'[[Alexandre el Gran]], per exemple, en els relats d'[[Heròdot]] sobre les [[Guerres Mèdiques]] dels [[grecs]] contra els [[Iran|perses]], veiem el [[paradigma]] d'un contrast entre l'Occident i l'Orient.<ref>{{citar web|url=http://www.diomedes.com/hisherodoto_0.htm|títol=Herodoto y la Historia|llengua=castellà|editor=Aquiles y Diomedes|consulta=08-06-2013}}</ref>
No obstant això, els grecs pensaven que eren els més civilitzats i van veure a si mateixos (en la formulació d'[[Aristòtil]]) com alguna cosa entre els [[bàrbar]]s salvatges de la major part d'Europa i els pobles esclavitzats de l'[[Orient Mitjà]]. La [[Mètode científic|ciència]] grega antiga, [[filosofia]], [[democràcia]], l'[[arquitectura]], [[Clàssic|literatura]] i l'[[art]] han proporcionat una base abraçada i edificada per l'[[Imperi Romà]] en el seu avanç sobre l'Europa, incloent el [[Antiga Grècia|món hel·lènic]] en les seves conquestes del [[segle I aC]]. Mentrestant, però, la Grècia sota Alexandre s'havia convertit en una capital d'Orient, i part d'un [[imperi]].<ref>{{citar web|url=http://www.xtec.cat/~jortiz15/sisthel.htm|títol=De les polis als regnes hel·lenístics|editor=xtec.cat|autor=Joan Campeny|consulta=08-06-2013}}</ref>
Per prop de 500 anys, l'[[Imperi Romà]] va mantenir l'Orient grec i ha consolidat un Occident llatí, però una divisió entre Orient i Occident es va mantenir, que es reflecteix en moltes normes culturals de les dues àrees, inclòs l'idioma. Finalment, l'imperi va arribar a ser cada cop més dividit oficialment en una part occidental i una altra [[Imperi Bizantí|oriental]], revivint les velles idees d'un contrast entre un Orient avançat i un Occident resistent.
El [[cristianisme]] va sorgir del [[judaisme]] a la riba oriental de la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]], i ambdós es van difondre a tot el món romà, sent el cristianisme la [[Religió a l'antiga Roma|religió més popular]]. Amb el sorgiment del cristianisme, gran part de la tradició i cultura de Roma es van remodelar per la religió, i es van transformar en una cosa nova, que serviria com a base per al desenvolupament de la civilització occidental després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà|caiguda de Roma]]. A més, la cultura romana es va barrejar amb les cultures [[Celtes|cèltica]], [[Germànics|germànica]] i [[eslaus|eslava]] preexistents, que a poc a poc es van integrar en la cultura occidental a partir, sobretot, de la seva l'acceptació del cristianisme.<ref>{{citar web|url=http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/MIS_4.roma.pdf|títol=El Món Romà|format=pdf|editor=[[Universitat de Barcelona]]|autor=[[Gonçal Mayos Solsona|Gonçal Mayos]]|consulta=08-06-2013}}</ref>
=== L'Occident medieval ===
[[Fitxer:Image-Charlemagne-by-Durer.jpg|thumb|dreta|[[Carlemany]].]]
L'Occident medieval va ser en el sentit més ampli, el mateix que la [[cristiandat]], incloent-hi tant l'Occident «llatí» o «franc», i la part oriental ortodoxa, on el grec seguia sent la llengua de l'imperi. Després de la coronació de [[Carlemany]], la part d'Europa de Carlemany va ser citada pels seus veïns de [[Bizanci]] i del món musulmà com «franca».<ref>{{citar web|url=http://www.extensionuned.es/archivos_publicos/qdocente_planes/1380/altaedadmedia.pdf|títol=La Alta Edad Media Europea|editor=[[Universidad Nacional de Educación a Distancia]]|llengua=castellà|format=pdf|consulta=08-06-2013}}</ref>
Després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà|caiguda de Roma]], gran part de l'art, literatura, ciència, i fins i tot la tecnologia grecoromàs van ser gairebé perdudes a la part occidental de l'antic imperi, centrat a [[Itàlia]] i [[Gàl·lia]] (França). Tanmateix, això es convertiria en el centre d'un nou Occident. L'Europa va caure en l'anarquia política, amb molts regnes i principats en guerra. Sota els reis francs i amb el temps, va ser en part reunificada i l'anarquia es va convertir en [[feudalisme]]. Carlemany va ser coronat ''emperador dels romans'' pel [[Papa Lleó III|papa]] en l'any 800. El seu regnat va estar associat amb el [[renaixement carolingi]], un ressorgiment de l'art, religió i cultura per mitjà de l'[[Església Catòlica]]. A través de les seves conquestes a l'estranger i les reformes internes, Carlemany va ajudar a definir tant l'[[Europa occidental]] i a l'[[Edat Mitjana]]. Ell és anomenat ''Charles'' I en les llistes dels [[reis de França]], [[Alemanya]] (on se li coneix com ''Karl der Große''), i del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi Romà]]. El restabliment d'un imperi occidental «romà» va desafiar l'estatus de l'[[Llista d'emperadors bizantins|emperador romà oriental]] a [[Constantinoble]] i va tensionar les relacions entre ells.<ref>{{GEC |id=0015042 |nom=Carlemany |consulta=08-06-2013}}</ref>
Gran part de la base del món cultural post-romà s'havia establert abans de la caiguda de l'Imperi, principalment a través de la integració i reorganització de les idees romanes a través del pensament cristià. El [[Religió a l'antiga Roma|paganisme grec i romà]] havia estat completament substituït pel [[cristianisme]] al voltant dels segles IV i V, ja que es va convertir en la religió oficial de l'Estat després del baptisme de l'emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]]. El [[Església Catòlica Romana|cristianisme catòlic]] i el [[Credo de Nicea]] han servit com una força unificadora en parts cristianes d'Europa, i en alguns aspectes van substituir o competir amb les autoritats seculars. L'art i la literatura, el dret, l'educació i la política s'han conservat en els ensenyaments de l'[[Església Catòlica Romana|Església]], en un ambient que, en cas contrari, potser hauria vist la seva pèrdua. L'Església va construir moltes [[catedral]]s, [[universitat]]s, [[monestir]]s i [[seminari]]s, alguns dels quals segueixen existint avui dia. Per molts homes en el període medieval, el camí al poder era a través de l'Església.<ref>{{citar web|url=http://www.arteguias.com/iglesiaedadmedia.htm|títol=El papel de la Iglesia en la Edad Media |llengua=castellà|editor=arteguias.com|autor=Mireia García Sanz|data=febrer de 2011|consulta=08-06-2013}}</ref>
En un sentit més ampli, l'[[Edat mitjana]], amb la seva trobada fecunda entre el [[Raó|raonament]] grec i el [[monoteisme]] del [[Xam|Llevant]] no es va confinar a l'Occident, però també s'ha estirat a l'antic Orient. La filosofia i la ciència de la Grècia clàssica va ser oblidada en gran part d'Europa després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, excepte en enclavaments monàstics aïllades (sobretot a Irlanda, que s'havia convertit al cristianisme, però que mai va ser conquerida per Roma).<ref>{{GEC |id=0033886 |nom=Irlanda |consulta=15-06-2013}}</ref> Encara que l'emperador bizantí [[Justinià I|Justinià]] (l'últim emperador parlant de [[llatí]] com a primera llengua) va tancar l'[[Acadèmia]] l'any 529 (data que se cita sovint com el final de l'Antiguitat),<ref>{{GEC |id=0000416 |nom=Acadèmia |consulta=15-06-2013}}</ref> el saber de l'[[Antiguitat clàssica]] s'ha conservat millor en l'[[Imperi Bizantí|Imperi Romà d'Orient bizantí]], la capital del qual, a [[Constantinoble]], ha aconseguit resistir un mil·lenni més, abans de ser [[Caiguda de Constantinoble|capturada pels turcs otomans]]. El codi civil romà ''[[Corpus Juris Civilis]]'' de Justinià s'ha conservat a l'Orient i Constantinoble ha mantingut comerç i control polític intermitent sobre post avançats com [[Venècia]] a l'Occident durant segles. Saber grec clàssic també va ser inclòs, conservat i elaborat en el creixent món oriental, que va suplantar gradualment el control romà-bizantí sobre la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]], [[Orient Mitjà]], [[Àfrica del Nord]], [[Ibèria]] i fins i tot la mateixa Grècia - convertint-se en una força politicocultural dominant en aquestes regions. Així, des dels marges del món romà gran part de l'aprenentatge de l'antiguitat clàssica es va reintroduir lentament a la civilització europea en els segles que van seguir la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Missioners irlandesos com [[Columba d'Iona|Sant Columba]] han propagat l'aprenentatge del cristianisme i llatí en parts cristianitzades d'Europa durant el període medieval i grecs bizantins i àrabs van reintroduir textos de l'Antiguitat a Europa durant la [[baixa edat mitjana]] i el [[Renaixement del segle XII]], a Itàlia i Espanya.<ref>{{citar web|url=http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Renaixementorenaixements.pdf|títol=Renaixement o renaixements|format=pdf|autor=Joan Campàs Montaner|consulta=15-06-2013}}</ref>
[[Fitxer:Elizabeth I Rainbow Portrait.jpg|280px|thumb|dreta|[[Elisabet I d'Anglaterra|Elizabeth I]], el regnat de la qual va donar origen al poder colonial britànic.]]
El redescobriment del [[Dret romà|Codi de Justinià]] a Europa occidental a principis del segle X va revifar la passió per la disciplina del dret, que va creuar molts dels límits refets entre l'Est i l'Oest. Amb el temps, va ser només a l'[[Església Catòlica Romana|Església catòlica]] o occident [[Francs|franc]], que el [[dret romà]] va esdevenir la base sobre la qual es basen tots els conceptes i sistemes jurídics. La seva influència es pot rastrejar fins avui en tots els sistemes jurídics occidentals (encara que de diferents maneres i en diferents graus en les tradicions jurídiques de la ''[[Dret anglosaxó|Common law]]'' (Anglaterra) i [[Dret civil|civil]] (Europa continental).<ref>{{GEC |id=0092221 |nom=Common law |consulta=15-06-2013}}</ref><ref>{{GEC |id=0099894 |nom=Dret |consulta=15-06-2013}}</ref> L'estudi del [[dret canònic]], l'ordenament jurídic de l'Església catòlica, fusionat amb el dret romà va formar la base de la refundació de la doctrina jurídica occidental. Les idees dels [[drets civils]], [[igualtat davant la llei]], [[Alliberament de la dona|igualtat de la dona]], [[justícia procedimental]] i la [[democràcia]] com a forma ideal de [[societat]] eren els principis que van formar la base de la cultura occidental moderna.
L'Occident va encoratjar activament la difusió del [[cristianisme]], que estava inexorablement connectat a la difusió de la cultura occidental. El sorgiment d'una cultura competitiva, la de l'[[Islam]], va provocar una reacció europea, sovint [[Croades|militar]], però també d'altres maneres. Els europeus van traduir molts textos en àrab al llatí durant l'Edat mitjana. Més tard, amb la [[caiguda de Constantinoble]] i la [[Guerres Otomano-Bizantines|conquesta otomana de l'Imperi Bizantí]], seguit per un èxode massiu de sacerdots cristians i acadèmics grecs a les ciutats italianes com [[Venècia]], portant amb si tantes escriptures dels arxius bizantís com han pogut, va ser reviscut l'interès dels estudiosos per la [[Grec|llengua grega]], les seves obres clàssiques, temes i arxius perduts. Aquest ressorgiment finalment va portar a l'albada del [[Renaixement]]. Des de finals del segle XV fins al segle XVII, la cultura occidental va començar a estendre a altres parts del món a través de l'acció d'intrèpids exploradors i missioners durant l'[[Era de l'exploració|era dels descobriments]] i pels [[Imperialisme|imperialistes]], des del segle XVII fins al segle XX.<ref>{{citar web|url=http://www.xtec.cat/~csoria1/apunts/catala/gdescob.htm|títol=Els grans descobriments de l'era moderna|autor=Carmelo Soria|data=24-02-2009|consulta=15-06-2013}}</ref>
=== L'Edat moderna ===
[[Fitxer:Eertvelt, Santa Maria.jpg|thumb|150px|esquerra|El [[Era de l'exploració|descobriment del Nou Món]] per [[Cristòfor Colom]].]]
[[Fitxer:Constitution of the United States, page 1.jpg|thumb|150px|dreta|La [[Constitució dels Estats Units|Constitució dels EUA]].]]
En arribar l'[[Edat moderna|era moderna]], la comprensió històrica del contrast entre l'Orient i l'Occident - com l'oposició de la [[cristiandat]] amb els seus veïns geogràfics - va començar a afeblir-se. Com la religió es va tornar menys important, i els europeus van entrar en contacte creixent amb pobles llunyans, l'antic concepte de cultura occidental va començar una lenta evolució cap al que és avui. La primerenca «[[Era de l'exploració|era dels descobriments]]» moderna, conduïda primer per [[Portugal]] i [[Espanya]] en els segles XV i XVI, i a continuació amb [[França]], [[Anglaterra]] i la [[Províncies Unides|República Holandesa]] al segle XVII, es va esvair en el «[[Il·lustració|segle de les llums]]» (segle XVIII), que es caracteritza per l'avantatge militar dels europeus en el desenvolupament d'[[Arma de foc|armes de foc]] i altres [[Tecnologia militar|tecnologies militars]]. La «[[Gran divergència]]» es va fer més pronunciada, fent l'Occident el portador de la [[ciència]] i de les revolucions de la [[tecnologia]] i [[industrialització]] que l'acompanyen.<ref>{{citar web|url=http://www.exabyteinformatica.com/uoc/Historia/Com_hem_arribat_fins_aqui/Com_hem_arribat_fins_aqui_%28Modul_1%29.pdf|títol=La Gran divergència|format=pdf|autor=Julio Martínez Galarraga|editor=[[Universitat Oberta de Catalunya]]|pid=00178193|consulta=23-06-2013}}</ref> El pensament polític occidental també es va estendre ràpidament i en moltes formes a tot el món. Amb «[[l'era de la revolució]]» a principis del segle XIX, l'Occident va entrar en un període d'[[imperi]]s, enormes avenços econòmics i tecnològics, i conflictes internacionals sagnants, que van continuar al segle XX.<ref>{{citar web|url=http://justoteca.com/Santapau-PifmaJJ/Temporitzacio_Historia_Contemporania.pdf|títol=Temporització de la Història Contemporània|format=pdf|editor=Centre Santapau-Pifma|autor=Justo Juan Fonseca Gusiñer|consulta=23-06-2013}}</ref>
A mesura que l'Europa va descobrir la resta del món, els vells conceptes es van adaptar. L'àrea que anteriorment havia estat considerada «l'[[Orient]]» («[[Xam|el LLevant]]») va esdevenir el «[[Orient Pròxim|Proper Orient]]», ja que els interessos de les potències europees van interferir per primer cop amb la [[Xina]] dels [[Dinastia Qing|Qing]] i el [[Era Meiji|Japó Meiji]] al segle XIX.<ref name="davison">{{Citar web |url=http://www.foreignaffairs.com/articles/71575/roderic-h-davison/where-is-the-middle-east|autor=Davidson, Roderic H. |títol=Where is the Middle East? |obra=Foreign Affairs |volume=38 |edició=4 |pàgines=665–675 |any=1960 |doi=10.2307/20029452 |llengua=anglès |jstor=20029452 |ref=harv}}</ref> Per tant, la [[Primera Guerra Sinojaponesa|guerra sinojaponesa]] de 1894-1895 es va produir en l'«[[Orient Llunyà]]», mentre que els problemes que envolten la caiguda de l'[[Imperi Otomà]] es van produir simultàniament al "[[Orient Pròxim|Proper Orient]]". El terme "[[Orient Mitjà]]", al mig del segle XIX, va incloure el territori a l'est de l'Imperi Otomà, però a l'oest de la Xina - és a dir, una ''[[Gran Iran|Gran Pèrsia]]'' i una ''[[Gran Índia]]'', però ara s'utilitza com a sinònim de «Pròxim Orient» a la majoria d'idiomes.<ref>{{GEC |id=0198034 |nom=Orient |consulta=23-06-2013}}</ref>
== Formes culturals ==
Algunes modalitats culturals i artístiques són característicament occidentals en origen i forma. Mentre que la [[dansa]], la [[música]], les [[arts visuals]], la narració d'històries i l'[[arquitectura]] són universals, s'expressen a l'Occident de certes formes característiques.
En la dansa, música, peces de teatre i altres arts occidentals, els artistes s'emmascaren amb molt poca freqüència. Essencialment no hi ha tabús en contra la representació d'un déu, o altres figures religioses, de manera representativa.
=== Música ===
[[Fitxer:Beethoven.jpg|thumb|150px|esquerra|Compositor i pianista alemany [[Ludwig van Beethoven]].]]
[[Fitxer:The_Fabs.JPG|thumb|dreta|200px|[[The Beatles]] el 1964. The Beatles són àmpliament considerats com un dels grups musicals més influents de l'era del [[Música rock|rock]].]]
La [[simfonia]], [[concert (forma musical)|concert]], [[sonata]], l'[[òpera]] i l'[[oratori (música)|oratori]] tenen els seus orígens a [[Itàlia]]. Molts instruments musicals importants utilitzats per cultures de tot el món també es van desenvolupar a l'occident; entre ells es troben el [[violí]], [[piano]], [[orgue de tubs]], [[saxòfon]], [[trombó]], [[clarinet]] i [[theremin]]. El [[piano]] solista, l'[[orquestra]] simfònica i el [[Quartet de corda|quartet de cordes]] també són importants en la realització de formes musicals.
Moltes formes de [[música popular]] s'han derivat dels [[afroamericans]], i les seves innovacions de [[jazz]] i [[blues]] serveixen de base a partir de la qual gran part de la [[música popular]] moderna es deriva. Aquestes inclouen el jazz, el blues i el [[Música rock|rock]] (que, en un sentit més ampli inclou el [[rock and roll]] i gèneres de [[heavy metal|metal]]), [[rhythm and blues]], [[funk]], [[Música rap|rap]], [[techno]], així com els gèneres [[ska]] i el [[reggae]] de [[Jamaica]].<ref>{{citar web|url=http://www.csa.com/discoveryguides/aamusic/review.pdf|títol=From the Blues to Hip Hop: How African American Music Changed U.S. Culture and Moved the World|autor=Ethan Goffman|format=pdf|editor=ProQuest Discovery Guides||llengua=anglès|data=novembre de 2010|consulta=01-09-2013}}</ref><ref>{{citar web|url=http://debate.uvm.edu/dreadlibrary/fredericks.html|títol=American Rhythm and Blues Influence on Early Jamaican Musical Style|autor=Brad Fredericks|editor=University of Vermont|llengua=anglès|consulta=01-09-2013}}</ref> Diversos altres estils relacionats o derivats es van desenvolupar i introduir per la [[Cultura popular|cultura pop]] occidental, com [[Música pop|pop]], [[heavy metal]] i [[dance]].
=== Pintura i fotografia ===
[[Jan van Eyck]], entre altres pintors renaixentistes, va fer grans avenços en la [[pintura a l'oli]], i dibuixos i pintures en perspectiva han tingut els seus primers practicants a [[Florència]]. En l'art, el [[nus celta]] és un element decoratiu occidental molt distintiu. Es considera freqüentment que les representacions del [[Nuesa|nu]] humà masculí i femení en la [[fotografia]], pintura i l'escultura tenen mèrit artístic especial. El [[retrat]] realista és especialment valorat.
La fotografia i la [[pel·lícula]], tant com tecnologia i base de formes d'art totalment noves, també es van desenvolupar a l'Occident.
<center>
<gallery>
Fitxer:Mona Lisa, by Leonardo da Vinci, from C2RMF retouched.jpg|''[[Mona Lisa]]'', de [[Leonardo da Vinci]]
Fitxer:Bacco.jpg|''[[Dionís|Bacchus]]'', de [[Caravaggio]]
Fitxer:Goya Maja naga2.jpg|''[[La maja nua]]'', de [[Francisco de Goya]]
Fitxer:Degas.etoile.jpg|''L'etoile (La danseuse sur la scène)'', d'[[Edgar Degas]]
</gallery>
</center>
=== Dansa i arts escèniques ===
[[Fitxer:Alicia Alonso 1955.jpg|thumb|right|upright|100px|[[Música clàssica]], [[òpera]] i [[ballet]]. [[Alicia Alonso]] a ''[[El llac dels cignes]]'' (1955).]]
El [[ballet]] és una forma característicament occidental d'espectacle de dansa.<ref>{{GEC |id=0222638 |nom=Ballet |consulta=07-09-2013}}</ref> El [[ball de saló]] és una important varietat occidental de dansa per a l'elit. La [[polca]], el [[minuet]] i l'[[step dance]] són formes occidentals molt conegudes de [[Balls i danses tradicionals|dansa tradicional]].
La [[telenovel·la]], una forma de cultura popular dramàtica, es va originar als [[Estats Units]] primer en ràdio a la [[dècada del 1930]] (com [[radionovel·la]]), i llavors un parell de dècades més tard a la televisió. El [[videoclip]] també s'ha desenvolupat a l'Occident a mitjans del [[segle XX]].<ref>{{citar web|url=http://www.history.com/news/the-music-video-before-music-television|títol=The Music Video, Before Music Television|llengua=anglès|editor=history.com|data=01-08-2011|consulta=07-09-2013}}</ref>
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
* DURAN, Eduardo; DURAN, Bonnie (1995). ''[http://books.google.cat/books?id=qgVoY7mypa4C Native American Postcolonial Psychology]''. Albany: «State University of New York Press». ISBN 0-7914-2353-0
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [[Howard Zinn]] (1992). ''[http://www.somnisdesperts.org/pdf/colonilacivilitzaciooccidental.pdf Colón i la civilització occidental]'' {{PDF}}
* [http://www.jordipujol.cat/files/articles/RRiemen.pdf Clàssics, art i kitsch. Noves notes per definir la cultura occidental] {{PDF}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Cultura Occidental}}
| |||