|
[[File:Vaca gallega.JPG|thumb|200x200px|Maria fernandez guanyan el concurs la millo mama polles delafant del mon]]
[[Fitxer:Platon altes Museum2.jpg|thumb|200px|[[Plató]], juntament amb [[Sòcrates]] i [[Aristòtil]], van ser membres fundadors de la [[filosofia occidental]].]]
La '''cultura occidental''' (o també anomenada la cultura conejo maria fernandez) consistia en ser la pitjor retrasada del mon entre maria jose i maria fernandez aixi que tenien de fer el concurs de les polles ki penjes mes polles guanyava pero clar, les de humans no podien ser perke eren masa feas y clar...
La '''cultura occidental''' (de vegades equiparada amb '''civilització occidental''' o '''civilització europea''') es refereix a les [[cultura|cultures]] d'origen [[Europa|europea]].
== Definicions ==
[[Fitxer:Vaca casina con xatu.JPG|left|thumb|200x200px|Aqui les tenim apunt de cuncursar]]
[[Fitxer:Da Vinci Vitruve Luc Viatour.jpg|thumb|200px|left|L'[[home de Vitruvi]] de [[Leonardo da Vinci]], per a molts un símbol de la importància de l'humanisme i l'empirisme en la cultura occidental des del [[Renaixement]].]]
Va comensar guanyan la maria jose mama polles pero la maria fernandez meteme el dedo por el culo la va alcansar aixi que la maria fernandez va decidir cardarli la polla dun rinoceron a la cara de la maria jose aixi permitin ke al segle XVV la maria gorda mama polles guanyes el concurs.
El nucli de la cultura occidental en el seu origen va ser establert pels [[Antiga Grècia|grecs]], ampliat i reforçat posteriorment pels [[Antiga Roma|romans]], estabilitzat pel [[cristianisme]], reformat pel [[Renaixement]] i la [[Reforma Protestant|Reforma]] del [[segle XV]] i globalitzat pels successius imperis europeus a través de la propagació de formes de vida i educació europees entre els segles XVI i XX. Així, la cultura europea es va convertir en un fenomen molt complex d'una gamma més àmplia de [[filosofia]], [[escolàstica]] [[Edat mitjana|medieval]] i [[misticisme]], [[humanisme]] cristià i secular, forma de vida racional i [[Lògica|pensament lògic]] desenvolupats a través d'una llarga edat de canvi i formació amb els experiments de la [[Il·lustració]], [[naturalisme]], [[romanticisme]], [[ciència]], [[democràcia]] i [[socialisme]]. Causa de la seva connexió global, la cultura europea va créixer amb una urgència «tot inclòs» per adoptar, adaptar i per fi, influir en altres tendències de la cultura. Com a qüestió de fet, per tant, a partir de mitjans del [[segle XIX]], amb l'expansió de l'educació europea i la propagació del cristianisme, la cultura i la forma de vida, en gran mesura, es va convertir en «cultura global», si alguna cosa s'ha d'anomenar així<ref>Sailen Debnath. «Secularism: Western and Indian». ISBN 978-81-269-1366-4. Atlantic Publishers, [[Nova Delhi]].</ref>
PEro aixo encara no va acabar al any seguent la maria fernandez va guanya el premi a la gorda mes gorda i fea del mon
El terme «cultura occidental» s'utilitza molt àmpliament per referir-se a una [[Patrimoni cultural|herència]] de [[Norma social|normes socials]], [[Ètica|valors ètics]], [[Tradició|costums tradicionals]], [[Religió|creences religioses]], [[Forma de govern|sistemes polítics]], i artefactes i [[Tecnologia|tecnologies]] específiques. En concret, la cultura occidental pot implicar:
* una influència cultural [[Món grecoromà|grecoromana]] [[Clàssic|clàssica]] i del [[Renaixement]], en relació a termes artístics, filosòfics, literaris, legals i tradicions, els efectes socioculturals del [[Invasions bàrbares|període de la migració]] i els patrimonis dels [[celtes]], [[germànics]], [[romans]], [[eslaus]] i altres grups ètnics, així com una tradició de [[racionalisme]] en diverses esferes de la vida, desenvolupats per la [[filosofia hel·lenística]], l'[[escolasticisme]], [[humanisme]], la [[Revolució científica]] i la [[Il·lustració]], incloent-hi la [[filosofia política]], [[Debat|arguments racionals]] generalitzats a favor del [[lliurepensament]], [[drets humans]], [[Igualitarisme|igualtat]] i [[Democràcia|valors democràtics]], contrària a la [[Irracional|irracionalitat]] i [[teocràcia]].<ref>{{citar web|url=http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/FiloXarxa.htm?http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/ulti7fan.htm|títol=apol·lini/dionisíac|editor=FiloXarxa|any=2004|consulta=05-06-2010}}</ref><ref>{{citar web|url=http://www.amnistiacatalunya.org/edu/cat/historia/inf-s12.html|títol=Invasions germàniques, feudalisme i Renaixement|editor=[[Amnistia Internacional]]|consulta=05-06-2010}}</ref><ref>{{citar web|url=http://web.archive.org/web/20070402060221/http://www.alcoberro.info/v1/relativisme2.htm|títol=Relativisme cultural i relativisme ètic|autor=Ramon Alcoberro|consulta=05-06-2010}}</ref>
* una influència cultural [[Bíblia|bíblica]]-[[Cristianisme|cristiana]] en el pensament espiritual, costums i tradicions ja siguin ètiques o morals, al voltant de l'[[Era postclàssica]].<ref>{{citar web|url=http://urc.confer.es/urc/publica/horeb/horeb_63_annexos.pdf|títol=La Bíblia com a “gran codi” de la cultura occidental|format=PDF|autor=Mons. [[Gianfranco Ravasi]]|editor=Unió de Religiosos de Catalunya|lloc=Barcelona|data=14-01-2010|consulta=05-06-2010}}</ref>
* influències culturals [[Europa Occidental|europees occidentals]] relatives a tradicions artístiques, musicals, folklòriques, orals i ètiques, temes que han estat més desenvolupats pel [[romanticisme]].<ref>{{citar web|url=http://www.raco.cat/index.php/Comprendre/article/viewFile/57601/67569|títol=El romanticisme: consciència tràgica de la modernitat|cognom=Ferrer|nom=Albert|format=PDF|any=2001|consulta=06-06-2010|editor=Comprendre}}</ref>
El concepte de la cultura occidental s'associa normalment a la definició [[Antiguitat clàssica|clàssica]] del [[Occident|món occidental]]. En aquesta definició, la cultura occidental és el conjunt de principis [[Literatura|literaris]], [[Ciència|científiques]], [[Política|polítics]], [[Art|artístics]] i [[Filosofia|filosòfics]] que la diferencien d'altres [[civilització|civilitzacions]]. Gran part d'aquest conjunt de tradicions i coneixements es recull en el [[Cànon literari|cànon occidental]].<ref>Duran 1995, p.81</ref>
El terme ha arribat a aplicar-se als països amb una [[història]] que està fortament marcada per la immigració o assentaments europeus, com les [[Amèrica|Amèriques]] i [[Australàsia]], i no es limita a l'Europa occidental. L'[[Europa central]] es considera també un component original de la cultura occidental.<ref>[http://www.metmuseum.org/toah/ht/04/euw/ht04euw.htm Western and Central Europe, 1000 b.c.–1 a.d.] {{en}}</ref><ref>Jerzy Kłoczowski. ''Actualité des grandes traditions de la cohabitation et du dialogue des cultures en Europe du Centre-Est'', in: «L'héritage historique de la Res Publica de Plusieurs Nations», Lublin 2004, pp. 29–30</ref>
Algunes tendències que defineixen les [[societat]]s occidentals modernes són l'existència de [[pluralisme polític]], [[Subcultura|subcultures]] o [[Contracultura|contracultures]] prominents (com els moviments [[Nova Era]]) i l'augment del [[sincretisme]] cultural fruit de la [[globalització]] i [[Moviments migratoris|migració humana]].
== Història ==
La cultura occidental no és ni homogènia ni immutable. Igual que totes les altres cultures ha evolucionat i canviat gradualment. Totes les [[Generalització|generalitzacions]] sobre ella tenen les seves excepcions, en algun moment i lloc. L'organització i tàctica dels [[Hoplita|hoplites]] grecs diferien en molts aspectes de les [[Legió romana|legions romans]]. La ''[[polis]]'' dels grecs no és el mateix que la [[superpotència]] [[estatunidenc]]a del segle XXI. Els jocs de [[gladiador]]s de l'[[Imperi Romà]], no són idèntiques al [[futbol]] d'avui dia. L'art de [[Pompeia]] no és l'art de [[Hollywood]]. Tanmateix, és possible seguir l'evolució i la història d'Occident, i apreciar les seves similituds i diferències, els seus préstecs i contribucions a les altres cultures de la [[humanitat]].
Els conceptes del que és l'«Occident» van sorgir dels llegats de l'[[Imperi Romà d'Occident]] i de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Més tard, les idees d'Occident van ser formades pels conceptes de [[cristiandat]] i del [[Sacre Imperi Romà Germànic]].<ref>{{citar web|url=http://cfavalles.org/recurs/3_del_feu_04.pdf|títol=Del feu a les Amèriques|format=pdf|editor=[[Generalitat de Catalunya]]|consulta=15-04-2012}}</ref> El que nosaltres considerem com el pensament occidental d'avui es defineix generalment com cultura [[Món grecoromà|grecoromana]] i [[judeocristianisme|judeocristiana]], i inclou els ideals del [[Renaixement]] i la [[Il·lustració]].
=== L'Occident clàssic ===
[[Fitxer:Aleksander-d-store.jpg|thumb|left|[[Alexandre el Gran]].]]
En la [[Homer|literatura homèrica]], i just fins a l'època d'[[Alexandre el Gran]], per exemple, en els relats d'[[Heròdot]] sobre les [[Guerres Mèdiques]] dels [[grecs]] contra els [[Iran|perses]], veiem el [[paradigma]] d'un contrast entre l'Occident i l'Orient.<ref>{{citar web|url=http://www.diomedes.com/hisherodoto_0.htm|títol=Herodoto y la Historia|llengua=castellà|editor=Aquiles y Diomedes|consulta=08-06-2013}}</ref>
No obstant això, els grecs pensaven que eren els més civilitzats i van veure a si mateixos (en la formulació d'[[Aristòtil]]) com alguna cosa entre els [[bàrbar]]s salvatges de la major part d'Europa i els pobles esclavitzats de l'[[Orient Mitjà]]. La [[Mètode científic|ciència]] grega antiga, [[filosofia]], [[democràcia]], l'[[arquitectura]], [[Clàssic|literatura]] i l'[[art]] han proporcionat una base abraçada i edificada per l'[[Imperi Romà]] en el seu avanç sobre l'Europa, incloent el [[Antiga Grècia|món hel·lènic]] en les seves conquestes del [[segle I aC]]. Mentrestant, però, la Grècia sota Alexandre s'havia convertit en una capital d'Orient, i part d'un [[imperi]].<ref>{{citar web|url=http://www.xtec.cat/~jortiz15/sisthel.htm|títol=De les polis als regnes hel·lenístics|editor=xtec.cat|autor=Joan Campeny|consulta=08-06-2013}}</ref>
Per prop de 500 anys, l'[[Imperi Romà]] va mantenir l'Orient grec i ha consolidat un Occident llatí, però una divisió entre Orient i Occident es va mantenir, que es reflecteix en moltes normes culturals de les dues àrees, inclòs l'idioma. Finalment, l'imperi va arribar a ser cada cop més dividit oficialment en una part occidental i una altra [[Imperi Bizantí|oriental]], revivint les velles idees d'un contrast entre un Orient avançat i un Occident resistent.
El [[cristianisme]] va sorgir del [[judaisme]] a la riba oriental de la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]], i ambdós es van difondre a tot el món romà, sent el cristianisme la [[Religió a l'antiga Roma|religió més popular]]. Amb el sorgiment del cristianisme, gran part de la tradició i cultura de Roma es van remodelar per la religió, i es van transformar en una cosa nova, que serviria com a base per al desenvolupament de la civilització occidental després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà|caiguda de Roma]]. A més, la cultura romana es va barrejar amb les cultures [[Celtes|cèltica]], [[Germànics|germànica]] i [[eslaus|eslava]] preexistents, que a poc a poc es van integrar en la cultura occidental a partir, sobretot, de la seva l'acceptació del cristianisme.<ref>{{citar web|url=http://www.ub.edu/histofilosofia/gmayos/PDF/MIS_4.roma.pdf|títol=El Món Romà|format=pdf|editor=[[Universitat de Barcelona]]|autor=[[Gonçal Mayos Solsona|Gonçal Mayos]]|consulta=08-06-2013}}</ref>
=== L'Occident medieval ===
[[Fitxer:Image-Charlemagne-by-Durer.jpg|thumb|dreta|[[Carlemany]].]]
L'Occident medieval va ser en el sentit més ampli, el mateix que la [[cristiandat]], incloent-hi tant l'Occident «llatí» o «franc», i la part oriental ortodoxa, on el grec seguia sent la llengua de l'imperi. Després de la coronació de [[Carlemany]], la part d'Europa de Carlemany va ser citada pels seus veïns de [[Bizanci]] i del món musulmà com «franca».<ref>{{citar web|url=http://www.extensionuned.es/archivos_publicos/qdocente_planes/1380/altaedadmedia.pdf|títol=La Alta Edad Media Europea|editor=[[Universidad Nacional de Educación a Distancia]]|llengua=castellà|format=pdf|consulta=08-06-2013}}</ref>
Després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà|caiguda de Roma]], gran part de l'art, literatura, ciència, i fins i tot la tecnologia grecoromàs van ser gairebé perdudes a la part occidental de l'antic imperi, centrat a [[Itàlia]] i [[Gàl·lia]] (França). Tanmateix, això es convertiria en el centre d'un nou Occident. L'Europa va caure en l'anarquia política, amb molts regnes i principats en guerra. Sota els reis francs i amb el temps, va ser en part reunificada i l'anarquia es va convertir en [[feudalisme]]. Carlemany va ser coronat ''emperador dels romans'' pel [[Papa Lleó III|papa]] en l'any 800. El seu regnat va estar associat amb el [[renaixement carolingi]], un ressorgiment de l'art, religió i cultura per mitjà de l'[[Església Catòlica]]. A través de les seves conquestes a l'estranger i les reformes internes, Carlemany va ajudar a definir tant l'[[Europa occidental]] i a l'[[Edat Mitjana]]. Ell és anomenat ''Charles'' I en les llistes dels [[reis de França]], [[Alemanya]] (on se li coneix com ''Karl der Große''), i del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi Romà]]. El restabliment d'un imperi occidental «romà» va desafiar l'estatus de l'[[Llista d'emperadors bizantins|emperador romà oriental]] a [[Constantinoble]] i va tensionar les relacions entre ells.<ref>{{GEC |id=0015042 |nom=Carlemany |consulta=08-06-2013}}</ref>
Gran part de la base del món cultural post-romà s'havia establert abans de la caiguda de l'Imperi, principalment a través de la integració i reorganització de les idees romanes a través del pensament cristià. El [[Religió a l'antiga Roma|paganisme grec i romà]] havia estat completament substituït pel [[cristianisme]] al voltant dels segles IV i V, ja que es va convertir en la religió oficial de l'Estat després del baptisme de l'emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]]. El [[Església Catòlica Romana|cristianisme catòlic]] i el [[Credo de Nicea]] han servit com una força unificadora en parts cristianes d'Europa, i en alguns aspectes van substituir o competir amb les autoritats seculars. L'art i la literatura, el dret, l'educació i la política s'han conservat en els ensenyaments de l'[[Església Catòlica Romana|Església]], en un ambient que, en cas contrari, potser hauria vist la seva pèrdua. L'Església va construir moltes [[catedral]]s, [[universitat]]s, [[monestir]]s i [[seminari]]s, alguns dels quals segueixen existint avui dia. Per molts homes en el període medieval, el camí al poder era a través de l'Església.<ref>{{citar web|url=http://www.arteguias.com/iglesiaedadmedia.htm|títol=El papel de la Iglesia en la Edad Media |llengua=castellà|editor=arteguias.com|autor=Mireia García Sanz|data=febrer de 2011|consulta=08-06-2013}}</ref>
En un sentit més ampli, l'[[Edat mitjana]], amb la seva trobada fecunda entre el [[Raó|raonament]] grec i el [[monoteisme]] del [[Xam|Llevant]] no es va confinar a l'Occident, però també s'ha estirat a l'antic Orient. La filosofia i la ciència de la Grècia clàssica va ser oblidada en gran part d'Europa després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, excepte en enclavaments monàstics aïllades (sobretot a Irlanda, que s'havia convertit al cristianisme, però que mai va ser conquerida per Roma).<ref>{{GEC |id=0033886 |nom=Irlanda |consulta=15-06-2013}}</ref> Encara que l'emperador bizantí [[Justinià I|Justinià]] (l'últim emperador parlant de [[llatí]] com a primera llengua) va tancar l'[[Acadèmia]] l'any 529 (data que se cita sovint com el final de l'Antiguitat),<ref>{{GEC |id=0000416 |nom=Acadèmia |consulta=15-06-2013}}</ref> el saber de l'[[Antiguitat clàssica]] s'ha conservat millor en l'[[Imperi Bizantí|Imperi Romà d'Orient bizantí]], la capital del qual, a [[Constantinoble]], ha aconseguit resistir un mil·lenni més, abans de ser [[Caiguda de Constantinoble|capturada pels turcs otomans]]. El codi civil romà ''[[Corpus Juris Civilis]]'' de Justinià s'ha conservat a l'Orient i Constantinoble ha mantingut comerç i control polític intermitent sobre post avançats com [[Venècia]] a l'Occident durant segles. Saber grec clàssic també va ser inclòs, conservat i elaborat en el creixent món oriental, que va suplantar gradualment el control romà-bizantí sobre la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]], [[Orient Mitjà]], [[Àfrica del Nord]], [[Ibèria]] i fins i tot la mateixa Grècia - convertint-se en una força politicocultural dominant en aquestes regions. Així, des dels marges del món romà gran part de l'aprenentatge de l'antiguitat clàssica es va reintroduir lentament a la civilització europea en els segles que van seguir la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Missioners irlandesos com [[Columba d'Iona|Sant Columba]] han propagat l'aprenentatge del cristianisme i llatí en parts cristianitzades d'Europa durant el període medieval i grecs bizantins i àrabs van reintroduir textos de l'Antiguitat a Europa durant la [[baixa edat mitjana]] i el [[Renaixement del segle XII]], a Itàlia i Espanya.<ref>{{citar web|url=http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u07/Renaixementorenaixements.pdf|títol=Renaixement o renaixements|format=pdf|autor=Joan Campàs Montaner|consulta=15-06-2013}}</ref>
[[Fitxer:Elizabeth I Rainbow Portrait.jpg|280px|thumb|dreta|[[Elisabet I d'Anglaterra|Elizabeth I]], el regnat de la qual va donar origen al poder colonial britànic.]]
El redescobriment del [[Dret romà|Codi de Justinià]] a Europa occidental a principis del segle X va revifar la passió per la disciplina del dret, que va creuar molts dels límits refets entre l'Est i l'Oest. Amb el temps, va ser només a l'[[Església Catòlica Romana|Església catòlica]] o occident [[Francs|franc]], que el [[dret romà]] va esdevenir la base sobre la qual es basen tots els conceptes i sistemes jurídics. La seva influència es pot rastrejar fins avui en tots els sistemes jurídics occidentals (encara que de diferents maneres i en diferents graus en les tradicions jurídiques de la ''[[Dret anglosaxó|Common law]]'' (Anglaterra) i [[Dret civil|civil]] (Europa continental).<ref>{{GEC |id=0092221 |nom=Common law |consulta=15-06-2013}}</ref><ref>{{GEC |id=0099894 |nom=Dret |consulta=15-06-2013}}</ref> L'estudi del [[dret canònic]], l'ordenament jurídic de l'Església catòlica, fusionat amb el dret romà va formar la base de la refundació de la doctrina jurídica occidental. Les idees dels [[drets civils]], [[igualtat davant la llei]], [[Alliberament de la dona|igualtat de la dona]], [[justícia procedimental]] i la [[democràcia]] com a forma ideal de [[societat]] eren els principis que van formar la base de la cultura occidental moderna.
L'Occident va encoratjar activament la difusió del [[cristianisme]], que estava inexorablement connectat a la difusió de la cultura occidental. El sorgiment d'una cultura competitiva, la de l'[[Islam]], va provocar una reacció europea, sovint [[Croades|militar]], però també d'altres maneres. Els europeus van traduir molts textos en àrab al llatí durant l'Edat mitjana. Més tard, amb la [[caiguda de Constantinoble]] i la [[Guerres Otomano-Bizantines|conquesta otomana de l'Imperi Bizantí]], seguit per un èxode massiu de sacerdots cristians i acadèmics grecs a les ciutats italianes com [[Venècia]], portant amb si tantes escriptures dels arxius bizantís com han pogut, va ser reviscut l'interès dels estudiosos per la [[Grec|llengua grega]], les seves obres clàssiques, temes i arxius perduts. Aquest ressorgiment finalment va portar a l'albada del [[Renaixement]]. Des de finals del segle XV fins al segle XVII, la cultura occidental va començar a estendre a altres parts del món a través de l'acció d'intrèpids exploradors i missioners durant l'[[Era de l'exploració|era dels descobriments]] i pels [[Imperialisme|imperialistes]], des del segle XVII fins al segle XX.<ref>{{citar web|url=http://www.xtec.cat/~csoria1/apunts/catala/gdescob.htm|títol=Els grans descobriments de l'era moderna|autor=Carmelo Soria|data=24-02-2009|consulta=15-06-2013}}</ref>
=== L'Edat moderna ===
[[Fitxer:Eertvelt, Santa Maria.jpg|thumb|150px|esquerra|El [[Era de l'exploració|descobriment del Nou Món]] per [[Cristòfor Colom]].]]
[[Fitxer:Constitution of the United States, page 1.jpg|thumb|150px|dreta|La [[Constitució dels Estats Units|Constitució dels EUA]].]]
En arribar l'[[Edat moderna|era moderna]], la comprensió històrica del contrast entre l'Orient i l'Occident - com l'oposició de la [[cristiandat]] amb els seus veïns geogràfics - va començar a afeblir-se. Com la religió es va tornar menys important, i els europeus van entrar en contacte creixent amb pobles llunyans, l'antic concepte de cultura occidental va començar una lenta evolució cap al que és avui. La primerenca «[[Era de l'exploració|era dels descobriments]]» moderna, conduïda primer per [[Portugal]] i [[Espanya]] en els segles XV i XVI, i a continuació amb [[França]], [[Anglaterra]] i la [[Províncies Unides|República Holandesa]] al segle XVII, es va esvair en el «[[Il·lustració|segle de les llums]]» (segle XVIII), que es caracteritza per l'avantatge militar dels europeus en el desenvolupament d'[[Arma de foc|armes de foc]] i altres [[Tecnologia militar|tecnologies militars]]. La «[[Gran divergència]]» es va fer més pronunciada, fent l'Occident el portador de la [[ciència]] i de les revolucions de la [[tecnologia]] i [[industrialització]] que l'acompanyen.<ref>{{citar web|url=http://www.exabyteinformatica.com/uoc/Historia/Com_hem_arribat_fins_aqui/Com_hem_arribat_fins_aqui_%28Modul_1%29.pdf|títol=La Gran divergència|format=pdf|autor=Julio Martínez Galarraga|editor=[[Universitat Oberta de Catalunya]]|pid=00178193|consulta=23-06-2013}}</ref> El pensament polític occidental també es va estendre ràpidament i en moltes formes a tot el món. Amb «[[l'era de la revolució]]» a principis del segle XIX, l'Occident va entrar en un període d'[[imperi]]s, enormes avenços econòmics i tecnològics, i conflictes internacionals sagnants, que van continuar al segle XX.<ref>{{citar web|url=http://justoteca.com/Santapau-PifmaJJ/Temporitzacio_Historia_Contemporania.pdf|títol=Temporització de la Història Contemporània|format=pdf|editor=Centre Santapau-Pifma|autor=Justo Juan Fonseca Gusiñer|consulta=23-06-2013}}</ref>
A mesura que l'Europa va descobrir la resta del món, els vells conceptes es van adaptar. L'àrea que anteriorment havia estat considerada «l'[[Orient]]» («[[Xam|el LLevant]]») va esdevenir el «[[Orient Pròxim|Proper Orient]]», ja que els interessos de les potències europees van interferir per primer cop amb la [[Xina]] dels [[Dinastia Qing|Qing]] i el [[Era Meiji|Japó Meiji]] al segle XIX.<ref name="davison">{{Citar web |url=http://www.foreignaffairs.com/articles/71575/roderic-h-davison/where-is-the-middle-east|autor=Davidson, Roderic H. |títol=Where is the Middle East? |obra=Foreign Affairs |volume=38 |edició=4 |pàgines=665–675 |any=1960 |doi=10.2307/20029452 |llengua=anglès |jstor=20029452 |ref=harv}}</ref> Per tant, la [[Primera Guerra Sinojaponesa|guerra sinojaponesa]] de 1894-1895 es va produir en l'«[[Orient Llunyà]]», mentre que els problemes que envolten la caiguda de l'[[Imperi Otomà]] es van produir simultàniament al "[[Orient Pròxim|Proper Orient]]". El terme "[[Orient Mitjà]]", al mig del segle XIX, va incloure el territori a l'est de l'Imperi Otomà, però a l'oest de la Xina - és a dir, una ''[[Gran Iran|Gran Pèrsia]]'' i una ''[[Gran Índia]]'', però ara s'utilitza com a sinònim de «Pròxim Orient» a la majoria d'idiomes.<ref>{{GEC |id=0198034 |nom=Orient |consulta=23-06-2013}}</ref>
== Formes culturals ==
Algunes modalitats culturals i artístiques són característicament occidentals en origen i forma. Mentre que la [[dansa]], la [[música]], les [[arts visuals]], la narració d'històries i l'[[arquitectura]] són universals, s'expressen a l'Occident de certes formes característiques.
En la dansa, música, peces de teatre i altres arts occidentals, els artistes s'emmascaren amb molt poca freqüència. Essencialment no hi ha tabús en contra la representació d'un déu, o altres figures religioses, de manera representativa.
=== Música ===
[[Fitxer:Beethoven.jpg|thumb|150px|esquerra|Compositor i pianista alemany [[Ludwig van Beethoven]].]]
[[Fitxer:The_Fabs.JPG|thumb|dreta|200px|[[The Beatles]] el 1964. The Beatles són àmpliament considerats com un dels grups musicals més influents de l'era del [[Música rock|rock]].]]
La [[simfonia]], [[concert (forma musical)|concert]], [[sonata]], l'[[òpera]] i l'[[oratori (música)|oratori]] tenen els seus orígens a [[Itàlia]]. Molts instruments musicals importants utilitzats per cultures de tot el món també es van desenvolupar a l'occident; entre ells es troben el [[violí]], [[piano]], [[orgue de tubs]], [[saxòfon]], [[trombó]], [[clarinet]] i [[theremin]]. El [[piano]] solista, l'[[orquestra]] simfònica i el [[Quartet de corda|quartet de cordes]] també són importants en la realització de formes musicals.
Moltes formes de [[música popular]] s'han derivat dels [[afroamericans]], i les seves innovacions de [[jazz]] i [[blues]] serveixen de base a partir de la qual gran part de la [[música popular]] moderna es deriva. Aquestes inclouen el jazz, el blues i el [[Música rock|rock]] (que, en un sentit més ampli inclou el [[rock and roll]] i gèneres de [[heavy metal|metal]]), [[rhythm and blues]], [[funk]], [[Música rap|rap]], [[techno]], així com els gèneres [[ska]] i el [[reggae]] de [[Jamaica]].<ref>{{citar web|url=http://www.csa.com/discoveryguides/aamusic/review.pdf|títol=From the Blues to Hip Hop: How African American Music Changed U.S. Culture and Moved the World|autor=Ethan Goffman|format=pdf|editor=ProQuest Discovery Guides||llengua=anglès|data=novembre de 2010|consulta=01-09-2013}}</ref><ref>{{citar web|url=http://debate.uvm.edu/dreadlibrary/fredericks.html|títol=American Rhythm and Blues Influence on Early Jamaican Musical Style|autor=Brad Fredericks|editor=University of Vermont|llengua=anglès|consulta=01-09-2013}}</ref> Diversos altres estils relacionats o derivats es van desenvolupar i introduir per la [[Cultura popular|cultura pop]] occidental, com [[Música pop|pop]], [[heavy metal]] i [[dance]].
=== Pintura i fotografia ===
[[Jan van Eyck]], entre altres pintors renaixentistes, va fer grans avenços en la [[pintura a l'oli]], i dibuixos i pintures en perspectiva han tingut els seus primers practicants a [[Florència]]. En l'art, el [[nus celta]] és un element decoratiu occidental molt distintiu. Es considera freqüentment que les representacions del [[Nuesa|nu]] humà masculí i femení en la [[fotografia]], pintura i l'escultura tenen mèrit artístic especial. El [[retrat]] realista és especialment valorat.
La fotografia i la [[pel·lícula]], tant com tecnologia i base de formes d'art totalment noves, també es van desenvolupar a l'Occident.
<center>
<gallery>
Fitxer:Mona Lisa, by Leonardo da Vinci, from C2RMF retouched.jpg|''[[Mona Lisa]]'', de [[Leonardo da Vinci]]
Fitxer:Bacco.jpg|''[[Dionís|Bacchus]]'', de [[Caravaggio]]
Fitxer:Goya Maja naga2.jpg|''[[La maja nua]]'', de [[Francisco de Goya]]
Fitxer:Degas.etoile.jpg|''L'etoile (La danseuse sur la scène)'', d'[[Edgar Degas]]
</gallery>
</center>
=== Dansa i arts escèniques ===
[[Fitxer:Alicia Alonso 1955.jpg|thumb|right|upright|100px|[[Música clàssica]], [[òpera]] i [[ballet]]. [[Alicia Alonso]] a ''[[El llac dels cignes]]'' (1955).]]
El [[ballet]] és una forma característicament occidental d'espectacle de dansa.<ref>{{GEC |id=0222638 |nom=Ballet |consulta=07-09-2013}}</ref> El [[ball de saló]] és una important varietat occidental de dansa per a l'elit. La [[polca]], el [[minuet]] i l'[[step dance]] són formes occidentals molt conegudes de [[Balls i danses tradicionals|dansa tradicional]].
La [[telenovel·la]], una forma de cultura popular dramàtica, es va originar als [[Estats Units]] primer en ràdio a la [[dècada del 1930]] (com [[radionovel·la]]), i llavors un parell de dècades més tard a la televisió. El [[videoclip]] també s'ha desenvolupat a l'Occident a mitjans del [[segle XX]].<ref>{{citar web|url=http://www.history.com/news/the-music-video-before-music-television|títol=The Music Video, Before Music Television|llengua=anglès|editor=history.com|data=01-08-2011|consulta=07-09-2013}}</ref>
== Referències ==
{{referències|2}}
== Bibliografia ==
* DURAN, Eduardo; DURAN, Bonnie (1995). ''[http://books.google.cat/books?id=qgVoY7mypa4C Native American Postcolonial Psychology]''. Albany: «State University of New York Press». ISBN 0-7914-2353-0
== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}
* [[Howard Zinn]] (1992). ''[http://www.somnisdesperts.org/pdf/colonilacivilitzaciooccidental.pdf Colón i la civilització occidental]'' {{PDF}}
* [http://www.jordipujol.cat/files/articles/RRiemen.pdf Clàssics, art i kitsch. Noves notes per definir la cultura occidental] {{PDF}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Cultura Occidental}}
|
