Nom romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç amb Faustulus
m Corregit: s'haguéssin extingit > s'haguessin extingit
Línia 60:
El ''cognomen ex virtute'' era un sobrenom que havia sorgit a partir d'algun episodi de demostració d'una virtut o heroisme d'un individu. La història de Roma està plena d'exemples d'homes que van adquirir un ''cognomen'' com a resultat dels seus mèrits: [[Aule Postumi Albe Regil·lense (cònsol 496 aC)|Aulus Postumius Albus Regillensis]] es deia així perquè va comandar l'exèrcit romà a la batalla del llac ''[[Batalla del Llac Regillus|Regillus]]''; [[Coriolà|Gnaeus Marcius Coriolanus]], perquè va capturar la ciutat de ''[[Corioli]]''; [[Marc Valeri Corv|Marcus Valerius Corvus]], per haver derrotat un gegant dels [[gals]] amb l'únic ajut d'un [[corb]]; [[Tit Manli Imperiós Torquat|Titus Manlius Torquatus]], per haver derrotat també un gegant gal i va adquirir el cognom per l'objecte que va reclamar com a recompensa, el ''torque'' (en català [[torca]]) que duia al coll el vençut; [[Publi Corneli Escipió Africà Major|Publius Cornelius Scipio Africanus]], el qual va estar al càrrec de la [[Segona Guerra Púnica]] i va vèncer [[Anníbal Barca|Hannibal]], el temible cap dels africans. Curiosament els exemples més famosos d'aquesta mena de ''cognomen'' són del període republicà, segles abans que sorgís el concepte d{{'}}''agnomen''.
===''Cognomina'' d'adopció===
L'adopció era un procés formal bastant comú en la cultura romana. El principal propòsit no tenia res a veure amb proveir d'una llar a nens orfes; es tractava d'assegurar la continuïtat en una línia familiar que, de no ser així, s'haguéssinhaguessin extingit. En la primitiva Roma, la continuïtat era especialment important per als patricis, per ells el sentit d'acumular tants privilegis era transmetre'ls als seus fills. Amb l'[[regne romà#Fi del regne i instauració de la república|expulsió dels reis]], el nombre de famílies patrícies es va mantenir en unes poques mentre que el nombre de famílies plebees va augmentar i això va fer que s'esforcessin en conservar el seu estatus. Un home que no tingués fills mascles que heretessin les seves propietats i que portessin el seu nom, probablement adoptaria un dels fills menors d'una altra família.<ref name="Harperdeu">Harry Thurston Peck (ed.): "Harper's Dictionary of Classical Literature and Antiquities", 2na edició, 1897, article: "Adoption"</ref><ref>Nicholas G. L. Hammond, H. H. Scullard: "Oxford Classical Dictionary", 2na edició, 1970, article: "Adoption"</ref>
 
Els qui eren adoptats generalment prenien el ''praenomen'' i el ''nomen'' del pare adoptiu, sense cap ''cognomen'' heretat, però de vegades l'adopció no suposava un complet abandonament del nom de naixement. El ''nomen'' original (i ocasionalment el ''cognomen'') derivaven en un nou ''agnomen'', que es formava afegint un sufix [-anus] o [-inus] a l'arrel. Així, si un fill de ''Lucius Aemilius Paullus'' era adoptat per ''Publius Cornelius Scipio'', passava a dir-se ''Publius Cornelius Scipio Aemilianus''. En el seu testament, el dictador [[Juli Cèsar|Gaius Julius Caesar]] va adoptar el seu nebot, ''Gaius Octavius'', el qual va passar a dir-se ''[[August|Gaius Julius Caesar Octavianus]]''.<ref name="Harper"/><ref name="dic1"/><ref name="Harperdeu"/>