Pere Joan Campins i Barceló: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Pere Joan Campins |
Afegisc imatge |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Escorca Lluc - Santuari - Pere Joan Campins 01 ies.jpg|thumbnail|Estàtua de Pere Joan Campins al [[santuari de Lluc]].]]
'''Pere Joan Campins i Barceló''' ([[Palma]], [[1859]] - [[1915]]) fou [[bisbe de Mallorca]] ([[1898]]-[[1915]]) caracteritzat per l'arrelament de l'església de [[Mallorca]] en la cultura i llengua de l'illa.
Estudià en el Seminari de Mallorca, es llicencià en teologia a Toledo, rector de la parròquia de [[Porreres]] (1887-1893), Canonge Magistral de la Catedral de Mallorca (1893-1897) i Vicari
Fou el promotor de la restauració de esglésies i convents com la del Santuari de Lluc a finals del segle XIX o de la [[Seu de Mallorca]] amb la qual anuncià el dia 8 de desembre de 1904 el seu desig de començar una restauració bastant important al recinte. En [[1905]] arribà a Mallorca, el famós artista [[Antoni Gaudí]], acompanyat pel seu soci, [[Domenèch]] per projectar la restauració de la part central, altar major i capella de la Trinitat.
Tingué com a col·laboradors [[Miquel Costa i Llobera]] i, sobretot, [[Antoni Maria Alcover i Sureda|Antoni M. Alcover]], d'acord amb el qual implantà un nou pla d'estudis al [[Seminari Conciliar de Sant Pere]], en el qual va incloure l'assignatura d'Història i llengua i literatura de Mallorca, el primer any del seu nomenament. Instituí els [[Cèrtamens científicoliteraris]] (1898), en els quals fou normal la presència del català i la convocatòria cada any de premis per a temes relacionats amb la cultura catalana i amb [[Ramon Llull]] i la seva obra. Per acomplir els seus objectius, també s'envoltà d'un grup de capellans d'una bona formació cultural i en possessió de graus universitaris. És el cas, per exemple, de Mn. Bartomeu Pascual (1875-1967), Joan Quetglas (1877-1962) i Mn. Mateu Rotger (1862-1916).
Creà també l'[[Arxiu Diocesà de Mallorca|arxiu diocesà]] i el [[museu
Amb motiu del VI centenari de la mort de Llull féu projectes, infructuosos, per a obtenir la confirmació i consagració del seu culte. Aleshores donà als [[franciscans]] l'església i el convent de [[Sant Francesc de Palma]], on hi ha la tomba de Ramon Llull, amb la condició que s'implicassin en la difusió de la seva obra i la seva llengua, condició que fins ara no s'ha complit en proporció amb la donació, malgrat els col·legis i escoles que té l'ordre. Hi deu haver influït que cap dels bisbes successors de Campins, llevat de [[Teodor Úbeda i Gramage]] no vagin continuar "la unió de l'amor de la religió amb el de la pàtria", propi de Campins, segons la seva mà dreta [[Antoni Maria Alcover i Sureda|Antoni M. Alcover]].
El [[mallorquinisme]] de Campins es palesà també en la commemoració del XXV aniversari de la Coronació pontifícia de la [[Mare de Déu de Lluc]] (1909); en la reforma de la Seu de Mallorca, obra d'[[Antoni Gaudí]]; i en les commemoracions de Jaume II i Jaume III de Mallorca, duent a Mallorca les despulles del segon.
Durant els anys 1887-1893 va ser rector de [[Porreres]]. En els sis anys que va estar a aquest poble es dugué a terme una important reforma del santuari de Montision amb un nou retaule a la capella major inaugurat el 1892. A Porreres el 1911, essent ja bisbe, va beneir la nova església de Sant Felip, començada l'any 1886. L'avinguda del poble, porta el nom en honor seu.
| |||