Cultura occidental: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: Rv. edic. de NextHD69 (disc.) a vers. 14015581 de BotReversor (disc.) [er:5] |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 8:
El terme «cultura occidental» s'utilitza molt àmpliament per referir-se a una [[Patrimoni cultural|herència]] de [[Norma social|normes socials]], [[Ètica|valors ètics]], [[Tradició|costums tradicionals]], [[Religió|creences religioses]], [[Forma de govern|sistemes polítics]], i artefactes i [[Tecnologia|tecnologies]] específiques. En concret, la cultura occidental pot implicar:
* una influència cultural [[Món grecoromà|grecoromana]] [[Clàssic|clàssica]] i del [[Renaixement]], en relació a termes artístics, filosòfics, literaris, legals i tradicions, els efectes socioculturals del [[Invasions bàrbares|període de la migració]] i els patrimonis dels [[celtes]], [[germànics]], [[romans]], [[eslaus]] i altres grups ètnics, així com una tradició de [[racionalisme]] en diverses esferes de la vida, desenvolupats per la [[filosofia hel·lenística]], l'[[escolasticisme]], [[humanisme]], la [[Revolució científica]] i la [[Il·lustració]], incloent-hi la [[filosofia política]], [[Debat|arguments racionals]] generalitzats a favor del [[lliurepensament]], [[drets humans]], [[Igualitarisme|igualtat]] i [[Democràcia|valors democràtics]], contrària a la [[Irracional|irracionalitat]] i [[teocràcia]].<ref>{{
* una influència cultural [[Bíblia|bíblica]]-[[Cristianisme|cristiana]] en el pensament espiritual, costums i tradicions ja siguin ètiques o morals, al voltant de l'[[Era postclàssica]].<ref>{{
* influències culturals [[Europa Occidental|europees occidentals]] relatives a tradicions artístiques, musicals, folklòriques, orals i ètiques, temes que han estat més desenvolupats pel [[romanticisme]].<ref>{{
El concepte de la cultura occidental s'associa normalment a la definició [[Antiguitat clàssica|clàssica]] del [[Occident|món occidental]]. En aquesta definició, la cultura occidental és el conjunt de principis [[Literatura|literaris]], [[Ciència|científiques]], [[Política|polítics]], [[Art|artístics]] i [[Filosofia|filosòfics]] que la diferencien d'altres [[civilització|civilitzacions]]. Gran part d'aquest conjunt de tradicions i coneixements es recull en el [[Cànon literari|cànon occidental]].<ref>Duran 1995, p.81</ref>
Línia 21:
La cultura occidental no és ni homogènia ni immutable. Igual que totes les altres cultures ha evolucionat i canviat gradualment. Totes les [[Generalització|generalitzacions]] sobre ella tenen les seves excepcions, en algun moment i lloc. L'organització i tàctica dels [[Hoplita|hoplites]] grecs diferien en molts aspectes de les [[Legió romana|legions romans]]. La ''[[polis]]'' dels grecs no és el mateix que la [[superpotència]] [[estatunidenc]]a del segle XXI. Els jocs de [[gladiador]]s de l'[[Imperi Romà]], no són idèntiques al [[futbol]] d'avui dia. L'art de [[Pompeia]] no és l'art de [[Hollywood]]. Tanmateix, és possible seguir l'evolució i la història d'Occident, i apreciar les seves similituds i diferències, els seus préstecs i contribucions a les altres cultures de la [[humanitat]].
Els conceptes del que és l'«Occident» van sorgir dels llegats de l'[[Imperi Romà d'Occident]] i de l'[[Imperi Romà d'Orient]]. Més tard, les idees d'Occident van ser formades pels conceptes de [[cristiandat]] i del [[Sacre Imperi Romà Germànic]].<ref>{{
=== L'Occident clàssic ===
[[Fitxer:Aleksander-d-store.jpg|thumb|left|[[Alexandre el Gran]].]]
En la [[Homer|literatura homèrica]], i just fins a l'època d'[[Alexandre el Gran]], per exemple, en els relats d'[[Heròdot]] sobre les [[Guerres Mèdiques]] dels [[grecs]] contra els [[Iran|perses]], veiem el [[paradigma]] d'un contrast entre l'Occident i l'Orient.<ref>{{
No obstant això, els grecs pensaven que eren els més civilitzats i van veure a si mateixos (en la formulació d'[[Aristòtil]]) com alguna cosa entre els [[bàrbar]]s salvatges de la major part d'Europa i els pobles esclavitzats de l'[[Orient Mitjà]]. La [[Mètode científic|ciència]] grega antiga, [[filosofia]], [[democràcia]], l'[[arquitectura]], [[Clàssic|literatura]] i l'[[art]] han proporcionat una base abraçada i edificada per l'[[Imperi Romà]] en el seu avanç sobre l'Europa, incloent el [[Antiga Grècia|món hel·lènic]] en les seves conquestes del [[segle I aC]]. Mentrestant, però, la Grècia sota Alexandre s'havia convertit en una capital d'Orient, i part d'un [[imperi]].<ref>{{
Per prop de 500 anys, l'[[Imperi Romà]] va mantenir l'Orient grec i ha consolidat un Occident llatí, però una divisió entre Orient i Occident es va mantenir, que es reflecteix en moltes normes culturals de les dues àrees, inclòs l'idioma. Finalment, l'imperi va arribar a ser cada cop més dividit oficialment en una part occidental i una altra [[Imperi Bizantí|oriental]], revivint les velles idees d'un contrast entre un Orient avançat i un Occident resistent.
El [[cristianisme]] va sorgir del [[judaisme]] a la riba oriental de la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]], i ambdós es van difondre a tot el món romà, sent el cristianisme la [[Religió a l'antiga Roma|religió més popular]]. Amb el sorgiment del cristianisme, gran part de la tradició i cultura de Roma es van remodelar per la religió, i es van transformar en una cosa nova, que serviria com a base per al desenvolupament de la civilització occidental després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà|caiguda de Roma]]. A més, la cultura romana es va barrejar amb les cultures [[Celtes|cèltica]], [[Germànics|germànica]] i [[eslaus|eslava]] preexistents, que a poc a poc es van integrar en la cultura occidental a partir, sobretot, de la seva l'acceptació del cristianisme.<ref>{{
=== L'Occident medieval ===
[[Fitxer:Image-Charlemagne-by-Durer.jpg|thumb|dreta|[[Carlemany]].]]
L'Occident medieval va ser en el sentit més ampli, el mateix que la [[cristiandat]], incloent-hi tant l'Occident «llatí» o «franc», i la part oriental ortodoxa, on el grec seguia sent la llengua de l'imperi. Després de la coronació de [[Carlemany]], la part d'Europa de Carlemany va ser citada pels seus veïns de [[Bizanci]] i del món musulmà com «franca».<ref>{{
Després de la [[Caiguda de l'Imperi Romà|caiguda de Roma]], gran part de l'art, literatura, ciència, i fins i tot la tecnologia grecoromàs van ser gairebé perdudes a la part occidental de l'antic imperi, centrat a [[Itàlia]] i [[Gàl·lia]] (França). Tanmateix, això es convertiria en el centre d'un nou Occident. L'Europa va caure en l'anarquia política, amb molts regnes i principats en guerra. Sota els reis francs i amb el temps, va ser en part reunificada i l'anarquia es va convertir en [[feudalisme]]. Carlemany va ser coronat ''emperador dels romans'' pel [[Papa Lleó III|papa]] en l'any 800. El seu regnat va estar associat amb el [[renaixement carolingi]], un ressorgiment de l'art, religió i cultura per mitjà de l'[[Església Catòlica]]. A través de les seves conquestes a l'estranger i les reformes internes, Carlemany va ajudar a definir tant l'[[Europa occidental]] i a l'[[Edat Mitjana]]. Ell és anomenat ''Charles'' I en les llistes dels [[reis de França]], [[Alemanya]] (on se li coneix com ''Karl der Große''), i del [[Sacre Imperi Romanogermànic|Sacre Imperi Romà]]. El restabliment d'un imperi occidental «romà» va desafiar l'estatus de l'[[Llista d'emperadors bizantins|emperador romà oriental]] a [[Constantinoble]] i va tensionar les relacions entre ells.<ref>{{GEC |id=0015042 |nom=Carlemany |consulta=08-06-2013}}</ref>
Gran part de la base del món cultural post-romà s'havia establert abans de la caiguda de l'Imperi, principalment a través de la integració i reorganització de les idees romanes a través del pensament cristià. El [[Religió a l'antiga Roma|paganisme grec i romà]] havia estat completament substituït pel [[cristianisme]] al voltant dels segles IV i V, ja que es va convertir en la religió oficial de l'Estat després del baptisme de l'emperador [[Constantí I el Gran|Constantí I]]. El [[Església Catòlica Romana|cristianisme catòlic]] i el [[Credo de Nicea]] han servit com una força unificadora en parts cristianes d'Europa, i en alguns aspectes van substituir o competir amb les autoritats seculars. L'art i la literatura, el dret, l'educació i la política s'han conservat en els ensenyaments de l'[[Església Catòlica Romana|Església]], en un ambient que, en cas contrari, potser hauria vist la seva pèrdua. L'Església va construir moltes [[catedral]]s, [[universitat]]s, [[monestir]]s i [[seminari]]s, alguns dels quals segueixen existint avui dia. Per molts homes en el període medieval, el camí al poder era a través de l'Església.<ref>{{
En un sentit més ampli, l'[[Edat mitjana]], amb la seva trobada fecunda entre el [[Raó|raonament]] grec i el [[monoteisme]] del [[Xam|Llevant]] no es va confinar a l'Occident, però també s'ha estirat a l'antic Orient. La filosofia i la ciència de la Grècia clàssica va ser oblidada en gran part d'Europa després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, excepte en enclavaments monàstics aïllades (sobretot a Irlanda, que s'havia convertit al cristianisme, però que mai va ser conquerida per Roma).<ref>{{GEC |id=0033886 |nom=Irlanda |consulta=15-06-2013}}</ref> Encara que l'emperador bizantí [[Justinià I|Justinià]] (l'últim emperador parlant de [[llatí]] com a primera llengua) va tancar l'[[Acadèmia]] l'any 529 (data que se cita sovint com el final de l'Antiguitat),<ref>{{GEC |id=0000416 |nom=Acadèmia |consulta=15-06-2013}}</ref> el saber de l'[[Antiguitat clàssica]] s'ha conservat millor en l'[[Imperi Bizantí|Imperi Romà d'Orient bizantí]], la capital del qual, a [[Constantinoble]], ha aconseguit resistir un mil·lenni més, abans de ser [[Caiguda de Constantinoble|capturada pels turcs otomans]]. El codi civil romà ''[[Corpus Juris Civilis]]'' de Justinià s'ha conservat a l'Orient i Constantinoble ha mantingut comerç i control polític intermitent sobre post avançats com [[Venècia]] a l'Occident durant segles. Saber grec clàssic també va ser inclòs, conservat i elaborat en el creixent món oriental, que va suplantar gradualment el control romà-bizantí sobre la [[Mar Mediterrània|Mediterrània]], [[Orient Mitjà]], [[Àfrica del Nord]], [[Ibèria]] i fins i tot la mateixa Grècia - convertint-se en una força politicocultural dominant en aquestes regions. Així, des dels marges del món romà gran part de l'aprenentatge de l'antiguitat clàssica es va reintroduir lentament a la civilització europea en els segles que van seguir la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Missioners irlandesos com [[Columba d'Iona|Sant Columba]] han propagat l'aprenentatge del cristianisme i llatí en parts cristianitzades d'Europa durant el període medieval i grecs bizantins i àrabs van reintroduir textos de l'Antiguitat a Europa durant la [[baixa edat mitjana]] i el [[Renaixement del segle XII]], a Itàlia i Espanya.<ref>{{
[[Fitxer:Elizabeth I Rainbow Portrait.jpg|280px|thumb|dreta|[[Elisabet I d'Anglaterra|Elizabeth I]], el regnat de la qual va donar origen al poder colonial britànic.]]
Línia 47:
El redescobriment del [[Dret romà|Codi de Justinià]] a Europa occidental a principis del segle X va revifar la passió per la disciplina del dret, que va creuar molts dels límits refets entre l'Est i l'Oest. Amb el temps, va ser només a l'[[Església Catòlica Romana|Església catòlica]] o occident [[Francs|franc]], que el [[dret romà]] va esdevenir la base sobre la qual es basen tots els conceptes i sistemes jurídics. La seva influència es pot rastrejar fins avui en tots els sistemes jurídics occidentals (encara que de diferents maneres i en diferents graus en les tradicions jurídiques de la ''[[Dret anglosaxó|Common law]]'' (Anglaterra) i [[Dret civil|civil]] (Europa continental).<ref>{{GEC |id=0092221 |nom=Common law |consulta=15-06-2013}}</ref><ref>{{GEC |id=0099894 |nom=Dret |consulta=15-06-2013}}</ref> L'estudi del [[dret canònic]], l'ordenament jurídic de l'Església catòlica, fusionat amb el dret romà va formar la base de la refundació de la doctrina jurídica occidental. Les idees dels [[drets civils]], [[igualtat davant la llei]], [[Alliberament de la dona|igualtat de la dona]], [[justícia procedimental]] i la [[democràcia]] com a forma ideal de [[societat]] eren els principis que van formar la base de la cultura occidental moderna.
L'Occident va encoratjar activament la difusió del [[cristianisme]], que estava inexorablement connectat a la difusió de la cultura occidental. El sorgiment d'una cultura competitiva, la de l'[[Islam]], va provocar una reacció europea, sovint [[Croades|militar]], però també d'altres maneres. Els europeus van traduir molts textos en àrab al llatí durant l'Edat mitjana. Més tard, amb la [[caiguda de Constantinoble]] i la [[Guerres Otomano-Bizantines|conquesta otomana de l'Imperi Bizantí]], seguit per un èxode massiu de sacerdots cristians i acadèmics grecs a les ciutats italianes com [[Venècia]], portant amb si tantes escriptures dels arxius bizantís com han pogut, va ser reviscut l'interès dels estudiosos per la [[Grec|llengua grega]], les seves obres clàssiques, temes i arxius perduts. Aquest ressorgiment finalment va portar a l'albada del [[Renaixement]]. Des de finals del segle XV fins al segle XVII, la cultura occidental va començar a estendre a altres parts del món a través de l'acció d'intrèpids exploradors i missioners durant l'[[Era de l'exploració|era dels descobriments]] i pels [[Imperialisme|imperialistes]], des del segle XVII fins al segle XX.<ref>{{
=== L'Edat moderna ===
[[Fitxer:Eertvelt, Santa Maria.jpg|thumb|150px|esquerra|El [[Era de l'exploració|descobriment del Nou Món]] per [[Cristòfor Colom]].]]
[[Fitxer:Constitution of the United States, page 1.jpg|thumb|150px|dreta|La [[Constitució dels Estats Units|Constitució dels EUA]].]]
En arribar l'[[Edat moderna|era moderna]], la comprensió històrica del contrast entre l'Orient i l'Occident - com l'oposició de la [[cristiandat]] amb els seus veïns geogràfics - va començar a afeblir-se. Com la religió es va tornar menys important, i els europeus van entrar en contacte creixent amb pobles llunyans, l'antic concepte de cultura occidental va començar una lenta evolució cap al que és avui. La primerenca «[[Era de l'exploració|era dels descobriments]]» moderna, conduïda primer per [[Portugal]] i [[Espanya]] en els segles XV i XVI, i a continuació amb [[França]], [[Anglaterra]] i la [[Províncies Unides|República Holandesa]] al segle XVII, es va esvair en el «[[Il·lustració|segle de les llums]]» (segle XVIII), que es caracteritza per l'avantatge militar dels europeus en el desenvolupament d'[[Arma de foc|armes de foc]] i altres [[Tecnologia militar|tecnologies militars]]. La «[[Gran divergència]]» es va fer més pronunciada, fent l'Occident el portador de la [[ciència]] i de les revolucions de la [[tecnologia]] i [[industrialització]] que l'acompanyen.<ref>{{
A mesura que l'Europa va descobrir la resta del món, els vells conceptes es van adaptar. L'àrea que anteriorment havia estat considerada «l'[[Orient]]» («[[Xam|el LLevant]]») va esdevenir el «[[Orient Pròxim|Proper Orient]]», ja que els interessos de les potències europees van interferir per primer cop amb la [[Xina]] dels [[Dinastia Qing|Qing]] i el [[Era Meiji|Japó Meiji]] al segle XIX.<ref name="davison">{{
== Formes culturals ==
Línia 66:
La [[simfonia]], [[concert (forma musical)|concert]], [[sonata]], l'[[òpera]] i l'[[oratori (música)|oratori]] tenen els seus orígens a [[Itàlia]]. Molts instruments musicals importants utilitzats per cultures de tot el món també es van desenvolupar a l'occident; entre ells es troben el [[violí]], [[piano]], [[orgue de tubs]], [[saxòfon]], [[trombó]], [[clarinet]] i [[theremin]]. El [[piano]] solista, l'[[orquestra]] simfònica i el [[Quartet de corda|quartet de cordes]] també són importants en la realització de formes musicals.
Moltes formes de [[música popular]] s'han derivat dels [[afroamericans]], i les seves innovacions de [[jazz]] i [[blues]] serveixen de base a partir de la qual gran part de la [[música popular]] moderna es deriva. Aquestes inclouen el jazz, el blues i el [[Música rock|rock]] (que, en un sentit més ampli inclou el [[rock and roll]] i gèneres de [[heavy metal|metal]]), [[rhythm and blues]], [[funk]], [[Música rap|rap]], [[techno]], així com els gèneres [[ska]] i el [[reggae]] de [[Jamaica]].<ref>{{
=== Pintura i fotografia ===
Línia 85:
El [[ballet]] és una forma característicament occidental d'espectacle de dansa.<ref>{{GEC |id=0222638 |nom=Ballet |consulta=07-09-2013}}</ref> El [[ball de saló]] és una important varietat occidental de dansa per a l'elit. La [[polca]], el [[minuet]] i l'[[step dance]] són formes occidentals molt conegudes de [[Balls i danses tradicionals|dansa tradicional]].
La [[telenovel·la]], una forma de cultura popular dramàtica, es va originar als [[Estats Units]] primer en ràdio a la [[dècada del 1930]] (com [[radionovel·la]]), i llavors un parell de dècades més tard a la televisió. El [[videoclip]] també s'ha desenvolupat a l'Occident a mitjans del [[segle XX]].<ref>{{
== Referències ==
| |||